La conferència del mes de març, Geographical scales of uneven development in post-socialist Hungary, corre a càrrec de Judit Timár, professora i investigadora de geografia del Centre d’Estudis Regionals de l’Acadèmia Hongaresa de Ciències. Timár, especialista en temes urbans, econòmics, de desenvolupament regional i de gènere, pronuncia una conferència en concordança als seus temes d’estudi i als seus projectes de recerca més actuals, dedicats al desenvolupament regional amb perspectiva de gènere.

La diferenciació socioeconòmica i espacial entre l’est i l’oest d’Hongria és un tema de debat que ha traspassat el món acadèmic. Les desigualtats regionals del desenvolupament econòmic del país, que es consideraven moderades, s’han incrementat en l’època de transició postsocialista i no sembla que hagin millorat després de l’entrada del país a la Unió Europea. Judit Timár analitza les causes d’aquestes disparitats espacials des d’una perspectiva marxista, cosa que li permet incloure les relacions capitalistes de producció. Timár manifesta el seu posicionament abans d’abordar el problema mostrant-se contrària al pensament general de la imparcialitat de la ciència i al domini del concepte d’espai que separa les formes espacials abstractes dels processos socials concrets. També es lamenta de la situació embrionària de la geografia crítica i de les connotacions negatives que comporta la terminologia marxista, cosa que probablement explica, segons ella, que els geògrafs, de l’est i de l’oest, no hagin analitzat el desenvolupament desigual des d’aquesta perspectiva.

Per a Timár, el desenvolupament desigual és endèmic al capitalisme; la diferenciació geogràfica no és tant una conseqüència sinó una necessitat bàsica del capital. Per tant, les disparitats geogràfiques a diferents escales són produïdes pel desenvolupament desigual estretament vinculat a l’acumulació de capital. Així doncs, les desigualtats són, inqüestionablement, les manifestacions geogràfiques del mode de producció capitalista.

En segon lloc, tot i que proposa que el desenvolupament-subdesenvolupament és l’expressió geogràfica de les relacions capital-treball a l’Hongria actual, la reproducció social encara és dominada per pràctiques socialistes. Per tant, per entendre les actuals característiques de la producció i reproducció de les desigualtats espacials, cal analitzar les condicions socials. Ella ho fa, i en particular, les que fan referència al gènere i a l’etnicitat. Timár se centra en les àrees més pobres i en els perdedors de la transició postsocialista, entre ells, les dones a les àrees rurals i els gitanos. D’aquesta manera pot tractar la diferenciació regional a vàries escales, des de la global a la local.

Segons Timár, l’aprofundiment de les disparitats regionals a l’economia hongaresa des del canvi polític ha anat acompanyat de canvis en la divisió sectorial del treball i del capital, que han creat nous models de disparitats espacials en l’economia. El fenomen més evident és la diferenciació Oest-Est i urbà-rural. Timár revela que hi ha una àrea al Nord, Nordest i el Sud de la zona transdanubiana, fonamentalment rural, on no només no hi ha hagut inversió, sinó que ha incrementat l’atur. En aquesta àrea rural endarrerida s’hi afegeix una elevada proporció de gitanos, població en situació d’exclusió social a Hongria. Timár ve a dir que els qui viuen en regions desafavorides no només s’enfronten a més dificultats econòmiques sinó també al fet que

tenen menys recursos per a resoldre-les. Els tradicionals rols de gènere de les àrees rurals esmentades han propiciat que les estratègies de supervivència de les famílies no hagin suposat el mateix sacrifici per part dels seus membres. Les històries de vida que Timár ha utilitzat per a la seva recerca li han demostrat que sortir o sobreviure a les crisis és més dur per a les dones.

Timár utilitza un segon estudi de cas per tractar aquestes disparitats a nivell local, el cas de la població gitana a Veszprém, una ciutat de 70.000 habitants, que experimenta una espectacular renovació física del centre històric finançat per les classes mitjanes que resulta en una gentrificació (entesa com la reinversió de capital en el centre urbà destinada a produir espai per a classes socials amb més poder adquisitiu que les que l’ocupen en l’actualitat) i un desplaçament de 235 famílies gitanes. La marxa dels gitanos del centre i de la ciutat augmenta la segregació entre la ciutat i altres municipis del voltant que ofereixen habitatges a millor preu a aquestes famílies, fet que desplaça el problema en un altre lloc. Les manifestacions locals dels processos econòmics globals i de l’urbanisme neoliberal suposen no només una renovació física de la ciutat sinó també la gentrificació amb els seus impactes sobre la reproducció de les desigualtats socials.

El desenvolupament desigual d’Hongria en diferents escales geogràfiques demostra a l’autora que la lògica del capital és qui mena les desigualtats tant regionals com urbanes. Timár està convençuda que l’adopció d’un enfocament marxista o d’economia política per a analitzar el desenvolupament desigual enriqueix la geografia hongaresa ja que: a) contribueix a disseminar un nou enfocament que difereix de la geografia de l’status quo actual; b) crea una actitud diferent cap a tendències futures en la remodelació de les desigualtats espacials i en la forma com abordar els problemes, ja que les considera innates al capitalisme; i c) estudia l’espai al mateix nivell que la societat, en el sentit que

considera el subdesenvolupament com a instrumental en el procés capitalista i, per tant, susceptible d’afectar qualsevol lloc.

 
Judit Timár ofereix una excel·lent visió de les desigualtats regionals, socials i econòmiques de la Hongria actual a partir d’una sòlida contextualització i justificació teòriques i de l’exposició de dos casos empírics que li exemplifiquen la seva tesi. La seva exposició, crítica amb el model neoliberal que escombra el seu país i el món, podria semblar una lloança d’un passat idealitzat. Més que això, hom treu la impressió que l’autora, des d’una clara posicionalitat com a dona, acadèmica, feminista i marxista, es vol desfer de prejudicis i discursos políticament correctes i buscar en teories i pràctiques prèvies allò que li pot ser útil per analitzar problemes actuals, amb un to més que correcte i clar. [Mireia Baylina]