L’oscil·lació de la Mediterrània Occidental i la precipitació als Països Catalans [Joan Albert López Bustins]

L'oscil·lació de la Mediterrània Occidental (WeMO -Western Mediterranean Oscillation-) és un nou patró de teleconnexió de caràcter regional. Es va definir per poder explicar la variabilitat pluviomètrica d'aquelles zones de la Península Ibèrica on la NAO -North Atlantic Oscillation- té una dèbil influència en la precipitació com és el cas del territori dels Països Catalans. Aquesta àrea d’estudi es troba correlacionada molt satisfactòriament i negativa amb aquest nou patró. Les zones més influenciades en la fase negativa de la WeMO són el Golf de València i la Plana del Rosselló durant les estacions d'hivern i tardor. Les tendències recents de l'índex de la WeMO (WeMOi) tenen una clara correspondència amb l'evolució de la precipitació a l'àrea d'estudi a finals del segle XX. Les anàlisis espectrals que s'han portat a terme també mostren aquesta dependència de la precipitació als Països Catalans del WeMOi. Es demostra que el WeMOi a escala diària és una eina molt útil per ajudar a predir episodis torrencials als Països Catalans. Els episodis de més de 100 mm en 24 hores que tenen lloc a l'àrea d'estudi ocorren, pràcticament en tots els casos, en dies amb un valor del WeMOi negatiu.

 
Les fotografies dels conferenciants són d'E. Bertran (SCG).

Extrems climàtics a la Península Ibèrica [Paulo Pereira da Silva]

El clima determina els nostres hàbits, l’economia, el dia a dia... i la societat està d’alguna manera acostumada a la seva variació temporal. No obstant, el clima no és solament definit per la temperatura i la precipitació mitjanes, sinó també per la freqüència i intensitat dels extrems. Aquests episodis tenen moltes implicacions en la societat, economia i medi ambient, perquè influeixen en la disponibilitat d’aliments i aigua potable, en la migració de població, en la seguretat i problemes amb la criminalitat, en l’aparició de malalties... Tots aquestes alteracions tenen com a conseqüència diversos problemes polítics que poden donar lloc a un col·lapse social. Un extrem climàtic es pot definir com aquella desviació del valor mitjà amb reduïda probabilitat d’ocurrència, que es troba per sota el desè percentil o per sobre el norantè percentil d’una determinada normal climàtica. Aquests episodis són estadísticament rars en freqüència, magnitud i duració en un determinat lloc. En termes socials, un episodi extrem és aquell davant el qual la societat no té la capacitat de respondre ràpidament i afecta substancialment les seves vides. Una de las característiques més conegudes del clima mediterrani és la gran freqüència d’episodis extrems. El nombre de nits càlides s’ha incrementat significativament, especialment al sud-est peninsular. En la precipitació s’ha observat una reducció quant als totals anuals, no obstant això, els extrems positius, pluges torrencials, han augmentat a la tardor.
  seguir >>>