Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

El passat 21 de gener de 2010 la Dra. Montserrat Pallarès Barberà, professora del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, va pronunciar la conferència mensual de la Societat Catalana de Geografia. La lliçó de la Dra. Pallarès, que portava per títol Com canviar quan el canvi és difícil? Barcelona i l’economia simbòlica, va constituir una reflexió interessant i especialment adequada pel moment de crisi econòmica que es pateix a Catalunya i Espanya.

El tema central de la conferència va ser l'economia simbòlica, concepte forjat per Sharon Zukin per definir el funcionament econòmic de les ciutats en base a la producció cultural i el consum. El concepte cultura es transforma en simbologia per així poder ésser produït i comercialitzat com un bé més. Pallarès analitzà qui són els agents implicats en la producció i el consum de la ciutat

 

 
La fotografia de la conferenciant és d'E. Bertran (SCG); la de la torre Agbar és de J.L. Poy (20·10·2007)

 

simbòlica i quins en són els elements essencials. Una de les majors contribucions de la conferència no solament va ser fer una anàlisi de la situació actual, sinó fer un repàs històric dels diferents sistemes productius a la ciutat (la ciutat preindustrial, la ciutat fordista, la ciutat de la nova economia i la ciutat creativa) per entendre, d’aquesta manera, com s’ha arribat a l’economia simbòlica i quines són les conseqüències de la pàtina històrica en elements simbòlics de la ciutat actual.

Un cop fet el repàs històric, la Dra. Pallarès focalitzà la seva anàlisi en la transformació de les polítiques locals, que progressivament busquen transformar la ciutat en un conjunt de símbols comercialitzables i vendibles per a competir a nivell global. Així doncs, els actors públics esdevenen productors conscients de la ciutat simbòlica. La transformació dels béns culturals en productes comercialitzables per a visitants i elits diverses es converteixen en una manera de produir la ciutat simbòlica. Però Pallarès destacà un segon procés de producció basat en convertir els valors locals i intrínsecs en valors universals. Aquest segon procés de producció, portat a terme per actors públics i privats, esdevé la via de diferenciació de les ciutats a nivell global. En relació a aquest segon punt, Pallarès defensà la importància del context a l’hora de definir el significat i funció de l’element simbòlic. Com destacà Pallarès, a l’última dècada del segle XX es canvia de paradigma i l’economia simbòlica esdevé un sistema productiu en si mateix: es minimitzen els costos, es busca l'eficiència de la localització en relació als elements simbòlics, el capital urbà és constituït per diferents elements orgànics de la ciutat i l’estil de ciutat es defineix com un intangible vendible. Pallarès destacà que la major part de la literatura teòrica emfatitza el lligam existent entre l’economia simbòlica, la cultura i el coneixement, però que hi ha altres elements, especialment la morfologia de la ciutat i de les construccions, que haurien d’entrar també en aquesta anàlisi teòrica.
 

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Suau Sánchez, Pere (2010): "Barcelona i l’economia simbòlica. Ressenya de la conferència de Montserrat Pallarès a la Societat Catalana de Geografia, SCG (21 de gener de 2010)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S97121.htm

 

 

Una de les aportacions més interessants de la conferència de la Dra. Pallarès va ésser el constant enriquiment de l’explicació amb diversos exemples identificables per l’audiència, ajudant per tant a lligar el discurs teòric amb el pràctic. D’aquesta manera, va fer referència a diverses construccions de la ciutat de Barcelona amb un gran pes simbòlic, com són, per exemple, la Sagrada Família, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i la torre Agbar. En aquest sentit, com a reflexió final, Pallarès analitzà la recent proposta de candidatura de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics d’hivern. En aquest punt, parlà de com el domini de l’economia basada en la informació i la tecnologia ha portat l’aproximació del Pirineu a Barcelona, ja que l’espai que els separa és cada cop més petit.

La part final de l’acte es dedicà a preguntes on sorgiren diversos temes relacionats amb l’aflorament de l’economia simbòlica a les ciutats com, per exemple, la problemàtica de l’estandardització i la tematització dels centres de les ciutats occidentals, o també el debat sobre qui ha d’assumir les externalitats negatives d’aquest tipus d’economia.

[Pere Suau-Sánchez]

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
4 de febrer de 2010
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat