Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

 

El 26 de maig de l’any 2011, la professora María José Prados va impartir la conferència Naturbanización. Algunos ejemplos en áreas de montaña y periurbanas, inclosa en el programa d’activitats del curs del 75è aniversari de la Societat Catalana de Geografia.

María José Prados és professora titular del Departament de Geografia de la Universitat de

 
La fotografia de la conferenciant és d'E. Bertran (SCG).
Podeu seguir la conferència completa a la videoteca de l'IEC.

 

 

Sevilla. Segons el seu currículum, els àmbits de treball del seu interès han estat la teledetecció, els canvis en els usos i cobertes del sòl, el desenvolupament rural sostenible i el medi rural.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Sau Raventós, Elisabet (2011): "Sobre naturbanització a muntanya i franges periurbanes. Ressenya de la conferència de María José Prados a la Societat Catalana de Geografia, SCG (26 de maig de 2011)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S98591.htm

 

La professora Prados porta força temps estudiant els canvis que es produeixen en les zones rurals que són properes als parcs nacionals, i molt especialment a Doñana. L’anàlisi vol veure com la presència d’un parc nacional estimula l’arribada de nous habitants a partir de la construcció d’habitatges i com aquesta població suposa canvis en la composició demogràfica i social dels vells residents. De fet l’autora vol saber quins són els motius, a banda de l’existència d’habitatge, que porten a la població a instal·lar-se en un municipi proper a un parc i parteix de la premissa que la qualitat ambiental és un “actiu” en l’elecció d’aquesta residència ja que en el fons qui la compra sap que no hi haurà degradació de l’espai natural.

La naturbanització no tan sols comporta una certa urbanització dels nuclis urbans propers a la zona del parc sinó que també suposa l’arribada de nova població que implica canvis en el teixit social de la població receptora ja que en general la població que arriba a aquests municipis té uns nivells d’instrucció superiors, en alguns casos són estrangers que se senten atrets pel paisatge, altres són autònoms que poden treballar des del lloc, mentre que la població local moltes vegades està més envellida, és escassa i té una formació personal substancialment diferent als nouvinguts.

Dels estudis que ha efectuat la professora Prados sembla que la urbanització i construcció d’habitatges no està relacionada amb l’arribada de nova població, amb això es vol dir que la construcció va per davant i que l’arribada de nous residents moltes vegades porta associada una actitud positiva en relació a la protecció del medi.

Aquest fenomen que ella anomena naturbanització és comú a les àrees on es delimita un parc nacional i així ho ha pogut observar en altres zones d’Andalusia, com Sierra Nevada, a Portugal i a Polònia i, gràcies als fons de l’Agència Espanyola de Cooperació, també ha pogut estudiar alguns casos a Guadalajara (Mèxic) i Buenos Aires. [Elisabet Sau i Raventós]

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
16 de juny de 2011
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat