Part de l’expedició al cim de Jofre, amb els
cims del Carlit al fons (Foto E. Bertran).

<<< retrocedir  L’ascensió de la SCG al Canigó va partir de Prada de Conflent, on el lloguer d’uns 4x4 ens estalviaren els 23 km de la pista que, per Villerac i els boscos de la feréstega vall de Llec, condueix al refugi dels Cortalets (2.150 m). La velocitat de la llarga pujada no ens impedí observar la gradació altitudinal de la vegetació (alzinars, rouredes, avellanoses, fagedes, avetoses...). Poc més enllà de Cortalets el bosc de pi negre cedeix la primacia al matollar de bàlec (Genista purgans) i neret (Rhododendron ferrugineum), ambdues espècies silicícoles. En la retardada primavera d’enguany, l’esclatant groc del baleguer encara no estava prou acompanyat del magenta del neret; quan tots dos colors coincideixen –ens va fer veure el taxista de Fillols– la muntanya esdevé senyera.

    grandiós veire on beu olors l’estrella,
    los aires rellentor, los núvols aigua.

 
A sota, l'expedició en plena ascensió per la muntanya feta senyera de neret i bàlec flamejant (Foto M. Cuxart).

Una primera parada al pic de Jofre (2.362 m) ens permeté gaudir d’una magnífica vista aèria damunt el Conflent (Vernet, Prada, Vinçà...), el Rosselló (amb els seus tres estanys litorals), i els emboscats Aspres. Davant nostre envers el nord: els cims nevats del Carlit, l’aclaparador massís de Madres i la serra de les Corberes amb el desafiant Puèg de Bugarac. I és que enlloc dels Pirineus no s’esdevé, com al Canigó, un veïnatge tan sobtat entre una altitud pròxima als 2.800 m i una fossa tectònica tan immediata i deprimida: Prada (350 m) és només a 11 km de la Pica, de tal manera que entre ambdós punts s’estableix un pendent mitjà del 22%.

    Les boscúries de pins són sos barbissos,
    los Estanyols ses gotes de rosada,

 
A la dreta, vista des del paratge dels Estanyols del cim del Canigó, amb la Pica (a la dreta de l’enclotat circ glacial) i la carena i paret de Barbet, a l’esquerra. Aquesta vall glacial que davalla del Canigó està perfectament orientada al nord i és la capçalera de la ribera de Lliterà (Taurinyà)
(Foto J. Burgueño).