
| |
| |
| |
| |
Lloc de celebració: Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), Sala Martí l'Humà i Capella de Santa Àgata Plaça del Rei, s/n, 08002 Barcelona. |
| |
Inscripcions: del 4 d'octubre al 5 de novembre; places limitades; inscripció gratuïta; tel.: 93 256 21 22; fax: 93 268 04 54; A/e: reserves-mhcb@bcn.cat. |
| |
www.museuhistoria.bcn.cat |
| |
Super Adversa Augeri. Afrontar i superar les adversitats. El lema adoptat per Jaume Vicens i Vives en temps de postguerra expressa bé el caràcter indòmit de l'historiador que enguany recordem en ocasió del centenari del seu naixement i del cinquantenari de la mort prematura. Reflecteix també una experiència vital on es va posar de manifest, no pas la funció cohesiva i creadora del Poder, sinó la seva cara obscura.
Veient la historiografia com una oportunitat per a l'autoanàlisi col·lectiva, Vicens havia començat la seva carrera d'historiador el 1931 amb una crítica de la fallida de la societat barcelonina al segle XV i una exaltació de les accions d'un rei poderós, Ferran II, portador de la modernitat. Però arran de la vivència traumàtica del primer franquisme, la capacitat d'afrontar i superar l'adversitat, una virtut molt admirada avui sota el nom de resiliència, fou vista amb empatia creixent per Vicens. I d'aquesta comprensió, que l'acosta al discurs històric catalanista, deriven tant la nova apreciació del pactisme medieval i dels esforços per no deixar-se aclaparar per la decadència sobrevinguda com l'entusiasme davant la remuntada contemporània de Catalunya, assegurada per la potència de la seva capital.
L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i el Museu d'Història de Barcelona no han estat ni poden ser insensibles a la petja deixada per Vicens i proposen una jornada de reflexió a l'entorn del seu discurs sobre la història de la ciutat. D'una banda, es tracta de posar en relleu el treball de recerca de Vicens a l'Arxiu Històric i el cabal important de documentació que hi és dipositat i que permet d'oferir visions complementàries sobre la relació entre Ferran II i el Consell de Cent. De l'altra, repassar els punts més caracteritzats del discurs de Vicens sobre la Barcelona moderna i contemporània. Sense oblidar, finalment, les concomitàncies del seu esforç sintètic i divulgador amb el que desplega Agustí Duran i Sanpere, primer director i principal configurador de les nostres dues institucions.
|
|
09:30 | Inauguració |
| |
10:00 | Els pergamins municipals de l'època de Ferran II / Manuel Rovira i M. Cinta Mañé, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. |
| |
10:45 | Les cartes reials com a font per a l'estudi de la relació de Ferran II amb la ciutat de Barcelona Sebastià Riera, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. |
| |
12:00 | L'aportació de Vicens a la història municipal de Barcelona / Ramon Grau, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. |
| |
13:00 | Presentació de la reedició de la tesi doctoral de Jaume Vicens i Vives: Ferran II i la Ciutat de Barcelona, 1479-1516 / Miquel Àngel Marín Gelabert, Universitat de les Illes Balears. |
| |
16:30 | A l'ombra del Minotaure: Vicens i la Barcelona dels segles XVI-XVIII / Xavier Torres Sans, Universitat de Girona. |
| |
17:30 | L'eina d'un poble renaixent: Vicens i la Barcelona dels segles XIX-XX / Josep Maria Muñoz, director de
l'Avenç. |
| |
18:30 | Duran i Sanpere, Vicens i Vives i la divulgacio de la historia de Barcelona / Eulalia Duran, historiadora. |
| |
19:30 | Cloenda |
| |
|