Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

 

L’11 de març de l’any 2010, Albert Rovira va pronunciar una conferència sobre Passat, present i futur del Delta de l’Ebre. Cap a una gestió de l’aigua i el sediment en el programa del curs del LXXV aniversari de la Societat Catalana de Geografia. L’acte va ser presentat pel Dr. Xavier Úbeda, que molt breument va detallar l’activitat professional del ponent als assistents. Albert Rovira és geògraf i doctor de la Universitat de Barcelona i treballa com a investigador a l’Institut de Recerca i Tecnologia Aplicada (IRTA) de la Generalitat a Sant Carles de la Ràpita, a l’àrea d’Ecosistemes aquàtics.

Després d’aquesta breu presentació i cap altre preàmbul, el ponent va explicar l’estructura de la xerrada, l’objectiu de la qual era mostrar com l’explotació hidrològica de l’Ebre ha generat una sèrie d’impactes ambientals, els més importants dels quals estan relacionats amb la manca de transport de sediments aigües avall dels embassaments, i com s’està estudiant pal·liar-los des de l’IRTA.

La primera part de la xerrada va consistir en la presentació de la conca de l’Ebre. De la informació que el ponent va donar, es pot destacar la importància del sistema hidrològic Segre-Cinca, que aporta el 70% dels recursos d’aigua a l’Ebre i la dificultat de gestionar una conca que administrativament pertany a tres estats (Andorra, França i l’Estat espanyol), 9 comunitats autònomes, travessa 1.700 termes municipals que en conjunt sumen uns 3 milions de persones, a més de ser gestionada per dos organismes específics: la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), tots amb idees diferents sobre la gestió de l’aigua.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Sau Raventós, Elisabet (2010): "El Delta de l’Ebre : passat, present i futur. Ressenya de la conferència d'Albert Rovira a la Societat Catalana de Geografia, SCG (11 de març de 2010)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S97311.htm

 

En relació als sediments, dels 198 embassaments que s’han construït a la conca, dos són els grans dipòsits d’acumulació de materials: Mequinensa i Riba-roja, ambdós construïts en la dècada dels seixanta. L’extrema regulació de la conca ha comportat alteracions en l’arrossegament sedimentari, que s’ha vist agreujat amb la reducció del cabal del riu motivada per la disminució de l’escorrentia quan ha augmentat la reforestació de la conca; l’augment de l’evaporació de les grans làmines d’aigua dels mateixos embassaments i l’increment de la demanda d’aigua amb els canvis d’usos de la societat.

La pràctica desaparició de transport de residus entre Riba-roja i la desembocadura ha afectat el Delta amb dos fenòmens: l’erosió del mar està fent retrocedir la línia de costa ja que no hi ha aportacions que compensin la destrucció per onatge i s’ha accelerat la subsidència, això és la compactació dels materials acumulats, fet que comporta la reducció de l’altitud del terreny en relació al nivell del mar. I si es tenen en compte els resultats de la prospectiva relacionada amb el canvi climàtic, els efectes podrien ser titllats per als qui els creguin factibles pel cap baix com “catastrofistes” ja que en els propers 20 anys àrees urbanes, com Riumar o els Eucaliptus, podrien estar envaïdes per les aigües, l’erosió costanera podria fer retrocedir la línia de costa 10 m/any, el nivell del mar podria pujar 3 mm/any i l’augment de la temperatura incrementaria la mortalitat de peixos i mol·luscs de les badies.

A parer del ponent, si es decideix actuar per contrarestar aquests hipotètics canvis, l’aposta s’hauria de desenvolupar a partir de les propostes que sorgeixen de l’anomenada enginyeria ecològica i que tenen com a objectiu generar un flux d’aigua que faciliti el desplaçament del sediment cap el delta amb l’objectiu de frenar l’erosió marítima i de corregir la subsidència. Els sediments s’haurien d’anar a buscar als embassaments,

 

obviant el de Flix ja que els que conté estan contaminats (700.000 tones de fangs tòxics) pels abocaments de l’empresa química Cross, i es podrien mobilitzar mitjançant el que es coneix com a "cabals d’arrossegament".

Aquesta és una tècnica que ja s’empra en altres llocs del món i que consisteix a obrir les comportes de fons per buidar l’embassament a partir de les aigües més profundes, que quan recuperen el moviment mobilitzen els sediments del fons i els arrosseguen aigües avall. Si aquesta operació es pogués efectuar els investigadors estimen que es podrien mobilitzar uns 16-17 hm3 de materials, cosa que solucionaria el problema en els propers deu anys, ja que de fet només es mobilitza una petita part de tot el sediment acumulat, el que queda prop de la influència del corrent induït d’aigua. Un cop mobilitzat, la massa perduda es pot restituir amb els sediments acumulats en embassaments d’altres parts de la conca de tal manera que es forma una cadena de transvasaments de sediments d’un embassament a l’altre.

Actualment els investigadors de l’IRTA estan treballant amb models per a fixar el cabal necessari per a l’arrossegament i sembla que s’hauria d’aconseguir un curs que permetés assolir els 400-600 m3/s; amb una durada de la crescuda d’entre quatre i set dies i una hipotètica concentració de 8-9g/l de sediment.

Els problemes de la prova provenen de factor aliens a la tècnica: d’una banda cal estudiar com se substituiria la producció elèctrica que prové del complex Mequinensa-Riba-roja durant els dies d’aturada; de l’altra, cal estar molt segur que el sediment estarà prou flonjo per a ser mobilitzat i finalment sembla que hi ha el risc de no poder tancar les comportes de fons, que no s’han obert des de l’any 1969, malgrat que la normativa de seguretat obliga el propietari de l’embassament a mantenir-les i provar-les un cop a l’any. El propietari de l’embassament és Fecsa-Endesa.

Com aportació de qui subscriu aquest article cal dir que tant el planejament territorial com l’urbanístic han fixat algunes condicions per les dues àrees urbanes deltaiques en risc d’inundació i nivells màxims de protecció de sòl per minimitzar canvis en la seva classificació. En el primer cas, les condicions no impedeixen la consolidació dels sòls urbans que estan actualment reconeguts com a tals pel planejament vigent però s’impedeix la classificació de nou sòl urbanitzable. En el segon cas, s’estableixen delimitacions en el sòl no urbanitzable i es procura que la protecció especial prevista en el planejament territorial, la més restrictiva de totes les classificacions en sòl no urbanitzable, sigui el més extensa possible per mantenir les àrees de risc del Delta amb el mínim de creixement urbà. Per altra banda, cal afegir que des del punt de vista ambiental és aconsellable afavorir el desenvolupament de canyissars a l’àrea més afectada per la subsidència i l’erosió perquè aquesta comunitat vegetal tant actua contenint l’efecte mecànic del mar com crea nous sòls per a sediments. [Elisabet Sau i Raventós]

La fotografia del conferenciant és de X. Úbeda (SCG).

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
24 de març de 2010
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat