Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   ═ndex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   ═ndex
Aquesta comunicaciˇ o convocat˛ria Ús endarrerida, depassada o debolida. Us l'havÝem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interŔs. Si mÚs no, us l'hem reservat com a record hist˛ric.
   
El Gran Atlas des d'aquesta banda...


 

Marroc, anomenat pels ge˛grafs Órabs medievals "Magrib el Aqsa" (Ús a dir, "PaÝs del LlunyÓ Occident", sempre en referŔncia a la civilitzaciˇ islÓmica centrada a la Meca) Ús una terra de molts matisos i contrastos. GeogrÓficament parlant, Marroc Ús com una illa amb tres cares, amb tres fašanes molt ben diferenciades. Una illa voltada per la MediterrÓnia, per l'AtlÓntic i per l'immens mar de sorra del SÓhara.

Marroc s'obre a dues fašanes marÝtimes: la MediterrÓnia, costa abrupta i rocosa, al peu de la cadena muntanyosa del Rif, i principalment l'AtlÓntica, baixa i lineal, de prop de 2.500 km de longitud. Al centre, les amples planes de l'interior, els altiplans ben cultivats, comencen, com els rius que els irriguen, a les grans serralades dels Atlas (MitjÓ, Alt i Anti-Atlas) que retallen en diagonal (orientaciˇ SO/NE) l'extrem nord-occidental del continent africÓ... A l'altra banda d'aquesta barrera natural, hi ha el desert del SÓhara.

El SÓhara, per tant, forma la que podrÝem denominar la tercera fašana del territori marroquÝ, la meridional, la que delimita tot el sud amb un vast i metaf˛ric "mar de sorra", des d'Agadir, a l'oceÓ AtlÓntic, fins a Figuig, a la frontera amb AlgŔria.

La Setmana Santa proppassada vÓrem recˇrrer totes les regions del Marroc presahariÓ. TravessÓrem el Gran Atlas, passejÓrem per les gorges i els oasis fluvials i rodejÓrem l'Anti-Atlas per la depressiˇ sud-atlÓssica fins arribar a Zagora i Rissani, antics ports de caravanes al llindar del SÓhara.

SÓhara, el gran desert... Aquesta terra inh˛spita, al Marroc, la formen bÓsicament les "hamades" i els "regs", altiplanÝcies sedimentÓries i Órides, puntejades de tant en tant pels berbers semin˛mades i els seus ramats de cabres i dromedaris, i travessades per majestuoses valls en forma de gorges (el riu Draa i el riu Ziz), on es manifesta tot el contrast entre els horitzons ocres de l'arena i les mil tonalitats dels colors verds dels oasis. Com a nota important d'aquesta geografia tan especial cal destacar l'Anti-Atlas, unes muntanyes molt velles, autŔntic caos de roques i minerals, granits i zones volcÓniques. I en un extrem, la comarca del Suss, una fŔrtil vall oberta a l'oceÓ AtlÓntic. A l'altra extrem, a tocar AlgŔria, un "erg", un bonic mar de dunes...

El nostre viatge va comenšar i acabar a MarrÓqueix. MarrÓqueix... que havent donat el nom actual a tot el paÝs, en resumeix tambÚ les caracterÝstiques mÚs essencials: l'Órab i la berber, la moderna i la tradicional, la hospitalÓria, bulliciosa, creient... distintius principals d'un poble, d'una gent ben arrelada a casa seva, al Magrib, entre el SÓhara i la MediterrÓnia, entre └frica i Europa. [Pere Andreu]

Si us convÚ citar aquesta publicaciˇ, poseu:
Andreu Aliu, Pere (2008): "A lĺaltra banda del Gran Atlas. NotÝcia del viatge auspiciat per la Societat Catalana de Geografia, SCG (marš de 2008)". Obrador Obert. El butlletÝ digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S95551.htm

Contrapunts fotogrÓfics dels participants en un viatge reeixit d'una punta a l'altra (14/23.03.2008). Hi ha mÚs fotografies... i un record per a l'argÓnia (...grÓcies N˙ria!):

ARG└NIA   Argania spinosa  =  A. sideroxylon

Subclasse SimpŔtales : Ordre Ebenals : FamÝlia SapotÓcies.

· Arbre espinˇs de 5 a 10 m.; fulles perennes, alternes, lanceolades enteres, coriÓcies, d'un verd fosc a l'anvers, mÚs pÓlides al revers, semblants a les de l'olivera.
· Flors petites, pentÓmeres, gamopŔtales ( campanulades ) groguenques, agrupades en ra´ms. Floreixen entre l'abril i el maig. Fruits ( baia oblonga de 2 a 3 cm ) comestibles amb dos o tres llavors, que contenen matŔria grassa.
· Fusta durÝssima i pesada "pals de ferro" o sideroxylon, rarament es corromp, de tan dura es pot trencar i fer estelles. Creixement lent.
· Algunes espŔcies d'aquesta familia tenen un lÓtex que s'aprofita com en el "chico zapote", Acras sapota, de CentreamŔrica, que Ús el xiclet.
· Al Marroc es donen els fruits als camells i les llavors, indigeribles, es recullen, renten i molen per a obtenir l'oli d'argÓnia, molt utilitzat.
· ╔s propi de les regions atlÓntiques del Marroc i forma boscos densos amb un cert sotobosc en zones d'elevada humitat per˛ escassa pluviositat. Entre el nivell del mar i els 100 m.
· Quasi totes les sapotÓcies viuen en ambient intertropical tant de l'antic com del nou mˇn.

Font i Quer, Pius : BotÓnica pintoresca. Barcelona: Sopena, 1960.
Enciclopedia Salvat de las ciencias. Tom 2: "Vegetales", 1968.
Bol˛s, Oriol de; Vigo, Josep : Flora dels PPCC. Volum III.

 

...i contrapunts de l'altra banda del Gran Atlas.

 
  l'Ómbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
9 d'abril de 2008
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrÚs.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat