Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   
El Gran Atlas des d'aquesta banda...


 

Marroc, anomenat pels geògrafs àrabs medievals "Magrib el Aqsa" (és a dir, "País del Llunyà Occident", sempre en referència a la civilització islàmica centrada a la Meca) és una terra de molts matisos i contrastos. Geogràficament parlant, Marroc és com una illa amb tres cares, amb tres façanes molt ben diferenciades. Una illa voltada per la Mediterrània, per l'Atlàntic i per l'immens mar de sorra del Sàhara.

Marroc s'obre a dues façanes marítimes: la Mediterrània, costa abrupta i rocosa, al peu de la cadena muntanyosa del Rif, i principalment l'Atlàntica, baixa i lineal, de prop de 2.500 km de longitud. Al centre, les amples planes de l'interior, els altiplans ben cultivats, comencen, com els rius que els irriguen, a les grans serralades dels Atlas (Mitjà, Alt i Anti-Atlas) que retallen en diagonal (orientació SO/NE) l'extrem nord-occidental del continent africà... A l'altra banda d'aquesta barrera natural, hi ha el desert del Sàhara.

El Sàhara, per tant, forma la que podríem denominar la tercera façana del territori marroquí, la meridional, la que delimita tot el sud amb un vast i metafòric "mar de sorra", des d'Agadir, a l'oceà Atlàntic, fins a Figuig, a la frontera amb Algèria.

La Setmana Santa proppassada vàrem recórrer totes les regions del Marroc presaharià. Travessàrem el Gran Atlas, passejàrem per les gorges i els oasis fluvials i rodejàrem l'Anti-Atlas per la depressió sud-atlàssica fins arribar a Zagora i Rissani, antics ports de caravanes al llindar del Sàhara.

Sàhara, el gran desert... Aquesta terra inhòspita, al Marroc, la formen bàsicament les "hamades" i els "regs", altiplanícies sedimentàries i àrides, puntejades de tant en tant pels berbers seminòmades i els seus ramats de cabres i dromedaris, i travessades per majestuoses valls en forma de gorges (el riu Draa i el riu Ziz), on es manifesta tot el contrast entre els horitzons ocres de l'arena i les mil tonalitats dels colors verds dels oasis. Com a nota important d'aquesta geografia tan especial cal destacar l'Anti-Atlas, unes muntanyes molt velles, autèntic caos de roques i minerals, granits i zones volcàniques. I en un extrem, la comarca del Suss, una fèrtil vall oberta a l'oceà Atlàntic. A l'altra extrem, a tocar Algèria, un "erg", un bonic mar de dunes...

El nostre viatge va començar i acabar a Marràqueix. Marràqueix... que havent donat el nom actual a tot el país, en resumeix també les característiques més essencials: l'àrab i la berber, la moderna i la tradicional, la hospitalària, bulliciosa, creient... distintius principals d'un poble, d'una gent ben arrelada a casa seva, al Magrib, entre el Sàhara i la Mediterrània, entre Àfrica i Europa. [Pere Andreu]

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Andreu Aliu, Pere (2008): "A l’altra banda del Gran Atlas. Notícia del viatge auspiciat per la Societat Catalana de Geografia, SCG (març de 2008)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S95551.htm

Contrapunts fotogràfics dels participants en un viatge reeixit d'una punta a l'altra (14/23.03.2008). Hi ha més fotografies... i un record per a l'argània (...gràcies Núria!):

ARGÀNIA   Argania spinosa  =  A. sideroxylon

Subclasse Simpètales : Ordre Ebenals : Família Sapotàcies.

· Arbre espinós de 5 a 10 m.; fulles perennes, alternes, lanceolades enteres, coriàcies, d'un verd fosc a l'anvers, més pàlides al revers, semblants a les de l'olivera.
· Flors petites, pentàmeres, gamopètales ( campanulades ) groguenques, agrupades en raïms. Floreixen entre l'abril i el maig. Fruits ( baia oblonga de 2 a 3 cm ) comestibles amb dos o tres llavors, que contenen matèria grassa.
· Fusta duríssima i pesada "pals de ferro" o sideroxylon, rarament es corromp, de tan dura es pot trencar i fer estelles. Creixement lent.
· Algunes espècies d'aquesta familia tenen un làtex que s'aprofita com en el "chico zapote", Acras sapota, de Centreamèrica, que és el xiclet.
· Al Marroc es donen els fruits als camells i les llavors, indigeribles, es recullen, renten i molen per a obtenir l'oli d'argània, molt utilitzat.
· És propi de les regions atlàntiques del Marroc i forma boscos densos amb un cert sotobosc en zones d'elevada humitat però escassa pluviositat. Entre el nivell del mar i els 100 m.
· Quasi totes les sapotàcies viuen en ambient intertropical tant de l'antic com del nou món.

Font i Quer, Pius : Botànica pintoresca. Barcelona: Sopena, 1960.
Enciclopedia Salvat de las ciencias. Tom 2: "Vegetales", 1968.
Bolòs, Oriol de; Vigo, Josep : Flora dels PPCC. Volum III.

 

...i contrapunts de l'altra banda del Gran Atlas.

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
9 d'abril de 2008
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat