Dilluns 25 de juny de 2012 se celebrà una jornada d'homenatge dedicada a Josep de Calassanç Serra i Ràfols (1900-1971) organitzada pel Centre d'Història Contemporània de Catalunya i la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i va ser conduïda eficaçment i brillant pel Dr. Jaume Sobrequés, president de les dues entitats esmentades. En presentar la sessió, el professor Sobrequés va entonar el mea culpa del gremi d'historiadors per l'oblit en el qual ha arraconat la figura de Serra Ràfols durant més de quaranta anys, d'ençà el seu traspàs, i no és desenraonat -va afegir- que l'acte reparador hagi estat convocat per una entitat d'història "contemporània", atès com la marginació oficial que va patir l'eminent arqueòleg, prehistoriador i historiador del món iber i romà a partir de 1939 cau de ple en el seu àmbit d'estudi i d'iniciativa cívica. És per això -va concloure Sobrequés- que la jornada d'homenatge ha estat encapçalada amb el títol més general de "La repressió franquista dels historiadors catalans". Els senyors Xavier Llovera i Joan Roca, i la senyora Isabel Rodà, directors del Museu d'Arqueologia de Catalunya, del Museu d'Història de Barcelona i de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, respectivament, entitats col·laboradores en l'organització de l'acte, van corroborar breument les paraules del Dr. Sobrequés.

L'acte pròpiament dit va consistir en la lectura de ponències relatives a la personalitat científica i humana de Josep de C. Serra i Ràfols. El professor Xavier Barral va parlar de l'homenatjat com a referent indispensable per a entendre la continuïtat ideològica de les activitats arqueològiques a Catalunya, des de la Mancomunitat i el mestratge universitari de Pere Bosch-Gimpera, fins a les activitats de les promocions de joves investigadors de postguerra malgrat tots els entrebancs parats per les jerarquies científiques del franquisme. El prehistoriador Artur Cebrià va tractar de situar Serra i Ràfols en el marc de les tasques dutes a terme pel Servei d'Investigació Arqueològica de l'IEC, amb Bosch-Gimpera a la direcció i Josep Colominas a les excavacions, en una ponència documentada prolixament. La ponència preparada pel professor Joan Sanmartí sobre l'estudi de la cultura ibèrica per Serra Ràfols va ser extractada per Jaume Sobrequés, atesa la impossibilitat material del ponent per assistir a l'acte. El professor Josep Guitart va omplir el buit amb unes reflexions sobre les activitats de Serra Ràfols en temàtiques de topografia arqueològica, museogràfica i d'assessoria als arqueòlegs locals. La professora Rosa Prevosti va valorar la contribució pionera de l'homenatjat en la preparació i edició de la Forma Conventus Tarraconensis. I. Baetulo-Blanda (1934), la primera carta arqueològica de la península Ibèrica, silenciada miserablement pel món científic franquista. Val a dir que, de lluny o de prop, tots els ponents es van referir a la importància que Serra Ràfols atorgava a l'anàlisi geogràfica dels jaciments arqueològics i, fins i tot, van esmentar la seva llarga relació amb la Societat Catalana de Geografia.

La historiadora Eva Serra i Puig, filla de l'homenatjat, va cloure la tanda de ponències i l'acte amb la lectura del text titulat "Repressió, represàlies i represa de l'arqueologia catalana", redactat de conjunt amb la seva germana Blanca. L'aportació d'Eva i Blanca Serra informa una de les etapes més fosques de la trajectòria científica i social de Serra Ràfols, la de la dècada dels quaranta, mercès a la recuperació de documentació diversa de primera mà. Tot i les pèrdues detectades per les autores en el decurs d'una recopilació recent, causades per les múltiples incidències sofertes pel domicili familiar al llarg dels anys, des d'incendis fins a escorcolls policíacs, la correspondència de llur pare afina en gran manera el coneixement que es tenia de la envitricollada relació amb el món oficial de l'arqueologia de l'època i dels treballs de pura supervivència els quals es va veure obligat a acceptar. Així mateix, i com ja havien fet els ponents precedents, van insistir en la transcendència de la tasca assessora i coordinadora desplegada per Serra arreu de Catalunya sota l'empara de la Comissaria d'Investigacions Arqueològiques provincial creada el 1945. La xarxa d'informadors locals que va mobilitzar, en l'estela evident del noucentisme, va constituir una eina inestimable de represa cultural catalana, tal com també ho van ser altres iniciatives coetànies, com per exemple -van recordar Eva i Blanca Serra- la xarxa d'erudits locals dinamitzada per Josep Iglésies entorn de les Assemblees Comarcals d'Estudiosos. Remetem els lectors d'aquesta ressenya a la Miscel·lània Serra Ràfols, la qual recollirà les ponències pronunciades a l'acte, anunciada pel professor Sobrequés per a ben aviat, per a conèixer més a fons les temàtiques desenvolupades. [Pau Alegre], 27 de juny de 2012]

La fotografia de l'homenatjat a Empùries (1966) és de P. Català (SCG). Figurava a la portada del programa de mà de l'acte ressenyat.