La multiplicació dels riscs per a la salut i el benestar: els costos no admesos de la globalització.

El professor Ray Hudson, de la Universitat de Durham, va fer una presentació dels nous riscs que la deriva neoliberal del capitalisme i del procés de globalització representen per als sistemes de salut i de benestar. Des d’una postura molt crítica, el professor Hudson va analitzar els canvis que s’han produït en les darreres dècades en aquests sectors a partir de la seva recerca en dues àrees: la reestructuració econòmica i la dels sectors de salut i benestar social.

La nova globalització sorgida de polítiques predominantment neoliberals ha fet que un major nombre de persones visquin en entorns cada vegada més perillosos per a la seva salut i el seu benestar. Això ha estat així perquè les forces del mercat s’han convertit en el principal argument per a les polítiques econòmiques de les administracions públiques (ja siguin regionals o estatals) i privades. Al mateix temps la línea divisòria entre públic i privat s’ha fet cada vegada més difusa, fent que algunes de les activitats del sector públic ara s’hagin subcontractat a empreses del sector privat i responguin més a la lògica del capital que a la de provisió de serveis. La interconnexió i reestructuració dels diferents mercats de serveis i productes ha donat lloc a un augment de les incerteses en els mercats laborals. Si a això afegim que en molts casos ser assalariat és una condició per tal d’obtenir cobertures sanitàries mínimes, podem concloure que tot aquest procés està creant més riscs per a la salut i per a les cobertures de benestar social entre les classes menys afavorides.

Aquests canvis han tingut importants conseqüències en el món laboral i per als temes de la salut. La consolidació d’un Nord globalitzat i d’un Sud globalitzat ha tingut com a resultat l’acceleració de fluxos de material contaminant i de residus de tota mena. Són exemples d’aquest fenomen, la catàstrofe de Bhopal, a l’Índia, en 1984, on van morir milers de persones, en el pitjor accident d’una indústria química de la història, o els vaixells abandonats a la costa de Bangladesh o l’Índia.

Aquesta nova fase de la globalització també ha fet augmentar el nombre de migracions legals i il·legals des dels països del Sud cap al Nord, i ha afavorit la propagació de malalties i epidèmies. Alhora, el Nord exporta fam a causa de la fallida dels sistemes de distribució d’aliments, més que no pas per la manca de productes en si mateixa.

El resultat de tots aquests canvis és un augment de persones que pateixen malalties cròniques i que moren prematurament. Més gent és ara en risc d’entrar en aquesta situació de marginació a causa dels canvis en les prioritats de la política econòmica i a les noves formes de treball. Ara més que mai som conscients de les implicacions que sobre la nostra salut tenen els efectes del canvi climàtic, mentre que reiteradament veiem com els polítics són incapaços d’arribar a un consens sobre les mesures a seguir per evitar aquest deteriorament del nostre medi ambient. [Antoni Luna]