"La tasca principal de la història de la cartografia és l'estudi del mapa en el context de la societat humana. Com a mitjancers entre un món mental interior i un món físic exterior, els mapes constitueixen unes eines fonamentals per acréixer el saber humà i per a donar sentit al seu entorn a escales diverses. A més a més, són una de les modalitats més antigues de comunicació humana sense cap mena de dubte. És molt probable que la intuïció del mapa hagi existit en la consciència humana de sempre, i que l'experiència mapística -incloent-hi aquí l'experiència figurada de l'espai- va existir de manera incontestable molt abans de la materialització del que ara anomenem mapes. Durant molts segles, els mapes han estat emprats com a metàfores literàries i com a eines del pensament analògic. Així mateix existeix una dilatada història de com han interaccionat entre sí els conceptes i els fets relatius a l'espai, i la història del mapa mateix -el producte físic- és, nogensmenys, una petita part d'aquesta història general de la comunicació referida a l'espai."