Cap el sud amb el TGV

Nous reptes per a la Catalunya del Nord

La conferència del mes d’abril de l’any 2009 de la Societat Catalana de Geografia va tractar dels hipotètics canvis que pot experimentar la Catalunya del Nord amb la futura arribada del tren d’alta velocitat i, en especial, de com poden canviar les relacions funcionals amb Catalunya. Aquests reptes van ser explicats per Joan Pere Gensane, que va ser prèviament presentat per Francesc Nadal, president de la Societat.

Joan Pere Gensane és llicenciat en Geografia per la Universitat de Montpellier (1981), amb estudis postuniversitaris que l’acrediten com urbaniste qualifié. Sempre ha treballat com a consultor i el seu gabinet professional de Perpinyà ha elaborat o participat en més de 300 estudis diferents. La seva principal línia de treball ha estat la recerca i anàlisi de la informació orientades, sobretot, cap el coneixement dels potencials del territori. Els anys 90 va guanyar alguns encàrrecs per estudiar les relacions entre la Catalunya del Nord i el Principat per part del Servei de Planificació del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Gensane és soci numerari de la Societat Catalana de Geografia.

El projecte del pas del tren d’alta velocitat pel departament dels Pirineus Orientals va començar l’any 1986, amb un primer estudi de viabilitat. A hores d’ara, des de Catalunya encara no s’ha arribat a la frontera francesa (previsió 2012) i des de França, el tram entre Perpinyà i Figueres està pràcticament construït, però entre Nimes i Perpinyà no es preveu que la línia estigui acabada fins el 2020.

El conferenciant va caracteritzar els Pirineus Orientals i Perpinyà de forma detallada i a parer de qui escriu aquest article cal recordar com a més significatiu que una de les seves especialitats econòmiques és en l’expedició logística de fruites i llegums, que han fet del Mercat de Sant Carles un dels centres de mercaderies més importants d’Europa. Des del punt de vista demogràfic, cal remarcar que aquesta zona té un dels dinamismes més elevats de França gràcies al creixement migratori i que un altre dels sectors econòmics que hi predominen és el que Gensane anomena “l’economia residencial”, un conjunt d’empreses i serveis vinculats a les persones.

Per a Gensane, el projecte de tren de gran velocitat va acompanyat d’unes operacions d’acompanyament (efectes condicionats) que generalment contribueixen a estructurar la metròpoli. En el cas que ens ocupa, l’Ajuntament de Perpinyà ha projectat una estació de tren que actuarà com a pol multimodal de transport i que aglutinarà noves activitats al seu voltant; per la seva banda, el Consell General dels Pirineus Orientals i la Diputació de Girona estan treballant per augmentar la cohesió entre ambdós territoris mentre que el Consell Regional ha elaborat un esquema d’articulació del Llenguadoc-Rosselló amb la nova infraestructura. El TGV pot tenir com a efectes indirectes repercussions en el sistema immobiliari, on el ponent demana la intervenció pública per controlar l’evolució dels preus i l’oferta; i en el turisme, en especial aquell vinculat amb la realització d’algun esdeveniment congressual.

La línia del tren d’alta velocitat que ve de Barcelona amb la intenció d’enllaçar amb l’alta velocitat francesa i anar fins a París pot ser una oportunitat per a la ciutat de Perpinyà i el seu entorn més immediat tot i que a parer del conferenciant, el TGV no repercutirà en canvis en l’especialització de l’ estructura econòmica de la plana del Rosselló.

On sí pot tenir incidència és en les relacions funcionals entre les diferents metròpolis que unirà al seu pas: Perpinyà reduirà substancialment els temps de recorregut ferroviari entre Barcelona i Montpeller, ciutats que no són capital de cap estat. En el cas de Barcelona (a 180 km) les actuals 4 hores amb els serveis ferroviaris convencionals o 3 amb

 
 
La fotografia del conferenciant és d'E. Bertran (SCG). L'esquema de la línia de TGV entre Barcelona i Nimes amb els terminis d'acabament per segments ha estat recollit de la portada del diari Avui de 29 d'abril de 2009.

Talgo haurien de quedar reduïdes a 45 minuts en els trajectes directes mentre que en el cas de Montpeller (150 km), el trajecte que actualment es fa amb 1h 40’ també es reduiria a 45 minuts. L’escurçament del temps pot generar noves relacions funcionals entre les tres ciutats i també amb altres ciutats del recorregut com Girona o Figueres. Aquesta facilitat de connexió podria configurar amb el temps una nova xarxa de relacions entre les ciutats.

Joan Pere Gensane és essencialment un bon coneixedor del seu territori i un entusiasta de les relacions entre les dues catalunyes i potser per això la seva conferència va anar acompanyada de petites anècdotes que mostren algunes de les relacions dels catalans del sud amb els catalans del nord i de com Perpinyà té la seva importància en l’imaginari de compres d’una part dels habitants de Catalunya. Potser és l’estima que Gensane mostra per la seva feina i pel seu territori el que va fer que el to de la conferència hagués estat especialment optimista...i potser és aquesta estima el que l’empeny a parlar el català amb una excel·lent fluïdesa, llengua que en aquest espai dels dits catalans del nord, pot ser un valor de futur ...perquè tal com va remarcar en algun moment de la seva exposició, a Perpinyà, les empreses que s’hi instal·len busquen personal trilingüe i el català és una de les llengües que es valora. [Elisabet Sau i Raventós]