Localització dels projectes; mapa del conferenciant
esmenat, arranjat i augmentat per P. Alegre.

Nevado de Sajama (6.542 m).

El cicle de conferències mensuals de la Societat Catalana de Geografia (SCG) corresponent al curs acadèmic 2007-08 es clogué dimarts 17 de juny de 2008, amb la lliçó científica que pronuncià, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, el Dr. Rafael Mata Olmo, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universidad Autónoma de Madrid. El ponent fou presentat pel president de la SCG, Francesc Nadal Piqué, qui posà de relleu la tasca investigadora del professor Mata Olmo, fruit de la qual es disposava a presentar ara i ací els resultats provisionals d’una recerca en marxa a Bolívia; a més a més, en destacà la producció escrita, que exemplificà en l’imprescindible obra Atlas de los Paisajes de España, Premio de Investigación de la Sociedad Geográfica Española (SGE), i la seva condició de president de l’Asociación de Geógrafos Españoles (AGE).

Després d’agrair la invitació de la SCG, el professor Mata Olmo encetà la conferència justificant-ne el títol, Conservación de la naturaleza, desarrollo territorial y campesinado en Bolivia. Estudio de casos: los Yungas y Sajama, que volia reflectir el doble vessant d’investigació i de cooperació al desenvolupament, present en l’estudi de dos espais geogràfics ben contrastats: el Parque Nacional (PN) i Área Natural de Manejo Integrado (ANMI) Cotapata, situat al vessant oriental dels Andes, entre la Cordillera Real i los Yungas de la Paz, i el Parc Nacional de Sajama, emplaçat a la Puna central andina, prop de la ratlla de Xile.

L’exposició de l’àrea protegida de Cotapata (més de 60.000 ha) començà per ressaltar unes diferències hipsomètriques que s’atansen als 4.500 m, entre els més de 5.000 dels cims andins i els 1.000 dels fons dels rius, encaixonats en valls de rostos pendents. Aquest relleu condiciona un marc climàtic que dóna lloc a una gran diversitat ecològica, des del bosc subtropical humit fins a les prades de l’altiplà, part davall dels desolats paisatges

dels gegants andins. En aquests ambients geogràfics, s’hi organitza una societat mestissa i criolla de base econòmica agrària que hi desenvolupa activitats diverses, com ara el pasturatge, la rotació o la itinerància de conreus de subsistència (blat de moro, iuca, plàtans...) d’origen preincaic, que coexisteix amb una agricultura d’orientació comercial (cafè, cítrics, coca...).

La investigació de l’equip del professor Mata Olmo se centra en les àrees compreses entre el bosc subtropical humit (< 2.000 m) i el bosc ennuvolat (2.500 – 3.500 m), i l’objectiu principal és analitzar els conflictes territorials que s’hi han esdevingut els darrers vint anys (els impactes ambientals d’una nova i monumental infraestructura viària – la carretera de Porto Belho, a l’Amazònia, fins als ports del Pacífic-, el canvi d’hàbits dels camperols, el foment de la ruralia periurbana, l’especulació immobiliària...), per contribuir a la coneixença geogràfica de l’indret i esbrinar si el seu desenvolupament sostenible és en perill.

Fruit d’aquesta ambiciosa recerca és la delimitació d’unitats territorials, que tenen en compte la distribució de la vegetació, els usos del sòl i el règim de tinença de la terra, entre d’altres variables contemplades. Es tracta, també, de proposar uns models de gestió i planificació de les àrees protegides que endeguin un aprofitament humà sostenible d’aquest medi físic plural. Finalment, s’ha desenvolupat un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) que aplega gran nombre de fitxes de les unitats territorials citades i una cartografia precisa de les diverses variables estudiades.

L’altra gran àrea abordada per l’equip del professor Mata Olmo és la Puna de Sajama, el primer parc nacional de Bolívia, situat al voltant del Cerro Sajama (6.542 m), el cim sagrat dels aimares. S’estén per diversos

cantons del departament d’Oruro i abasta més de 100.000 ha; fou creat en 1939 per protegir les formacions de keñua (Polilepys tarapacana), que creixen fins a 5.200 m i constitueixen el bosc més alt del món. En aquest altiplà, l’altura mitjana de 4.200 m, el promig tèrmic anual de 3,4ºC i unes precipitacions inferiors a 400 mm caracteritzen un clima extremadament dur.

En aquest espai geogràfic viu una societat indígena, l’aimara, ocupada des de fa segles en la ramaderia que aprofita les pastures comunals. Encara que actualment l’organització cantonal està molt estesa, la població està tradicionalment organitzada en ayllus, mena d’unitats políticoadministratives per a l’aprofitament dels recursos, que es caracteritzen per un mode de vida comunal, una successió hereditària i la celebració de determinats ritus i festes. Aquestes entitats estan dividides en sayañas, agrupacions de famílies per a l’explotació de recursos. N’hi ha prop de 400 a Sajama.

A tiro hecho, l’equip científic n’escollí una dotzena per encetar l’estudi de les possibilitats de promoure-hi la diversificació d’activitats productives que contemplin un desenvolupament territorial ben avingut amb la conservació de la natura. El professor Mata Olmo parlà de l’explotació de la vicunya (lama vicugna), mena de camèlid salvat de l’extinció el segle XX, la llana del qual ateny una cotització molt més elevada que la de les seves cosines, la llama i l’alpaca.

La conferència, il·lustrada amb una sèrie de mapes de gran qualitat i munió de fotografies (la majoria del propi conferenciant), posà de manifest ben a les clares com pot actuar un geògraf compromès amb la cooperació amb comunitats que malden per assolir un desenvolupament que tot hom hauria de voler harmònic amb el respecte mediambiental. [Enric Bertran]