Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.

 

 

Strategic Environmental Assessment. Towards sustainable airport development in Catalonia (Avaluació Ambiental Estratègica. Cap a un desenvolupament aeroportuari sostenible a Catalunya) és el títol de la memòria de recerca defensada per part del Sr. Pere Suau Sánchez en el marc del doctorat en Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. L'acte va tenir lloc el 12 de juny de 2007 a la Sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Per a més informació, la memòria de recerca es troba inscrita al Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El tribunal estava presidit pel Dr. Antoni Durà i Guimerà de la Universitat Autònoma de Barcelona i comptava amb el Dr. Francesc M. Muñoz Ramírez també de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Dr. Guillaume Burghouwt de SEO Economisch Onderzoek (Universitat d'Amsterdam). La qualificació del treball fou de matrícula d'honor.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Suau Sànchez, Pere (2009): "Avaluació Ambiental Estratègica i tràfic aeroportuari. Resum de tesi de llicenciatura". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S96581.htm

 

 

L'actual situació dels aeroports europeus planteja conflictes socioambientals i territorials de difícil solució. Per una banda, hi ha una necessitat de desenvolupament infraestructural, però aquest desenvolupament pot tenir conseqüències negatives en el medi ambient i els interessos dels que viuen a prop dels aeroports. Per altra banda, la capacitat per poder absorbir increments en el volum de tràfic aeri ja no només depèn de qüestions tècniques, sinó que en gran mesura depèn de la gestió dels impactes ambientals que es produeixen a l'entorn dels aeroports. Factors com la contaminació acústica són avui en dia un dels constrenyiments més importants dels aeroports europeus; és per això, que ja no es fa servir únicament el concepte tradicional de capacitat aeroportuària, sinó que cada cop més s'imposa l'ús del concepte de capacitat ambiental de l'aeroport.

Aquesta memòria de recerca se centra en el procés de planificació i presa de decisions relacionada amb l'Avaluació Ambiental Estratègica. Aquesta considera diversos elements, incloent-hi variables biofísiques, econòmiques, socials, polítiques i territorials, per avaluar les conseqüències de diversos escenaris de futur alternatius. Aquest treball aplica aquest model al cas dels aeroports comercials de Catalunya i determina dos possibles escenaris de futur.

 

 

El sistema aeroportuari a Catalunya es fonamenta en tres grans aeroports comercials: Barcelona, Girona i Reus. Durant les últimes dues dècades, el creixement del tràfic de passatgers ha estat molt important, especialment pel que fa al tràfic de línies aèries de baix cost. Aquesta situació, sumada al fet de que diversos actors estan interessats a expandir i desenvolupar encara més els actuals aeroports, ha portat a l'administració a considerar noves estratègies per aconseguir un millor rendiment de les infraestructures actuals. Els dos grans escenaris de futur que es plantegen són, en primer lloc, un major aprofitament dels aeroports secundaris i, en segon lloc, plantejar l'ampliació de l'aeroport de Barcelona guanyant terreny al mar tot assumint les externalitats ambientals que pugui generar aquesta opció. Aquest treball analitza aquestes dues alternatives de futur posant un èmfasi especial en els conflictes de tipus socioambiental i més concretament en les tensions aparegudes al barri de Gavà Mar des de l'entrada en funcionament de la tercera pista de l'aeroport de Barcelona. De fet, aquest conflicte va reobrir el debat entorn a la possibilitat d'una quarta pista sobre el mar, que tindria importants implicacions ambientals, però que en canvi podria millorar els conflictes relacionats amb el soroll. Per altra banda, la promoció dels aeroports secundaris passa per millorar l'accessibilitat amb transport públic col·lectiu, especialment amb ferrocarril, aquesta mesura que aparentment és presenta com un element positiu, és alhora un element que fomenta una major fragmentació territorial que també porta associades importants externalitats de tipus ambiental. Donat que el transport aeri és un sector altament influenciat i liderat per les línies aèries, les quals determinen el futur i el valor afegir que poden arribar a generar els propis aeroports, el treball conclou que la tria d'un d'aquests dos escenaris dependrà en gran mesura del desenvolupament del sector en els pròxims anys i en les apostes que facin les diferents línies aèries en cada un dels aeroports comercials de Catalunya. [Pere Suau Sànchez]

A la foto de Pere Suau de gener de 2009: avifauna a la Maresma de les Filipines amb la vista de fons de la nova Terminal 1 de l'aeroport de Barcelona.

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
14 d'abril de 2009
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat