Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

La primera conferència de l’any 2009 de la Societat Catalana de Geografia va centrar-se en la transformació que està fent la geografia universitària per adaptar-se a l’Espai europeu d’educació superior (EEES). Aquesta transformació va ser explicada el 28 de gener per Antoni F. Tulla, que va ser prèviament presentat per en Francesc Nadal, amb el títol: Els estudis de geografia a Catalunya en el marc de l’adaptació a l’Espai europeu d’educació superior.

Antoni Tulla és llicenciat en Econòmiques, tot i que l’any 1982 es va doctorar en geografia i, des del 1989, és catedràtic del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. A més de la seva tasca com a docent i investigador, també ha ocupat diversos càrrecs en la gestió universitària i d’ençà de la constitució de la Delegació del Col·legi de Geògrafs (2002) a Catalunya n’ha estat el president, càrrec que encara ara ostenta. Entre el 2003 i el 2004 va ser el coordinador del Llibre blanc per al disseny del títol de grau de Geografia i Ordenació del Territori, on es va realitzar una proposta per adaptar dels estudis universitaris de geografia que s’imparteixen a l’Estat espanyol a l’EEES; també es feia una diagnosi de l’oferta de places i de la demanda de la titulació; s’establien comparacions entre les diferents titulacions i plans d’estudi de les universitats espanyoles que impartien estudis de geografia i, finalment, s’analitzaven els perfils professionals dels geògrafs per tal d’ajustar els futurs itineraris d’ensenyament universitari a la demanda laboral.

Per tal d’explicar les transformacions de l’ensenyament de la geografia a les universitats catalanes, en Tulla va estructurar la seva dissertació en quatre punts: la presentació general de què és l’ EEES; el marc teòric que ha de permetre adaptar els estudis universitaris espanyols i catalans a l’EES; l’estructura general dels nous estudis de geografia a Catalunya i una anàlisi dels canvis més importants.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Sau Raventós, Elisabet (2009): "La geografia en el marc d'adaptació a l'EEES. Ressenya de la conferència d’Antoni F. Tulla a la Societat Catalana de Geografia, SCG (28 de gener de 2009)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S96451.htm

 

A parer de qui escriu aquest article, la conferència d’en Tulla va ser força densa ja que cronologia, legislació i funcionament de com s’ha estructurat l’EEES no ha estat senzill perquè la intervenció d’agents ha estat força alta (ministres d’Educació, rectors universitaris, etc...) des d’uns inicis que es remunten a l’any 1998 i que han generat nombroses reunions i documents. Es per això que citaré només aquells elements que em van cridar l’atenció que, de ben segur, són una part poc representativa del discurs:

  • La idea d’un EEES sorgeix l’any 1998 en una reunió de ministres d’Educació i la promouen Alemanya, Anglaterra, França i Itàlia. Algunes de les mesures concretes per a la reforma de l’ensenyament superior apunten cap a: títols universitaris comprensibles i comparables; dos cicles universitaris (el grau, que s’obté quan l’estudiant aprova 240 crèdits, i després un màster que ha de sumar entre 60 i 120 crèdits i el doctorat); els crèdits impartits han de ser reconeguts per totes les universitats homologades; els estats comunitaris haurien d’haver implantat la reforma el 2010.
  • L’adaptació a l’Estat espanyol es formalitza amb el decret 1393/2007 pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials (BOE núm. 260)
  • Les cinc universitats catalanes que imparteixen la llicenciatura de geografia ja han adaptat els plans d’estudi. Totes les facultats de geografia, menys la de Barcelona, emeten un títol que reconeix als nous geògrafs coneixements en ordenació i gestió del territori. El departament de Girona s’ha inclinat cap a l’ensenyament de la gestió ambiental mentre que el de la Rovira i Virgili, s’ha especialitzat cap el turisme. Tots els departaments han quedat adscrits a la divisió de Ciències Socials menys el de Lleida, que ha quedat adscrit a Arts i Humanitats.

 
 
A la fotografia: aula de l’Istituto de Geografia (Via San Giacomo, 3) de la Universitat de Bolonya (Archivio Storico Università di Bologna).

 

Altres coses que van sortir a la conferència: el conjunt dels departaments de geografia de les universitats catalanes sumen prop de 230 alumnes de primer curs l’any 2008. Prop del 50% dels estudiants es van matricular a la Universitat de Barcelona mentre que una vintena ho han fet a cadascuna les tres universitats “petites” (Lleida, Tarragona i Girona). En Tulla també va remarcar en relació a l’intercanvi d’alumnes i les possibles facilitats per circular per l’EEES que fins la data, surten més estudiants des d’aquí i que en canvi en vénen francament pocs, sobretot d’Europa, però no de Llatinoamèrica i són aquests els que completen el volum d’estudiants de les classes de màster i doctorat.

Finalment, en Tulla va acabar la seva conferència amb dues afirmacions una mica sorprenents. En relació a la reforma dels estudis universitaris, i com a resposta a una pregunta del Francesc Nadal, va dir que li semblava que potser la proposta havia estat excessiva i que potser s’hauria pogut fer com Itàlia, que més que una reforma van fer una adaptació. La segona afirmació va ser al voltant del desconeixement de la geografia en la societat i entre els alumnes que han d’arribar a la universitat. Si aquest desconeixement s’aguditza podria comportar que, al final, no es matriculessin alumnes a geografia, cosa que cal considerar com altament improbable, però que unit a la reducció progressiva de matriculats que hi ha hagut els darrers anys i als pocs estudiants que acaben la llicenciatura sembla que si ho mirem des de la perspectiva de volum, tot plegat no fa pensar en un estat de salut massa optimista... [Elisabet Sau i Raventós]

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
25 de febrer de 2009
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat