Parlar de població a Europa és quasi sinònim de parlar de ciutats, d’àrees urbanes que apleguen milers d’habitants i que concentren la major part de les activitats econòmiques. És referir-se als nodes que són els centres de les regions que es localitzen al seu voltant, els punts d’enllaç dels fluxos que defineixen una xarxa mundial de relacions globals.

En la primera dècada del s. XXI, la Unió Europea s’expandeix de formes diverses. D’una banda, amb la incorporació de nous països i, per tant, de noves realitats urbanes que es relacionen amb les àrees més consolidades; d’altra banda, amb l’enfortiment de relacions amb el seu entorn més immediat, especialment amb els països de la riba sud de la Mediterrània. La formalització de la Unió per la Mediterrània és un pas més del procés de construcció d’una Europa que, juntament amb els seus socis mediterranis, vol reforçar un espai social de convivència on les ciutats, pel seu rol dinamitzador i aglutinador de les regions que les envolten, tenen un paper molt rellevant.

El procés de consolidació d’aquest espai euromediterrani passa, entre altres aspectes, per tenir un coneixement exhaustiu de les estructures econòmiques i poblacionals que el defineixen, de les ciutats i àrees urbanes que van més enllà dels propis límits administratius i que s’interrelacionen formant grans aglomeracions metropolitanes. Presentem en aquest número de la revista Papers els resultats de l’anàlisi de les àrees urbanes dels 25 països que formaven la Unió Europea l’any 2006, un exercici analític que seria molt interessant aplicar a tots els països que formen part de la Unió per la Mediterrània, una institució que aposta per la construcció d’un espai mediterrani compartit i que ja ha decidit instal·lar el seu Secretariat en una de les grans aglomeracions metropolitanes europees, Barcelona.

L’estudi que ara es difon ha estat realitzat pel Servei d’Estudis Territorials de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i dóna continuïtat al que es va fer l’any 2002, publicat al número 37 de la revista Papers. Cal destacar, però, les aportacions que es fan en relació a l’edició anterior. En primer lloc s’ha ampliat l’àmbit geogràfic d’estudi, que abasta també el territori dels 12 països que es van incorporar a la Unió Europea l’any 2004. En segon lloc, s’ha elaborat un capítol on s’exposen les raons de la complexitat de les institucions de govern i les competències de les diferents aglomeracions metropolitanes. Finalment, en el cas dels 14 països que ja es van analitzar el 2002, s’aporta informació sobre l’evolució que han sofert aquestes aglomeracions en els anys transcorreguts.

El resultat és un monogràfic que es configura al voltant de les fitxes de cada una de les metròpolis estudiades, en les que s’aporta informació numèrica i cartogràfica sobre la seva estructura (ciutats que la componen, grandària i densitat) i, com a novetat en aquesta edició, sobre la seva forma de govern metropolità. D’acord amb la metodologia que ja es va utilitzar l’any 2002, s’identifiquen 104 aglomeracions metropolitanes en 20 països. Aquesta metodologia parteix de l’anàlisi d’una variable de base senzilla i a l’abast de tothom: el nombre d’habitants; i això facilita la identificació dels municipis urbans i les àrees metropolitanes a tots els països estudiats. Malgrat que pugui tenir limitacions, és un mètode que, a partir de les densitats urbanes, permet descobrir algunes relacions jeràrquiques en les concentracions de població i fa possible cartografiar les aglomeracions urbanes, de manera que queda prou clar que formen constel·lacions de ciutats que desborden les fronteres dels estats de la Unió Europea.

Text de presentació reproduït de Papers, 50.