 |
| Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
| Triat i garbellat : l'estassat : Índex |
|
A cavall del Vallès i la Selva, allà on la fossa tectònica de la Depressió Prelitoral –carrer Major de Catalunya– esdevé un estret corredor entaforat entre Montseny i Montnegre (poc més de 4 km separen els respectius parcs naturals a Gualba) es dibuixa una rodalia força cohesionada i amb unes característiques geogràfiques ben definides. Sant Celoni (16.586 hab.) hi ha exercit, de sempre, com a principal lloc de mercat, centre de serveis (hospital) i destacada estació ferroviària. D'aquesta rodalia o comarca en potència s'ha vingut a dir Baix Montseny, i fou objecte de visita i estudi per la Societat Catalana de Geografia dissabte 24 d'octubre de 2009. El Montseny no és pas cap terra ignota dels geògrafs i naturalistes catalans. Ben al contrari, ja l'excursionisme científic vuitcentista l'adoptà com a principal camp de treball: "Desitjosa la Associació d'Excursions Catalana de donar a sos traballs major unitat y per tant utilitat més inmediata, declarà lo Montseny camp oficial, és a dir, |
terreno predilecte, objectiu preferent de sas excursions y... senyalà aquesta montanya a la activitat investigadora dels socis y concertà un plan detallat pera anar-la estudiant baix tots los aspectes" (1). Però malgrat això, la realitat comarcal de la zona (caracterització física i socioeconòmica, sistema urbà, supramunicipalitat...) no compta encara amb cap estudi. I tanmateix, ens sembla un exemple paradigmàtic de comarca viscuda, que s'ha construït des de la base i al marge de la rígida divisió administrativa oficial. El mateix nom de la pretesa comarca –que avui sembla totalment assumit i aparentment innegociable– té una trajectòria històrica molt breu. Fou en els anys trenta del segle XX quan hom cercà un nom per referir-se al territori de l'alta Tordera presidit pel formidable horst del Montseny, sense la pretensió d'abraçar la totalitat del massís sinó (1) ARABIA i SOLANAS, Ramon (1881): "Al Montseny", Anuari de la Associació d’Excursions Catalana, núm. I, p. 232. |
Explicacions de Josep M. Panareda (a l’esquerra), només la façana sud-oriental. A Arbúcies aparegué, entre 1927 i 1932, el periòdic Baix Montseny. En l'enquesta comarcal adreçada als municipis l'any 1931, els ajuntaments de Gualba i Hostalric respongueren precisament que pertanyien a la comarca del Baix Montseny; altres parlaven de la Conca de la Tordera, la Falda del Montseny o el Montsenyès, però la majoria, ras i curt, del Montseny. Finalment, durant la guerra civil l'Ajuntament de Sant Celoni adoptà la denominació de Baix Montseny (2). (2) En els mateixos anys també el geògraf Salvador Llobet (Nyicris) parlava de "El Baix Montseny" (Publicacions La Gralla, vol. VII, p. 48-49), però s’hi referia vagament als sectors a redós de la Calma (Tagamanent, Vallfroners...). En la seva formidable tesi doctoral –publicada pel CSIC el 1947– Llobet bandejà totalment aquesta denominació. |
 |
| l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
| Pàgina actualitzada el 30 d'octubre de 2009 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés. |
 |
 |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |