L’acte d’homenatge a Jordi Mir, convocat i organitzat per la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el proppassat dimecres dia 9 de juny de 2010. Una molt nombrosa concurrència d’amics i coneguts, admiradors tots de la trajectòria científica i cívica de Jordi Mir, va reblir l’aforament de la Sala Prat de la Riba de l’IEC, aguantant ferma les dues hores i mitja de durada que, tot sigui dit, van passar com una exhalació.

Tot seguit a les paraules d’obertura pronunciades per Salvador Giner, president de l’IEC, el públic va entonar El Cant de la Senyera per a solemnitzar l’accés de l’homenatjat a la presidència de l’acte i, immediatament, va començar la roda de les nou intervencions previstes en el programa. Cal deixar constància que no en va fallar cap, bona prova que la celebració no era pas un esdeveniment del qual un hom es pogués escapolir amb una excusació de circumstàncies. August Bover, president de la SCLL, va completar l’oferiment de l’acte iniciat per Salvador Giner i Joan Martí, president de la Secció Filològica de l’IEC, va glossar la figura científica i humana de Jordi Mir amb paraules tan sentides com mesurades. A més a més d’enaltir la seva autoritat com a lingüista, Martí no va deixar d’esmentar el vessant excursionista de Jordi Mir, activitat que segueix practicant en companyia de la seva esposa, Neus Bòria, i amics, així com la seva competència en el coneixement geogràfic del país.

L’organització de l’acte es va apuntar un encert de ple en deixar les regnes de la presentació de la resta de les intervencions a Mònica Terribas, directora de Televisió de Catalunya (TVC). Després d’agrair a Jordi Mir el que ha fet, i el que encara està fent, com

a assessor lingüístic de TVC, i lamentar-se que, malgrat els esforços, no puguin fer més per afermar el català com a llengua de comunicació social, Terribas va demostrar la seva traça professional, si és que calia, en donar entrada a les paraules d’homenatge i reconeixement manifestades per Joan Solà, Albert Jané, Pere Verdaguer –en una gravació de TVC efectuada davant la tomba de Pompeu Fabra al cementiri de Prada de Conflent–, Jaume Cabré i Joaquim M. Puyal, tots els quals, evidentment, no li va pas caldre presentar.

L’edició de les Obres Completes de Pompeu Fabra a punt de culminar després de més de deu anys de feina amb Joan Solà, les classes furtives de català empeses amb Albert Jané i altres companys als anys cinquanta, la col·laboració de bona hora amb la Universitat Catalana d’Estiu com a professor de català amb Roser Latorre i el mateix Pere Verdaguer, el tarannà incansable i amable per a encolomar feines i feinetes tan ben il·lustrat en el conte improvisat per Jaume Cabré, l’assessorament de Joaquim M. Puyal en engegar les retransmissions futbolístiques en català fa una pila d’anys, són els topants més destacats de Jordi Mir que van ser recordats pels participants en la roda. Tots van ser l’esca d’amistats molt fermes. Com també ho va ser Antoni Bassas, qui en gravació del mateix dia tramesa des de la rotonda de Thomas Jefferson, a Washington, va efectuar una bonica paràbola bo i afegint la lectura de la declaració d’Independència dels Estats Units a les seves paraules d’adhesió a l’acte i reconeixement d’amistat amb Jordi Mir.

L’acte es va cloure amb el lliurament a Jordi Mir i Neus Bòria d’una placa honorífica en la qual s’ha gravat, a la manera dels mil noms d’Al·là, però sense arribar a tant, les seves qualitats, ocupacions i habilitats sense oblidar la d’“el geògraf”. El cant d’Els Segadors per tots els assistents va posar el punt i final a la sessió. [Pau Alegre, 10 de juny de 2010].

Il·lustració fotogràfica de P. Alegre (SCG): el tossal de Mirapallars-i-Urgell, al Montsec de Rúbies (30.05.2010).
Podeu seguir l'acte complet a la videoteca de l'IEC.