Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

 

 

<<< retrocedir  Aquest paisatge boscós és el que vam poder fruir des de l'enlairat castell de Montsoriu (649 m), inexpugnable palau del vescomte de Cabrera, màxim exponent dels castells d'època gòtica a Catalunya (segles XIII-XIV). Les sòlides explicacions de Gemma Font (Associació d'Amics del Castell de Montsoriu) ens permeteren aprendre, a cada pas del nostre pacífic assalt al castell, el sentit de cada detall constructiu. Res no era casual en el disseny de la fortificació, tot tenia la seva utilitat defensiva o d'habitabilitat. El recorregut transcorregué pel recinte jussà i el pati d'armes, perquè el recinte sobirà es troba en ple procés de restauració. Un dels elements més interessants, imprescindible per a la vida al castell i per a la resistència en cas de setge, era la gran cisterna, amb capacitat per a 250.000 l. El catedràtic de la Universitat de Barcelona Josep M. Panareda complementà la visita a Montsoriu amb explicacions de caire geogràfic (l'evolució del bosc, els incendis, l'erosió diferencial, la calitja d'inversió provocada per les cremes de rostolls...). La visió de la vall d'Arbúcies des de la Torre de les Bruixes és, en si, tota una lliçó de geografia.


A la fotografia, Josep M. Abril explica l’evolució urbana històrica de Sant Celoni sobre una maqueta, a la Rectoria Vella de Sant Celoni.

 

 

Havent dinat a Sant Pere de Vilamajor, a l'altre extrem (l'occidental) de la pretesa comarca, l'alcalde Josep M. Llesuy ens acompanyà a fer un tomb per la Força, presidida per la magnífica torre romànica exempta de pedra vermella. L'església gòtico-renaixentista compta amb l'afegit contemporani de diversos elegants elements forjats, obra de Josep Plandiura. Un cop desplaçats a Sant Celoni, l'historiador i tècnic de l'Ajuntament Josep Ma. Abril ens féu de guia pel centre de la vila, tot resseguint el carrer Major, la via de comunicacions

 

 

històrica que és l'origen de la població. De la seva mà vam gaudir de diversos elements del patrimoni arquitectònic de Sant Celoni: el tros de muralla del nucli medieval darrerament recuperat (la torre de la Força al carrer de les Valls), els notables edificis de la plaça de la Vila (l'Ajuntament, obra de Domènec Mansana el 1926; can Ramis, personatge esmentat per F. Zamora; l'Hotel Suís de 1886...) i –és clar– els ingenus esgrafiats barrocs (1762) que decoren la façana de l'església parroquial (i arxiprestal del Montseny), considerats els més importants de Catalunya.  seguir >>>

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
30 d'octubre de 2009
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat