Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

El passat 23 de març de 2011 tingué lloc a la seu de la Societat Catalana de Geografia la conferència del geògraf finlandès Ansii Paasi, Regions in theory and practice, davant d’una sala plena a vessar i que per primera vegada era retransmesa directament a Internet. Paasi segurament sigui el geògraf finlandès més conegut fora del seu país, en bona mesura a causa del seu ampli treball d’investigació i reconeixement de què ha sigut objecte. Aquest fou el primer cop, tanmateix, que era convidat a impartir una conferència a Catalunya i, de fet, a Espanya. Actualment professor del Departament de Geografia de la Universitat d’Oulu i responsable de projectes finançats per l’Acadèmia de Finlàndia, el seu treball, iniciat als anys 1980, s’ha centrat des d’un bon començament a l’entorn de tres conceptes: “regió”, “frontera” i “identitat”. En aquest sentit ha estudiat la institucionalització de les regions, la constitució de les identitats regionals i la construcció social de les fronteres, especialment en el marc europeu i des d’una voluntat d’àmplia perspectiva social, cultural, econòmica i geopolítica.

Justament sobre aquesta temàtica versà la conferència pronunciada, el títol de la qual és ja prou explícit. La sessió s’inicià amb una benvinguda i presentació a càrrec de la geògrafa Mireia Baylina, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i vocal de la Junta de la Societat Catalana de Geografia. Baylina, responsable així mateix de la presència de Paasi, en sintetitzà breument la trajectòria investigadora i acadèmica, fent incidència en algunes de les seves principals aportacions en el camp de la geografia regional i en les seves estades en diverses universitats de Finlàndia, el Regne Unit, els Països Baixos i els Estats Units. Féu esment també a la presència a la sala d’estudiants de l’assignatura que ella imparteix, “Geografia regional”.

A continuació donà la paraula al professor Paasi qui, després d’agrair les bones paraules que li dedicà Baylina i la presència dels nombrosos assistents, aclarí a mode d’introducció que una part important dels resultats i materials que presentaria són fruit del projecte “Region-building, boundaries and identity in a globalizing world” (Acadèmia de Finlàndia, 2008-2012), en el qual participa juntament amb els també geògrafs Joni Vainikka i Kaj Zimmerbauer, i que té per objecte l’anàlisi de la construcció de les regions i els discursos identitaris en el marc d’unes relacions de poder multiescalar.

 

Seguidament exposà breument les tres qüestions a què donaria resposta en la seva conferència. Abordaria, en primer lloc, com ha sigut entesa la “regió” en la geografia; a continuació discutiria alguns aspectes clau, la identitat regional i la boundedness, concepte difícil de traduir al català, que s’aproxima al fet d’estar delimitat o de tenir fronteres; per últim, respondria com la regió crea poder o, dit d’una altra manera, quin és el rol i com es fan amb poder les institucions i els agents regionals. Procedí, abans d’entrar en matèria, a descriure el context de partida, definit per les canviants espacialitats que en els darrers decennis s’estan produint (la globalització, la devolució de poder a les escales regional i local, o l’aparició de ciutats-regió i de xarxes de ciutats globals), juntament amb la creixent importància de les regions (exemplificada amb la idea de l’“Europa de les regions”, les euroregions o el màrqueting regional i la promoció del lloc).

Feta aquesta introducció, en la primera part de la seva intervenció féu un repàs o un recordatori didàctic sobre l’evolució del concepte “regió” en les diferents escoles de pensament geogràfic, valent-se d’un interessant quadre que projectà. Mostrà com s’havia passat d’una concepció simplista i única de la regió en una geografia precientífica a una d’altra de progressivament complexa i diversificada en la geografia acadèmica. Si amb anterioritat a la institucionalització de la geografia, la regió era entesa com quelcom immutable i donat per segur, amb posterioritat esdevé progressivament un concepte complex, ple de matisos i objecte d’un important i llarg debat reflex de les particularitats de cada una de les escoles de pensament. Així, la regió pot ser entesa com instrument de classificació formal, com unitat percebuda, com a comunitat, com a lloc, com una manifestació de l’acumulació del capital, o com el resultat d’un procés històricament contingut, entre d’altres, i fins a les regions relacionals i obertes per les quals Paasi aposta.

Aquesta darrera apreciació és la que portà Paasi a exposar el segon punt de la seva intervenció. Directament relacionat amb la creixent importància de l’escala regional, partí del rol que pren la identitat regional, sentiment per a qui aparegué a l’entorn dels anys 1970 –o, en llocs com Catalunya, abans. Assenyalà que la identitat regional té una importància cabdal en els discursos culturals i que ha estat captada i instrumentalitzada des d’un punt de vista econòmic, polític i del planning. En

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Oliveras González, Xavier (2011): "La regió : teoria i pràctica. Ressenya de la conferència d'Ansii Paasi a la Societat Catalana de Geografia, SCG (23 de març de 2011)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S98511.htm

La conferència del Dr. Paasi encara es pot visionar i escoltar a la videoteca de l'IEC.

 

aquest punt subratllà que les regions i la identitat regional han d’afrontar un important repte, la boundedness; Paasi considera que les regions han de ser vistes com espais oberts i sense límits (unbounded) i reconèixer l’existència d’espais sobreposats. En aquest sentit és necessària una reteorització de les fronteres i del seu paper en la concepció i configuració de les regions i les identitats. En el cas concret de les identitats, apuntà que cal distingir en primera instància diferents categories analítiques, des de les identitats individuals (gairebé biogràfiques) a les identitats col·lectives plasmades en els plans estratègics, en els discursos històrics o en les campanyes de promoció, els significats i símbols de les quals poden ser més o menys coincidents o divergents i associar-se a individus i grups distints.

Aquest aspecte conduí a la tercera i darrera part, el rol que juguen els agents regionals en la presa de poder de la regió per mitjà de la mobilització de les identitats. Com en el cas anterior, féu també aquí una distinció metodològica i analítica bàsica entre els activistes i els advocats. Els primers fan referència als agents regionals que participen directament en la construcció de la identitat, mentre que els segons es limiten a participar en les institucions, sense que això comporti la seva participació activa en la construcció de la identitat. Així mateix, cal identificar tres actituds envers la identitat, de major a menor implicació: una actitud proactiva (proidentitat), una neutralitat i/o ambivalència, i una actitud negativa. A mode de conclusió i per exemplificar els conceptes teòrics exposats, Passi presentà alguns dels resultats obtinguts en el projecte “Region-building, boundaries and identity in a globalizing world”. Féu notar que, en el cas concret de Finlàndia, existeix una diferència clara entre, d’una banda, les identitats regionals i la construcció regional dels activistes proidentitat i, de l’altra, les identitats individuals més neutres, ambivalents o negatives, reflex de dinàmiques territorials tals com una alta mobilitat residencial.

Amb aquest exemple finí la seva intervenció i, a continuació, Baylina donà la paraula als assistents. Després d’algunes qüestions i comentaris en relació al debat regional a Catalunya i Espanya, a les regions transfrontereres i la cooperació (com en el cas de la Cerdanya) o a aspectes teòrics com les regions funcionals, els locality studies o la importància de l’escala, Baylina procedí a tancar l’acte. Per fer-ho demandà al conferenciant una definició de “regió”; després d’uns instants de reflexió, Paasi respongué que és impossible donar-ne una definició concisa com a conseqüència de la complexitat del concepte. Xavier Oliveras González]

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
5 de maig de 2011
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat