<<< retrocedir Tot seguit emprenguérem un recorregut per la Baronia de Rialb, amb visita a tres punts d'interès. En primer lloc al mirador de la presa del pantà de Rialb, el més gran de Catalunya (404 hm3 i 4,3 km2 de superfície), destinat a abastir el canal Segarra-Garrigues. Les aigües del pantà han colgat (enguany per primera vegada) les valls del Segre i del Rialb, entre les cotes 360 i 430 m. A tocar del pont de la nova carretera perimetral sobre el riu Rialb s'hi han situat tres elements salvats de les aigües en el tram inferior del riu: el dolmen de Sòls de Riu, l'església de Santa Eulàlia de Pomanyons i l'enigmàtica cisterna doble excavada en una gran roca que era propera a les ruïnes del castell de Sòls de Riu. D'altres vestigis del passat no tingueren aquesta sort, com ens recordà Anna Borbonet amb el suport d'un reportatge fotogràfic seu, anterior a la construcció de l'embassament. El tercer centre d'atenció fou l'església romànica de Santa Maria de Palau. Centre espiritual d'una de les 11 entitats de població del municipi, el Palau de Rialb és un bon exemple de poblament dispers, històricament molt important al Segre Mitjà. La singularitat d'aquesta parròquia pot tenir alguna relació amb el fet d'haver estat un enclavament del priorat de Meià. L'etnomusicòleg Jaume Ayats ens delectà amb l'explicació de l'antiga ubicació dels fidels dins el temple –tot una geografia social– i de la funció de l'absis com a amplificador acústic de prèdiques i cançons.
Les fotos del Montmagastre i de l'àrea d’esbarjo on s’han concentrat diversos monuments del tram inferior del riu Rialb (Sòl de Riu vol dir justament això, curs baix del riu) són de J. Burgueño
|
|
Tot voltant l'emblemàtic i solitari cim cònic de Montmagastre, continuàrem el nostre recorregut cap a Vilanova de Meià tot passant per Alentorn, poble dels antics forcaires que treballaven la dúctil fusta del lledoner. Clogué el matí un recorregut pels costeruts carrers concèntrics de l'antiga vila fortificada de Vilanova, fins arribar a l'església de Sant Salvador. Aquesta vila és nova perquè el castell i assentament primitiu són dalt del Puig de Meià, 300 m part damunt de l'assentament baixmedieval.
Havent dinat ens vam dirigir novament cap a Artesa, i amb el guiatge del geògraf artesenc Josep M. Sabartés, vam visitar l'engorjat santuari de Salgar (terme municipal de Foradada), que fou convent carmelità. Des de la cova on hi ha la Mare de Déu s'obté una
|
|
magnífica vista dels voltants, en particular de la plana regada d'Artesa i de l'encimbellat poblat ibèric d'Antona, situat a l'altra banda del riu. L'indret, al peu d'una esquerpa paret calcària plena de cavitats, té tots els ingredients propis de l'escenogràfica romàntica; el visitant (i més si, com nosaltres, visita el lloc al capvespre) resta colpit per l'atmosfera màgica de Salgar.
Sabartés ens explicà que Artesa obtingué el títol de ciutat el 1927, com a argúcia legal per tal d'obstaculitzar els plans que hi havia de fer una presa al congost de Salgar, atès que la legislació impedia afectar ciutats amb embassaments. Així doncs, Artesa és una de les ciutats més petites de Catalunya (només Gandesa li disputa aquest títol). seguir >>> |
 |
|
