El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central ja és una realitat. El projecte ha comptat amb el suport dediversos agents de la comarca del Bages i planteja aprofitar els recursos que ofereix el seu territori per esdevenir un referent en el camp del geoturisme. Té identificats 46 punts d’interès ecològic i miner, tots ben catalogats i classificats. A més a més, també aplega les Coves del Toll de Moià, les Coves del Salnitre de Collbató i el Museu de Geologia "Valentí Masachs" (Manresa), els quals ja funcionen com a centres d’acollida de visitants. En l’actualitat, el parc aspira a integrar-se a la xarxa europea de Geoparcs, la qual serà avaluada per la UNESCO aquest proper mes de juny. Es tracta del primer i únic geoparc de Catalunya.

El Parc té, en l’àmbit científic, unes línies d’actuació principals molt definides: fomentar la recerca, divulgar la geologia (ciència i territori) i l’art de la mineria, així com els seus beneficis i implicacions socials i mediambientals i la geoconservació del patrimoni geològic i miner. Per això compta amb un Consell Científic on hi són representades institucions rellevants en el camp de la recerca, divulgació i gestió de la geologia i la mineria de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que n’ostenta la presidència, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), l'Institut Geològic de Catalunya (IGC), el Col·legi de Geòlegs de Catalunya, la Comissió de Patrimoni de la Sociedad Geológica de España (SGE), la Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero (SEDPGYM), el Camp d’Aprenentatge del Bages, Museu de Moià, així com un representant de l’empresa Iberpotash. La col·laboració de totes aquestes entitats en el Parc és de gran importància per a la creació i desenvolupament del seu centre de recerca.

Trobareu molta més informació sobre el Parc i les seves activitats al seu web.

 
 
Text i imatge recollits al Blog de la Biblioteca d’Humanitats - Cartoteca UAB. La fotografia dels escombralls de les mines de Sallent, rere el planell de Santa Magdalena de Bell-lloc, és de P. Alegre (12.05.2012).