De fa anys, les universitats de tot el món han promogut l'aplicació de les noves tecnologies de la comunicació en la docència que imparteixen. Això s'ha concretat, d'una banda, en una oferta creixent de cicles complets d'estudis de grau i postgrau en règim de seguiment virtual complet. Algunes universitats n'han fet el seu producte estel·lar a remolc de la tradició dels estudis a distància. D'altra banda, el recolzament dels estudis presencials amb materials docents en suport digital subministrats per cada professor ha crescut exponencialment des de mitjans els anys noranta del segle vint.

En un i altre cas, però, els materials són gairebé sempre inaccessibles a les persones alienes a l'assignatura. Si bé això és comprensible pel que fa a la documentació pròpia i singular, necessària per a l'aprofitament escolar dels estudiants matriculats, com poden ser els qüestionaris i les propostes d'exercicis, no ho és tant pel que fa als dossiers de lectures i continguts, els quals, normalment, poden suscitar l'interès d'un públic més ampli.

A grans trets, els models formatius en suport virtual endegats per les universitats catalanes no s'aparten pas del que he exposat. És per això, precisament, que cal remarcar la iniciativa de la Universitat de Barcelona (UB) de publicar –de fer públic— la documentació de suport digital de les assignatures, en els casos que així ho disposin els seus professors. El projecte DIPÒSIT DIGITAL UB és ja una realitat amb centenars d'assignatures les temàtiques de les quals són obertes a tothom que desitgi saber-ne més.

El perfil del Port de Barcelona cap a 1940. Fragment de mapa en P. Alegre: Atlas del Port de Barcelona. Barcelona: Port Autònom de Barcelona - Lunwerg, 1995.

En aquest context, l'assignatura de Geografia Portuària ha estat pionera. Des de març d'enguany ja es poden consultar un parell de documents docents sense restriccions. El primer document, titulat Geografía Portuaria -1, inclou els instruments bàsics de treball per al desenvolupament del curs: programa, bibliografia, fonts d'internet, lectures complementaries i treballs pràctics. L'altre document, Geografía Portuaria -2, presenta els esquemes i organigrames utilitzats a classe per tractar la matèria de l'assignatura. Està estructurat en els cinc temes que formen el programa.

Recordem que es tracta d'una assignatura optativa del Pla d'Estudis de Geografia de la UB, anterior a l'anomenat Pla Bolonya (Ensenyament adaptat a l'Espai Europeu d'Educació Superior) amb el propòsit fonamental d'analitzar l'impacte dels centres portuaris i de les ciutats portuàries en el territori. Els objectius de la docència sobre temes portuaris pretenen posar de manifest com es van estudiar tradicionalment els ports marítims dins la Geografia, assenyalar els trets d'identificació de l'especialitat Geografia Portuària o Geografia de Ports i destacar el paper del geògraf en els estudis interdisciplinaris dels temes portuaris.

La Dra. Rosa Castejón Arqued, professora de l'assignatura des dels anys vuitanta, ens informa de la publicació futura del document Geografía Portuaria -3 el qual farà referència a estudis de casos diversos que s'han anat presentant en anys consecutius. Es tracta d'investigacions pròpies de la Dra. Castejón, o bé efectuades en equip, quasi totes ja publicades a altres bandes, realitzades en el marc de la seva dilatada trajectòria investigadora sobre temes relacionats amb els ports, els transports marítims i les ciutats portuàries, en el Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la UB. [Pau Alegre, 17 de novembre de 2009]