L’art de transgredir és el caminar irracional de l’individu davant d’una negativa, d’una diferència, d’un no res. És simplement l’afrontera interior projectada en un territori físic, en un marc social col·lectiu, o bé en la representació artística dels gustos dels pobles. Pensar la frontera és evocar un concepte sorprenentment atractiu, per la seva força política, per la seva incidència humana. Però és, sens dubte, una porta per a defensar-ne l’opció de la transgressió. Frontera com a espai de llibertat, on el límit esdevé llum; però frontera és també un indici de frustració, el trauma de l’agressió sobre col·lectius diversos o sobre els individus. Aquest llibre està fet i pensat des de Perpinyà, però també a Barcelona, a Girona i al País Valencià, projectant-se cap als contorns d’Europa… És la proposta d’un experiment o, encara més, la plasmació d’un seguit de reflexions dutes a terme individualment, i també en comú, des d’àmbits professionals i sensibilitats diferents, però totes amb la coincidència d’un espai d’afrontera, d’un món de debat per a superar i resilienciar les fronteres. Els pensaments de la filosofia i la llengua són, juntament amb la història i la política cultural o econòmica més pràctiques, la manera com s’afronten i s’assumeixen les pors interiors, és a dir, les veritables possibilitats de futur. I és que parlar de frontera és senzillament això: acceptar-la, conèixer-la, transgredir-la. Les paraules i les fotografies d’aquest llibre són experiments personals per anar més enllà i transgredir tota frontera psicològica o suprapolítica.

Notícies difoses per les editorials dels llibres: Mirmanda i Afers. Han estat presentats a Puigcerdà i Barcelona fa poc. Hi hem trobat aportacions dels consocis Joan Nogué i Antoni F. Tulla.

El títol d’aquest llibre evoca les paraules de Pierre Vilar quan deia que «és a les fronteres on millor es coneix la història del món». L’acte de conèixer i observar, la paciència de veure i comparar són el fonament major de les aportacions d’aquest llibre. I és que ben entrats al segle XXI, i malgrat la potenciació de les esferes transfrontereres a Europa, les fronteres estatals encara marquen i indiquen criteris aleatoris i discriminatoris segons els territoris. La qüestió fronterera és vista des d’angles tan diferents com ara la història, l’economia, l’art, l’arquitectura, la sociologia, la geografia o el paisatge. Els espais de frontera, si són polítics, conviuen amb la sensació de ser fronteres «inacabades». Per això, tot navegant entre mirades entrecreuades, es mira de saber quins són aquests espais de frontera a Europa i quina Europa es vol: l’Europa de les fronteres acabades i estatals o bé l’Europa on els espais de frontera no són un problema sinó un fet «aprofitable». Encara més, es veu com es manté la projecció internacional de les fronteres des d’Europa, en relació al seu passat i al seu present més polític i social. Les perspectives nacionals són diverses, com també ho són les anàlisis temporals i temàtiques. Partint d’una primera aproximació a les fronteres del segle XXI en les vessants geogràfica, pedagògica o política, s’estableixen quins són i per què parlem d’espais de frontera a partir de diversos exemples, tant territorials com lingüístics i sociològics. Alhora, el llibre s’endinsa en un apartat històric a fi de definir els límits de les fronteres, tant físics com mentals. D’Europa a Amèrica, passant per Àfrica, «Observar les fronteres, veure el món» és una aposta per la renovació de les mirades pluridisciplinàries i internacio-nals a partir de casos particulars.