El Centre d’Estudis Contestans, amb seu a Cocentaina, capital de la comarca valenciana del Comtat, és una associació científica de referència en l’estudi de l’art rupestre llevantí, tal com un pot comprovar a la seva revista Alberri, que des de fa uns quants anys rebem en canvi de la nostra, Treballs de la Societat Catalana de Geografia. Aquest centre d’estudis disposa d’un museu etnològic amb materials del paleolític inferior fins l’edat del bronze, on es vénen realitzant exposicions d’aquesta i altres temàtiques, la darrera de les quals, muntada al Palau Comtal de Cocentaina en ocasió de la Fira de Tots Sants 2007, donà com a resultat el present llibre, Molins i moliners. Els molins hidràulics del Comtat, rebut fa poc a la SCG.

Thomas F. Glick, catedràtic d’Història Medieval a la Universitat de Boston, diu a la presentació que “durant anys, el Centre d’Estudis Contestans [CEC] ha dedicat molta energia a documentar la riquesa molinera de la comarca del Comtat perquè no s’oblide la seua importància històrica i cridar l’atenció sobre la situació actual de molts dels seus casals.” Aquest interès de protegir i de promocionar el patrimoni cultural del País Valencià no és cosa de dos dies, ja el 1996 li valgué la concessió del Premi Cabanilles.

Ara se’ns ofereix un llibre en gran format (28,5 x 22,5 cm), molt ben editat. La fotografia de la portada (inauguració a Benilloba, el 1902, del molí de Salt com a central elèctrica) és una bona mostra de la qualitat de les moltes que es reprodueixen en aquesta magna obra, la majoria amb color i propietat del CEC. Les il·lustracions es completen amb plànols antics de molins de l’Arxiu del Regne de València, de moderns delineats pel CEC i dibuixos que n’expliquen el funcionament, manllevats del Museu d’Etnologia de la Diputació de València.

Al primer apartat del llibre, El Comtat (ps. 9-15), Joaquín Cortés Llopis (membre del CEC) fa una descripció geogràfica de tall clàssic de la comarca a manera d’introducció. Hi manca, potser, un mapa que localitzi les diverses poblacions on hi ha molins inventariats. El títol del segon capítol, Els molins en la història (ps. 17-45), no deixa marge al dubte: Joaquín Navarro Reig (membre del CEC) hi fa un repàs de la mòlta de gra, des de l’especialització ancestral neolítica, resultat d’una primitiva divisió del treball, fins que els molins entraren en crisi definitiva amb l’electrificació de les fàbriques de farina; en l’endemig, s’ocupa dels molins musulmans i cristians, i de l’activitat molinera en època moderna. Al tercer apartat, Construir un molí. Un plet (ps. 47-75), Ma Desemparados Soler Moltó (membre del CEC) exposa quatre procediments judicials sobre molins, de Benilloba, Cocentaina, Muro i Planes, per conflictes derivats del restabliment de drets senyorials quan el sexenni absolutista a començ del segle XIX. Al quart capítol, Descripció dels molins hidràulics. Algunes peculiaritats dels molins del Comtat (ps. 77-118), Enrique Català Ferrer (membre del CEC) parla dels cinquanta-sis molins d’aquesta mena que han estat localitzats a la comarca, de les seves instal·lacions (assuts, sèquies, basses, cups i diversos elements dels edificis: cacau, alçador, roda d’àlems, arbre, sala de moles...), del procés de moltura, dels sistemes d’ús i dels preus d’arrendament.

El cinquè apartat, Catàleg dels molins hidràulics fariners del Comtat (ps. 119-352), és resultat del treball de molts anys de diversos membres del Centre d’Estudis Contestans (Pere Ferrer Marset -president del CEC-, Enrique Català Ferrer, Aureli Tormos Doménech, Víctor Tormos Martí, Amparo Martí Soler, Joan Josep Llorens Gilabert i José Juan Cortell). Es tracta de la catalogació dels molins inventariats. Se’n dóna localització i accés -sense mapa-, se n’analitza l’estructura i se’n fa un plànol, s’inclouen fotografies -alguna d’antiga, la majoria actuals- de tots els

molins, es tracta de la història de cadascun amb atenció als moliners, s’aporta documentació sobre notícies històriques, drets d’aigües, inventaris, vendes i arrendaments. A continuació, hi ha un annex (ps. 353-459) amb documentació referida a cadascun dels molins estudiats.

Aquest llibre constitueix un exemple a seguir de com contribuir a la recuperació de la memòria col·lectiva i de com fer una digna divulgació del patrimoni cultural, des d’un centre d’estudis comarcal, que fa més de trenta anys que manté com a objectiu primordial aquest ferm compromís amb la cultura valenciana. Ho podreu comprovar llegint aquesta obra o visitant el web del Centre d’Estudis Contestans. [Enric Bertran]