Més crosses per a les recerques geogràfiques

L'Institut Geològic de Catalunya enllesteix el primer atles de geotèrmia de l'Estat. És accessible des de la página web de l’IGC i permet conèixer el règim tèrmic de Catalunya així com cercar informació sobre el potencial de desenvolupament de l’energia geotèrmica.

L’Atles de geotèrmia de Catalunya és el primer d’aquesta temàtica —l’aprofitament de la calor de l’interior de la terra per generar energia— que s’enllesteix en tot l’Estat espanyol i s’inspira en l’Atles de recursos geotèrmics d’Europa. La seva realització és fruit de la col·laboració entre l’Institut Geològic de Catalunya (IGC), l’Institut de l’Energia de Catalunya i l’Institut de Ciències de la Terra “Jaume Almera” del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

El constitueixen 22 mapes temàtics a escala 1:500.000 i agrupa la seva informació en quatre apartats:

Context geològic: ofereix dades sobre l’estructura i el gruix de la litosfera —la capa superficial de la terra—, essencials per conèixer el règim tèrmic de Catalunya.

Context geotèrmic: recull en un seguit de mapes les temperatures calculades entre 3 i 15 km de fondària i també les temperatures a 100 metres de profunditat, en aquest darrer cas a partir de mesures directes. Totes aquestes dades permeten analitzar com es transporta la calor cap a la superfície de la terra.

Temperatures superficials: ofereix una sèrie de mapes en els quals es contrasta la temperatura mitjana de l’aire durant les diferents estacions de l’any amb la temperatura mesurada a 100 metres de profunditat. El creuament d’aquestes dades permet obtenir una estimació de l’eficiència de les bombes de calor geotèrmiques.

Potencial geotèrmic de Catalunya: cartografies que aporten informació sobre la situació actual de l’energia geotèrmica a Catalunya i el seu potencial de desenvolupament. Els mapes s’han elaborat a partir del coneixement geològic, hidrogeològic, de la presència de manifestacions termals i de les instal·lacions geotèrmiques de les quals es té coneixement.

L’Atles de geotèrmia de Catalunya és una publicació digital sobre la Plataforma de Recursos de Geoinformació (PRG) desenvolupada pel Centre de Suport de la Infraestructura de Dades Espacials de Catalunya i el Consorci Administració Oberta de Catalunya, i és accessible a la ciutadania des de la pàgina web de l’IGC. Amb el propòsit de donar la màxima difusió als seus continguts, s’ha publicat com a serveis de mapes en xarxa (WMS) consultables des del Geoíndex de l’IGC i des de la Infrastructura Espacial de Dades de Catalunya.

L’abril de 2012 l’ICC va publicar l’Atles topogràfic històric 1:50 000 (1a ed.) format per la primera edició dels 84 fulls que recobreixen el territori de Catalunya i 1 full especial de la ciutat de Barcelona de la sèrie Mapa Topográfico Nacional 1:50 000, publicada per l’Estat espanyol en el període 1918-1945. L’objectiu de l’obra és reunir en un únic volum la fesomia del país de fa un segle per comparar, avaluar i valorar els canvis que s’hi han donat, ja que el mapa és un document fonamental per al coneixement del territori perquè deixa testimoni dels elements existents en un moment històric determinat.

El mapa d’Espanya 1:50 000 el va aixecar l’Instituto Geográfico y Estadístico (IGE, actualment Instituto Geográfico Nacional) i va ser la primera cobertura completa de tot el territori espanyol a aquesta escala, recolzada en una xarxa geodèsica i aixecada per topografia. El projecte es va plantejar a mitjan segle XIX i el 1875 es va publicar el primer full (Madrid).

A Catalunya, la intervenció de les brigades cartogràfiques de l’exèrcit i la progressiva utilització de noves tècniques com ara la fotografia aèria van ser de gran ajuda per a acabar l’aixecament en poc més de 30 anys, tot i que la publicació d’alguns fulls es faria després de la Guerra Civil.

Catalunya vivia un procés d’industrialització i modernització del país per al qual el mapa topogràfic era una necessitat. Tot i que la construcció d’infraestructures va comportar l’aixecament de mapes a gran escala de territoris molt reduïts, no hi havia una cobertura completa i uniforme. La Mancomunitat de Catalunya va intentar encarar aquest problema amb la creació d’un servei cartogràfic encarregat de realitzar el Mapa Geogràfic de Catalunya 1:100 000. El projecte no es va arribar a acabar per tractar-se d’un mapa de gabinet basat en bona part en la generalització dels aixecaments que feia l’IGE per al mapa 1:50 000.

El mapa 1:50 000 és el primer document que defineix els límits dels municipis. Per aquest motiu, el 1988, l’ICC va signar un conveni de col·laboració amb l’IGN per reproduir tota aquesta documentació ja que, com a organisme autor de la cartografia oficial de Catalunya, havia de conèixer els límits municipals del territori i la precisió d’aquests per tal de representar-los coherentment en les seves bases i documents cartogràfics.

Cal dir que aquesta obra ha gaudit del suport econòmic de la Conselleria d’Economia i Coneixement a partir dels ajuts procedents de les Caixes d’Estalvis de Catalunya.

A partir d’aquest juliol és possible visualitzar, en el VISSIR3, ortofotos de diferents anys (del 1956, i del 2008 al 2011) i comparar-les entre elles. Aquesta nova funcionalitat permet analitzar, en una única aplicació web, l’evolució del territori amb el pas del temps, o simplement conèixer com era anys enrere. Aquesta nova versió del VISSIR també permet la comparació entre ortofotos i mapes topogràfics.

wvw.icc.cat/vissir3

En la pestanya “Altres”, que correspon a geoinformació temàtica, es poden consultar les capes NDVI i ortofoto en fals color infraroig, especialment útil en els àmbits forestal i agrícola.

Amb l’objectiu de facilitar l’accés a tota la geoinformació de l’ICC, s’esta integrant els visualitzadors existents i amb la inclusió al VISSIR3 d’aquestes capes i funcionalitats, les quals ja es trobaven a l’ortoXpres,

www.ortoxpres.cat

s’ha fet un pas més.

En aquesta versió del VISSIR3 també s’ha millorat, entre d’altres aspectes, la informació relativa als productes que es poden descarregar, facilitant l’accés als fitxers complementaris i especificacions tècniques que permeten un ús complet dels productes en qüestió.

Informacions i imatges recuperats als webs de l'ICC i l'IGC, els enllaços amb els quals trobareu als textos d'aquesta plana.