La professora Prados porta força temps estudiant els canvis que es produeixen en les zones rurals que són properes als parcs nacionals, i molt especialment a Doñana. L’anàlisi vol veure com la presència d’un parc nacional estimula l’arribada de nous habitants a partir de la construcció d’habitatges i com aquesta població suposa canvis en la composició demogràfica i social dels vells residents. De fet l’autora vol saber quins són els motius, a banda de l’existència d’habitatge, que porten a la població a instal·lar-se en un municipi proper a un parc i parteix de la premissa que la qualitat ambiental és un “actiu” en l’elecció d’aquesta residència ja que en el fons qui la compra sap que no hi haurà degradació de l’espai natural.

La naturbanització no tan sols comporta una certa urbanització dels nuclis urbans propers a la zona del parc sinó que també suposa l’arribada de nova població que implica canvis en el teixit social de la població receptora ja que en general la població que arriba a aquests municipis té uns nivells d’instrucció superiors, en alguns casos són estrangers que se senten atrets pel paisatge, altres són autònoms que poden treballar des del lloc, mentre que la població local moltes vegades està més envellida, és escassa i té una formació personal substancialment diferent als nouvinguts.

Dels estudis que ha efectuat la professora Prados sembla que la urbanització i construcció d’habitatges no està relacionada amb l’arribada de nova població, amb això es vol dir que la construcció va per davant i que l’arribada de nous residents moltes vegades porta associada una actitud positiva en relació a la protecció del medi.

Aquest fenomen que ella anomena naturbanització és comú a les àrees on es delimita un parc nacional i així ho ha pogut observar en altres zones d’Andalusia, com Sierra Nevada, a Portugal i a Polònia i, gràcies als fons de l’Agència Espanyola de Cooperació, també ha pogut estudiar alguns casos a Guadalajara (Mèxic) i Buenos Aires. [Elisabet Sau i Raventós]