"Les relacions acadèmiques entre els geògrafs, els mapes i els cartògrafs s’han espatllat considerablement durant els darrers decennis. Si bé la producció anyal de mapes és encara creixent, ha minvat, en canvi, la proporció dels professors de geografia que continuen emprant mapes en la seva docència i recerca. Les potencialitats per a la recerca que mostren les noves tipologies i presentacions de mapes facilitats pels avenços recents en les tecnologies de la teledetecció i de la informàtica interactiva ja han estat apreciades per nombrosos geògrafs. Sovint, però, els llicenciats surten dels seus departaments amb uns coneixements molt minsos sobre la manera d’integrar els mètodes cartogràfics en el raonament simbòlic (verbal o numèric) per tal d’acréixer l’efectivitat i l’eficiència de la investigació geogràfica. Quan les ofertes de col·locació per als joves llicenciats en geografia són tan llòbregues i l’abandonisme manifestat per la major part dels departaments de geografia d’anomenada és prou sabut, les ocupacions que precisen habilitats cartogràfiques bàsiques són arrabassades per llicenciats en informàtica, ciències ambientals, arquitectura del paisatge, urbanistes i enginyers de camins. Tot i així, el gruix de professors amb plaça als departaments de geografia i amb tirada cartogràfica és el més nombrós de la història de la disciplina malgrat que en una bona colla de departaments plani un ambient cordial d’amor-odi entre col·legues geògrafs i cartògrafs.