Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

Dijous 24 de novembre de 2011, a les set de la vespre, es pronuncià a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la lliçó acadèmica titulada L’agricultura ecològica en el sistema agrari actual. Té futur?, dictada pel Dr. Artemi Cerdà Bolinches, catedràtic de Geografia de la Universitat de València i membre de la SCG, davant la presència d’un públic entregat, com no podia ser altrament.

Va obrir l’acte el Dr. Xavier Úbeda Cartañà, professor de Geografia de la Universitat de Barcelona i membre del SCG, qui va fer una breu presentació del conferenciant, tot destacant el caràcter aplicat de l’activitat investigadora del professor Cerdà i l’extensa experiència pràctica de què gaudeix en l’agricultura ecològica.

El professor Cerdà introduí el tema recordant que el terme “agricultura ecològica” existeix només des del 1991, quan es va aprovar la directiva europea que dicta quines tècniques es poden i no es poden fer servir. Aleshores es va començar a etiquetar als productes que hi compleixen amb un segell, encara que molts d’aquests productes ja es feien de manera “ecològica” segons els estàndards d’avui. En definitiva, tota l’agricultura del món era, en aquest sentit, ecològica, fins fa uns pocs segles.

Continuà anomenant els pares investigadors de l’agricultura ecològica actual, com ara Howard, Altieri, Balfour, Aubert, Mollison-Holmgren, entre d’altres, tot destacant les aportacions de cadascú al seu estudi. A més, subratllà la importància d’organitzacions com la IFOAM (International Federation of Organic Agriculture Movements) en l’estudi i proposta d’estàndards i la difusió de tècniques ecològiques, a més de la PAC (Política Agrícola Comuna) europea, que afavoreix l’agricultura ecològica donant majors subvencions per a les petites explotacions.

El professor Cerdà compta amb un coneixement profund de les seves terres, al cor dels tarongers del País Valencià, que és, informà, el primer exportador de taronges del món. Durant la seva ponència, es recolzà sovint en aquest exemple.

La societat actual encara es basa en l’agricultura, encara que sigui cada cop més difícil de trobar gent que coneix de manera holística un procés de producció com ara l’horticultura o la ramaderia, i els pocs que ho saben superen els 60 anys. Aquest fet ens fa qüestionar la continuïtat de l’agricultura durant les properes generacions.

 

 

L’agricultura va néixer fa uns 10.000 anys a Mesopotàmia, però menys a altres centres d’agricultura al món (6.000 anys a les Amèriques). Això es deu en part a la domesticació d’animals aviat i la utilització dels fems a l’agricultura. La presència de fems implica una elevada quantitat de matèria orgànica als sòls, però també l’evolució de certes malalties, que quan es portaren a les Amèriques, causaren l’acabament dels sistemes d’agricultura dels pobles americans.

Cerdà assenyalà que avui dia les granges de ramat i sobretot les del porc, donen els fems que els sobren als agricultors per augmentar la matèria orgànica als camps. A vegades, però, aquesta aportació sobrepassa les necessitats reals i acaba per convertir-se en una forma de desfer-se dels residus ramaders, sobrecarregant el subsòl amb nitrats i contaminant els aqüífers.

Els sòls tractats amb herbicides resulten més durs i compactes i per tant presenten una major taxa d’erosió. Cerdà explicà el perill de l’abús d’aquests productes en l’agricultura, ja que redueixen la coberta del sòl i disminueixen l’activitat biològica a dins seu. Per ensenyar el cas contrari, cità l’exemple del seu propi hort ecològic, en el qual el sòl creix amb una taxa d’un centímetre a l’any per la seva pròpia activitat biològica, amb la qual cosa esdevé molt orgànic i esponjós. A més no té pas problemes d’erosió, perquè la major part de l’aigua s’infiltra al sòl.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Mast, Daniel (2011): "L'agricultura ecològica actual. Té futur?. Ressenya de la conferència d'Artemi Cerdà a la Societat Catalana de Geografia, SCG (24 de novembre de 2011)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S98961.htm

La fotografia del conferenciant és d'E. Bertran (SCG).

 

 

En definitiva el professor Cerdà volgué ressaltar la ineficiència i insostenibilitat del sistema de producció agrícola actual. En aquest sentit, ens aportà unes dades respectives a la fertilitat del terra que, s’estima, suportaria de manera natural una població total d’aproximadament 3.000 milions d’habitants i per superar aquesta població s’han d’emprar mètodes artificials. Per tot això, en un escenari futur d’escassetat de petroli, seria impossible mantenir una població tal com tenim avui dia, raó per la qual s’haurà d’adoptar un sistema basat en mètodes ecològics.

Cerdà ens donà l’exemple dels tarongerars de València que van sofrir un enorme augment en hectàrees entre la dècada dels 60 i els 90, canviant de la tècnica dominant d’inundació dels camps plans a l’ocupació dels vessants amb sistemes de canals de rec i bombeig d’aigües cap amunt per al reg de gota a gota. Aquesta nova extensió implica majors demandes hídriques, que han reduït el cabal d’alguns rius de la regió. Cità el cas del Riu de Sants, que ha comptat amb aigües superficials permanents durant els últims 500 anys de documentació disponible, gràcies a l’aflorament d’aigües de l’interior dels massissos càrstics i ara ha desaparegut per complet.

Ens deixà evident que la sobreexplotació i l’abús de l’aigua i la mala gestió dels sòls agrícoles posen en perill la seguretat alimentària, mentre que les pràctiques de l’agricultura ecològica intenten protegir-la. En concloure aquesta xerrada magistral del professor Cerdà, la idea que deixà clara a l’audiència és que si el sistema actual agrícola no adquireix pràctiques més rigoroses i que tenen en compte la fertilitat del sòl, es farà impossible proveir les necessitats futures de la població. [Daniel Mast]

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
24 de desembre de 2011
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat