El passat vint-i-nou d’octubre es va realitzar la primera sortida d’estudi del curs 2011-12, a Cardona, amb l’objectiu de conèixer de primera mà la tasca de recuperació del patrimoni i la memòria històrica que la vila ha emprès en els darrers anys, conscient d’un passat amb un important pes sociopolític i davant l’evidència d’un llegat monumental i patrimonial de primer ordre.

 
 
 
A dalt : el grup de la Societat Catalana de Geografia escolta les explicacions del Dr. Andreu Galera a la cort d'honors del castell (foto d'E. Bertran)

Amb una data de naixement per la història documentada -el 23 d'abril de l'any 986 (II carta de poblament)-, Cardona compta amb restes ibèriques des de molt abans, cosa que mostra l’existència d’una població vinculada a la riquesa de la vall salina. L’explotació del salí explica l’evolució històrica de la població: la construcció del castell i el naixement de la vila (segle X) i la importància de Cardona durant l’edat mitjana, animada per l’auge dels mercaders i els comerciants de la sal. El castell desenvolupa una estimable situació estratègica envers la frontera amb Al-Andalus, i és cruïlla de camins entre els comtats d'Urgell, Cerdanya-Berga i Osona-Barcelona.

Aquesta condició geoestratègica, el factor polític de ser residència d'una cort vescomtal i el factor econòmic derivat de la riquesa que comporta l'extracció i comercialització de la sal cap a Europa, convertiran Cardona i el seu castell en un important centre polític i comercial. La vila, però, assoleix una especial significació política durant la Guerra de Successió Espanyola (1700-1714) en convertir-se en símbol de la resistència a la pèrdua dels drets històrics de Catalunya. El 18 de setembre de 1714 el castell obre les seves portes i la plaça d’armes és lliurada a les forces de Felip V. Cardona esdevé el darrer baluard de les llibertats catalanes.  seguir >>>