Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

 

A cavall del Vallès i la Selva, allà on la fossa tectònica de la Depressió Prelitoral –carrer Major de Catalunya– esdevé un estret corredor entaforat entre Montseny i Montnegre (poc més de 4 km separen els respectius parcs naturals a Gualba) es dibuixa una rodalia força cohesionada i amb unes característiques geogràfiques ben definides. Sant Celoni (16.586 hab.) hi ha exercit, de sempre, com a principal lloc de mercat, centre de serveis (hospital) i destacada estació ferroviària. D'aquesta rodalia o comarca en potència s'ha vingut a dir Baix Montseny, i fou objecte de visita i estudi per la Societat Catalana de Geografia dissabte 24 d'octubre de 2009.

El Montseny no és pas cap terra ignota dels geògrafs i naturalistes catalans. Ben al contrari, ja l'excursionisme científic vuitcentista l'adoptà com a principal camp de treball: "Desitjosa la Associació d'Excursions Catalana de donar a sos traballs major unitat y per tant utilitat més inmediata, declarà lo Montseny camp oficial, és a dir,

 

 

terreno predilecte, objectiu preferent de sas excursions y... senyalà aquesta montanya a la activitat investigadora dels socis y concertà un plan detallat pera anar-la estudiant baix tots los aspectes" (1). Però malgrat això, la realitat comarcal de la zona (caracterització física i socioeconòmica, sistema urbà, supramunicipalitat...) no compta encara amb cap estudi. I tanmateix, ens sembla un exemple paradigmàtic de comarca viscuda, que s'ha construït des de la base i al marge de la rígida divisió administrativa oficial.

El mateix nom de la pretesa comarca –que avui sembla totalment assumit i aparentment innegociable– té una trajectòria històrica molt breu. Fou en els anys trenta del segle XX quan hom cercà un nom per referir-se al territori de l'alta Tordera presidit pel formidable horst del Montseny, sense la pretensió d'abraçar la totalitat del massís sinó


(1) ARABIA i SOLANAS, Ramon (1881): "Al Montseny", Anuari de la Associació d’Excursions Catalana, núm. I, p. 232.

 

 

Explicacions de Josep M. Panareda (a l’esquerra),
amb el rerefons del Montseny.
 

només la façana sud-oriental. A Arbúcies aparegué, entre 1927 i 1932, el periòdic Baix Montseny. En l'enquesta comarcal adreçada als municipis l'any 1931, els ajuntaments de Gualba i Hostalric respongueren precisament que pertanyien a la comarca del Baix Montseny; altres parlaven de la Conca de la Tordera, la Falda del Montseny o el Montsenyès, però la majoria, ras i curt, del Montseny. Finalment, durant la guerra civil l'Ajuntament de Sant Celoni adoptà la denominació de Baix Montseny (2).

seguir >>>


(2) En els mateixos anys també el geògraf Salvador Llobet (Nyicris) parlava de "El Baix Montseny" (Publicacions La Gralla, vol. VII, p. 48-49), però s’hi referia vagament als sectors a redós de la Calma (Tagamanent, Vallfroners...). En la seva formidable tesi doctoral –publicada pel CSIC el 1947– Llobet bandejà totalment aquesta denominació.

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
30 d'octubre de 2009
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat