La conferència corresponent al mes de desembre del curs del 75è aniversari de la Societat Catalana de Geografia va ser pronunciada per la Dra. Rita Gardner, geògrafa britànica i directora de la Royal Geographical Society (with IBG). La Junta de Govern de la SCG va considerar adient per aquest curs d’aniversari convidar la màxima responsable d’una de les societats geogràfiques de més història i més prestigi universal perquè ens donés a conèixer el recorregut d’aquesta institució i, sobretot, ens expliqués la seva tasca actual i els seus reptes futurs. Rita Gardner, geomorfòloga en la seva etapa acadèmica, és des de 1996 la directora de la Royal Geographical Society (RGS) i la persona que ha contribuït a donar un tomb a aquesta institució amb l’objectiu de convertir-la en una societat moderna del coneixement, que s’obre a tota la població, des de diversos angles i amb diferents estratègies amb l’objectiu de mostrar a la societat què fa i pot fer la geografia per entendre el món actual.

Gardner comença la seva conferència situant-se en l’any 1996, quan ella pren el timó de la RGS i, abans de posar-se a treballar, es pregunta tres coses: quin és el paper d’una societat moderna del coneixement?; què hauria de fer per complir aquest paper?; i qui ho hauria de facilitar? A partir d’aquí, organitza la seva exposició en dues parts d’extensió desigual: a la primera, més curta, fa un repàs de la significada història de la RGS des de la seva fundació, el 1830, i de l’impressionant llegat que deixa la institució; a la segona, explica amb detall on va la RGS actualment i quins són els seus reptes. A la primera part Gardner explica l’origen de la RGS com a resultat del moviment científic del segle XIX i creada per donar suport al projecte colonial. D’aquesta etapa, n’assenyala els episodis més significatius, en particular el suport a les exploracions de més ressò (Índia, Àfrica, Amèrica, Antàrtida, etc.), el paper de la RGS en la inclusió de la geografia a l’educació (1890), l’admissió de les dones (1918) en una societat d’homes exploradors, el trencament dels geògrafs acadèmics per crear l’Institute of British Geographers (IBG) el 1933, la posterior unió d’ambdues institucions al cap de 62 anys (1995) i, sobretot, l’existència de més de dos milions d’objectes de col·lecció (mapes, llibres, diaris, etc.).

Quan Gardner arriba a la RGS es troba amb una institució que vol reformar-se i això es palesa amb la creació, un any abans, de la Royal Geographical Society-Institute of British Geographers. La renovada parella veu necessària la seva unió per a fer un front comú per a donar un perfil més alt a la geografia actuant en quatre eixos: professional, acadèmic, social i polític. Els reptes i oportunitats al 1996 són importants: un magnífic edifici però tronat; una imatge de societat d’excursionisme; una idea social de la geografia que correspon al que s’ensenyava fa quaranta anys; col·leccions no organitzades i de complicat accés; una feble connexió amb grans audiències; i una fusió amb l’IBG que necessita consolidar-se. Per contra, la RGS té una excel·lent localització al cor cultural de Londres; una forta marca tant a nivell local com internacional; un important llegat històric i

enormes recursos; esdeveniments de sobra per ser explicats des de la geografia; i la necessitat i la voluntat d’ajudar la disciplina. Davant aquesta situació, i amb l’objectiu central de fer una Societat més oberta, accessible, i rellevant, el govern de la institució es planteja actuar en cinc direccions: imatge i inclusió; societat i geografia; política; educació; reconeixement professional. Com esmenta Gardner, es tracta d’assolir el seu propi Everest; això és, modernitzar la seva imatge, fer un millor ús dels recursos, arribar a noves audiències, millorar la salut de la geografia a l’escola i a la universitat, fer que la geografia sigui entesa i considerada pel públic, els mitjans de comunicació i la classe política..., conservant les fortaleses tradicionals. No cal dir que les noves tecnologies desenvolupades amb força a partir de la data de la refundació de la RGS han afavorit extraordinàriament l’objectiu. En aquest sentit, a la renovació física s’afegeix la creació de la RGS virtual (www.rgs.org) d’audiència potencial il·limitada.

La RGS s’obre visualment, físicament i intel·lectualment a la societat. L’edifici es rehabilita i això implica grans números: moure 100 tones de materials de col·lecció, posar un quilòmetre de documents en nous arxivadors, crear un catàleg digital, consultar més de 35 especialistes... i un cost de 7,4 milions de lliures que provenen de la mateixa fundació. La RGS esdevé un recurs mundial accessible a tothom per a conèixer la història de la geografia, la fotografia i la cartografia, comprendre el patrimoni de l’exploració britànica, els canvis del paisatge del Regne Unit i del món, i les herències culturals en un Regne Unit multicultural per tal de fomentar la conscienciació, la identitat i la integració.

La connexió de la societat amb la geografia s’ha fet mostrant com la tecnologia geoespacial (GIS, GPS, Google Earth) serveix per coses tan diferents com fer negocis, salvar vides o localitzar-nos; explicant els canvis que ens envolten (climàtics, recursos naturals, desenvolupament regional...) i com afecten als llocs, les economies locals i la qualitat de vida de les persones; o a través de  seguir >>>