La tesi, titulada Paisatge i models urbans contemporanis. Les Comarques Gironines (1979-2006): del "desarrollismo" a la globalització, analitza els canvis en el paisatge urbà a les comarques gironines des de la constitució dels ajuntaments democràtics, el 1979, fins just abans de l'inici de la crisi actual, el 2006. L'objectiu ha estat fer un balanç crític del model urbanístic a partir de l'estudi dels processos d'extensió urbana. La part teòrica situa la recerca en el marc del fenomen de la ciutat dispersa i parteix de la hipòtesi de la convergència cap a un model urbà global. La part empírica demostra aquest pressupost a través de l'estudi dels 522 plans parcials d'urbanisme aprovats durant aquests gairebé 30 anys. Els resultats permeten validar la consolidació del fenomen de la ciutat dispersa en tant que explosió de l'espai urbanitzat, difusió de la urbanització sobre el territori i aparició d'un nou paisatge cada cop més genèric, format per tres grans tipologies d'espais: eixamples, urbanitzacions i polígons d'activitat econòmica. Tot plegat posa de manifest les carències que ha tingut el planejament per ordenar el creixement urbà i una certa degradació del model de ciutat mediterrània. Les noves polítiques implantades per la Generalitat de Catalunya a partir de la dècada del 2000 apunten un gir positiu, que caldrà confirmar en els propers anys.