L’agricultura va néixer fa uns 10.000 anys a Mesopotàmia, però menys a altres centres d’agricultura al món (6.000 anys a les Amèriques). Això es deu en part a la domesticació d’animals aviat i la utilització dels fems a l’agricultura. La presència de fems implica una elevada quantitat de matèria orgànica als sòls, però també l’evolució de certes malalties, que quan es portaren a les Amèriques, causaren l’acabament dels sistemes d’agricultura dels pobles americans.

Cerdà assenyalà que avui dia les granges de ramat i sobretot les del porc, donen els fems que els sobren als agricultors per augmentar la matèria orgànica als camps. A vegades, però, aquesta aportació sobrepassa les necessitats reals i acaba per convertir-se en una forma de desfer-se dels residus ramaders, sobrecarregant el subsòl amb nitrats i contaminant els aqüífers.

Els sòls tractats amb herbicides resulten més durs i compactes i per tant presenten una major taxa d’erosió. Cerdà explicà el perill de l’abús d’aquests productes en l’agricultura, ja que redueixen la coberta del sòl i disminueixen l’activitat biològica a dins seu. Per ensenyar el cas contrari, cità l’exemple del seu propi hort ecològic, en el qual el sòl creix amb una taxa d’un centímetre a l’any per la seva pròpia activitat biològica, amb la qual cosa esdevé molt orgànic i esponjós. A més no té pas problemes d’erosió, perquè la major part de l’aigua s’infiltra al sòl.

La fotografia del conferenciant és d'E. Bertran (SCG).

En definitiva el professor Cerdà volgué ressaltar la ineficiència i insostenibilitat del sistema de producció agrícola actual. En aquest sentit, ens aportà unes dades respectives a la fertilitat del terra que, s’estima, suportaria de manera natural una població total d’aproximadament 3.000 milions d’habitants i per superar aquesta població s’han d’emprar mètodes artificials. Per tot això, en un escenari futur d’escassetat de petroli, seria impossible mantenir una població tal com tenim avui dia, raó per la qual s’haurà d’adoptar un sistema basat en mètodes ecològics.

Cerdà ens donà l’exemple dels tarongerars de València que van sofrir un enorme augment en hectàrees entre la dècada dels 60 i els 90, canviant de la tècnica dominant d’inundació dels camps plans a l’ocupació dels vessants amb sistemes de canals de rec i bombeig d’aigües cap amunt per al reg de gota a gota. Aquesta nova extensió implica majors demandes hídriques, que han reduït el cabal d’alguns rius de la regió. Cità el cas del Riu de Sants, que ha comptat amb aigües superficials permanents durant els últims 500 anys de documentació disponible, gràcies a l’aflorament d’aigües de l’interior dels massissos càrstics i ara ha desaparegut per complet.

Ens deixà evident que la sobreexplotació i l’abús de l’aigua i la mala gestió dels sòls agrícoles posen en perill la seguretat alimentària, mentre que les pràctiques de l’agricultura ecològica intenten protegir-la. En concloure aquesta xerrada magistral del professor Cerdà, la idea que deixà clara a l’audiència és que si el sistema actual agrícola no adquireix pràctiques més rigoroses i que tenen en compte la fertilitat del sòl, es farà impossible proveir les necessitats futures de la població. [Daniel Mast]