Catalunya té com a mínim 292 boscos de gran valor paisatgístic i ambiental, unes 3.200 hectàrees arbrades que cal gestionar de manera singular i acurada, segons l’Inventari de boscos singulars de Catalunya coordinat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) en col·laboració amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

El projecte presentat ahir a la seu de 1’Institut d’Estudis Catalans es va posar en marxa fa quatre anys amb 1’objectiu de disposar d’un catàleg dels boscos mes significatius del país per la seva biodiversitat, maduresa (baixa intervenció humana en un llarg període de temps), producció de fusta o valor social, recreatiu i cultural. Els experts destaquen que tots els boscos considerats singulars són boscos vells, de més d’un centenar d’anys, ”de manera que la seva pèrdua no es recuperaria fins passats centenars d’anys”.

En la selecció dels boscos del nou inventari s’han tingut en consideració les referències bibliogràfiques, els agents locals i un procés participatiu que va oferir un total de 3.262 propostes inicials. Marc Gràcia, Jordi Vayreda i Lluís Comas, investigadors del CREAF responsables del projecte, expliquen que el llarg procés de selecció ha tingut en consideració els boscos de totes les comarques de Catalunya i se n’ha observat la rellevància a escala local, de vegueria i de país.

La selecció final inclou des de petits boscos com una petita boixeda del Berguedà, que no arriba a mitja hectàrea, fins a la gran avetosa de Riu de Cerdanya, que ocupa un total de 120 hectàrees. Els experts han considerat boscos d’una trentena d’espècies diferents, tot i que el pi roig, 1’alzina i el faig són les espècies que formen més boscos singulars arreu del país.

Per àrees territorials, les comarques gironines, 1’Alt Pirineu i la Vall d’Aran concentren la quantitat més elevada de boscos singulars, amb un 60% de les zones incloses en el nou inventari. Més del 40% dels boscos singulars es troben en espais protegits, com el parc naciona1 d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o els parcs naturals del Montseny, Collserola, els Ports, 1’Albera o la zona volcànica de la Garrotxa, detallen els experts del CREAF. [Joaquim Elcacho, El Punt Avui, 16 de novembre de 2011, p. 32]