Super Adversa Augeri. Afrontar i superar les adversitats. El lema adoptat per Jaume Vicens i Vives en temps de postguerra expressa bé el caràcter indòmit de l'historiador que enguany recordem en ocasió del centenari del seu naixement i del cinquantenari de la mort prematura. Reflecteix també una experiència vital on es va posar de manifest, no pas la funció cohesiva i creadora del Poder, sinó la seva cara obscura.

Veient la historiografia com una oportunitat per a l'autoanàlisi col·lectiva, Vicens havia començat la seva carrera d'historiador el 1931 amb una crítica de la fallida de la societat barcelonina al segle XV i una exaltació de les accions d'un rei poderós, Ferran II, portador de la modernitat. Però arran de la vivència traumàtica del primer franquisme, la capacitat d'afrontar i superar l'adversitat, una virtut molt admirada avui sota el nom de resiliència, fou vista amb empatia creixent per Vicens. I d'aquesta comprensió, que l'acosta al discurs històric catalanista, deriven tant la nova apreciació del pactisme medieval i dels esforços per no deixar-se aclaparar per la decadència sobrevinguda com l'entusiasme davant la remuntada contemporània de Catalunya, assegurada per la potència de la seva capital.

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i el Museu d'Història de Barcelona no han estat ni poden ser insensibles a la petja deixada per Vicens i proposen una jornada de reflexió a l'entorn del seu discurs sobre la història de la ciutat. D'una banda, es tracta de posar en relleu el treball de recerca de Vicens a l'Arxiu Històric i el cabal important de documentació que hi és dipositat i que permet d'oferir visions complementàries sobre la relació entre Ferran II i el Consell de Cent. De l'altra, repassar els punts més caracteritzats del discurs de Vicens sobre la Barcelona moderna i contemporània. Sense oblidar, finalment, les concomitàncies del seu esforç sintètic i divulgador amb el que desplega Agustí Duran i Sanpere, primer director i principal configurador de les nostres dues institucions.