Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

Dimecres 1 de juny de 2011, a les set de la tarda, va tenir lloc a la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans, organitzada des de la Societat Catalana de Geografia (SCG), la presentació de la Fundació Pau Costa Alcubierre d’Ecologia del Foc i Gestió d’Incendis.

L’acte va ser introduït per Xavier Úbeda, membre de la Junta de Govern de la SCG i patró de dita fundació, que va agrair la confiança rebuda tant de la Societat com de la Fundació per a l’organització de la jornada. Va explicar que la presentació constaria de dues parts, la primera seria una conferència, a càrrec de la professora Cristina Montiel, i la segona, la presentació, pròpiament dita, de la Fundació.

El president de la SCG, Francesc Nadal, va presentar la Dra. Montiel, que va dictar una conferència titulada Buenas prácticas del uso del fuego en Europa. Cristina Montiel Molina, catedràtica de Geografia a la Universitat Complutense de Madrid, porta molts anys treballant en temes de gestió dels boscos i últimament en el projecte Fire Paradox, que planteja l’ús del foc com a alternativa per a la gestió forestal. El resum de la seva xerrada és el següent:

El foc ha estat habitualment utilitzat per les societats rurals europees per a la gestió del territori, i s’ha arribat a convertir en un factor fonamental de la diversitat ecològica i cultural dels paisatges. No obstant això, la crisi i l'èxode rural de la segona meitat del segle XX van suposar la pèrdua de la cultura del foc en molts llocs del continent i un canvi de la percepció sobre el seu significat. El foc ha passat de ser valorat com una eina necessària i utilitzada per les societats rurals, a ser considerat com un risc o catàstrofe per part de les societats urbanes.

El desconeixement de les tècniques per al seu maneig, les prohibicions del seu ús i les polítiques públiques d'exclusió del foc que es van generalitzar els anys setanta, han conduït a una situació de clandestinitat en el seu ús per a les tasques rurals i a una freqüent pèrdua de control d'aquest. D'altra banda, les dinàmiques territorials recents (abandonament de la gestió agrícola i forestal, regeneració de la vegetació, progrés de la urbanització, generalització de l'estil de vida urbà) han incrementat notablement la vulnerabilitat dels territoris davant la presència del foc.

 

 
Les fotografies de les meses de l'acte són de X. Úbeda (SCG).

 

 

Davant d'aquesta situació, que ha generat un augment del risc d'incendis forestals i el registre cada vegada més freqüent de grans incendis, recentment s’està tornant a reconèixer el potencial que ofereix la gestió integrada del foc amb diferents finalitats (gestió del territori, prevenció i extinció d'incendis, conservació de la natura, etc.). De tota manera, en la major part dels països europeus contínua havent una reticència general i un gran nombre de limitacions per a la gestió del foc. Per això, un dels objectius del projecte europeu Fire Paradox va ser oferir als polítics, als gestors del territori, als tècnics de la gestió del foc i al públic en general, informació sobre les bones pràctiques d'ús del foc actualment existents en diferents regions del continent i que demostren la viabilitat i oportunitat d'aquestes tècniques amb diferents finalitats.

El foc ve sent utilitzant amb èxit per diferents objectius de gestió, en contextos biogeogràfics i socioeconòmics molt variats. A Suècia, va començar a introduir-se el foc prescrit per a la conservació de la natura en les formacions de bosc boreal dels espais protegits de Västernorrland. Les cremes prescrites es vénen realitzant des de l'any 2007 també als bruguerars i espais oberts de la Reserva Natural de Drover Heide (Alemanya) com a conseqüència dels satisfactoris resultats obtinguts, que han permès vèncer els obstacles legals i els condicionants ecològics.

El manteniment fins als nostres dies de les pràctiques tradicionals de maneig del foc per a la gestió d'hàbitats i fauna a Escòcia (Muirburn Code) és un dels casos més destacats de bones pràctiques d'ús del foc a Europa. Però també són singulars i reeixits els programes nacionals espanyol, portuguès i català que han plantejat la gestió integrada del foc amb diferents finalitats. En definitiva, el foc segueix constituint en els nostres dies una interessant i eficaç eina de gestió. El seu maneig racional i professional és, a més, una de les estratègies més eficaces per prevenir el risc d'incendis forestals.

Un cop va concloure la conferència, en Marc Castellnou, com a president de la Fundació
 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Úbeda Cartañà, Xavier (2011): "Bones pràctiques dels usos del foc a Europa. Ressenya de la conferència de Cristina Montiel a la Societat Catalana de Geografia, SCG (1 de juny de 2011)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S98571.htm

 

 

Pau Costa i l’Albert Bartolomé, com a director general, van explicar el perquè de la Fundació i la seva organització.

Marc Castellnou parlà sobre el perquè era necessari crear una fundació d’aquest tipus. Va descriure quina és la problemàtica actual dels grans incendis forestals a tot el món i com Catalunya es podria veure afectada de nou per incendis com l’any 1994 o 1998 o fins i tot més grans. Va parlar de com l’estat dels nostres boscos fa possible que el foc pugui recórrer molts quilòmetres en poc temps si la situació meteorològica ho permet, i també va fer notar que l’organització territorial, amb moltes zones d’interfase urbanoforestal, fa molt perillosos els incendis en aquestes zones tan poblades. També va destacar que és pràcticament impossible poder afrontar l’extinció d’aquest grans incendis, per molt mitjans de què es disposi.

Lligat amb el tema de la xerrada de la Dra. Montiel, sobre l’ús del foc com a eina de gestió, va explicar com en els seus viatges als Estats Units, on va aprendre com fer servir el foc per a la gestió del bosc i per a la lluita contra incendis, va poder parlar amb gent que li varen explicar que foren els colons catalans, navarresos i bascos que van emigrar en aquelles terres, els que van portar-hi la pràctica de la crema de pastures i rostolls i que més tard els indis americans, a les seves reserves, també les varen fer servir. Vet aquí la paradoxa, que hem anat allà a aprendre una tècnica que nosaltres mateixos vàrem exportar-hi fa molts anys.

L’Albert Bartolomé va explicar com estava organitzada la Fundació, el nombre inusual de fundadors, 60 exactament, tots ells tècnics o investigadors molt lligats al tema dels incendis, i que és aquest elevat nombre un valor únic que fa de la Fundació un recurs humà molt important. Aquests fundadors varen signar el mes de gener de 2011 en el registre per a poder formalitzar la Fundació Pau Costa.

També explicà que encara que ha estat una fundació creada aquí a Catalunya, té caràcter internacional, ja que els patrons, que són 12, són de molts països diferents. A part de Catalunya, hi ha patrons de Madrid, Cantàbria, Portugal, Estats Units, Canadà, Sudàfrica, Alemanya i Suècia.

A tres quarts de nou de la tarda, va acabar la jornada i es van repartir tríptics de la Fundació. [Xavier Úbeda]

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
6 de juny de 2011
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat