Marroc, anomenat pels geògrafs àrabs medievals "Magrib el Aqsa" (és a dir, "País del Llunyà Occident", sempre en referència a la civilització islàmica centrada a la Meca) és una terra de molts matisos i contrastos. Geogràficament parlant, Marroc és com una illa amb tres cares, amb tres façanes molt ben diferenciades. Una illa voltada per la Mediterrània, per l'Atlàntic i per l'immens mar de sorra del Sàhara.

Marroc s'obre a dues façanes marítimes: la Mediterrània, costa abrupta i rocosa, al peu de la cadena muntanyosa del Rif, i principalment l'Atlàntica, baixa i lineal, de prop de 2.500 km de longitud. Al centre, les amples planes de l'interior, els altiplans ben cultivats, comencen, com els rius que els irriguen, a les grans serralades dels Atlas (Mitjà, Alt i Anti-Atlas) que retallen en diagonal (orientació SO/NE) l'extrem nord-occidental del continent africà... A l'altra banda d'aquesta barrera natural, hi ha el desert del Sàhara.

El Sàhara, per tant, forma la que podríem denominar la tercera façana del territori marroquí, la meridional, la que delimita tot el sud amb un vast i metafòric "mar de sorra", des d'Agadir, a l'oceà Atlàntic, fins a Figuig, a la frontera amb Algèria.

La Setmana Santa proppassada vàrem recórrer totes les regions del Marroc presaharià. Travessàrem el Gran Atlas, passejàrem per les gorges i els oasis fluvials i rodejàrem l'Anti-Atlas per la depressió sud-atlàssica fins arribar a Zagora i Rissani, antics ports de caravanes al llindar del Sàhara.

Sàhara, el gran desert... Aquesta terra inhòspita, al Marroc, la formen bàsicament les "hamades" i els "regs", altiplanícies sedimentàries i àrides, puntejades de tant en tant pels berbers seminòmades i els seus ramats de cabres i dromedaris, i travessades per majestuoses valls en forma de gorges (el riu Draa i el riu Ziz), on es manifesta tot el contrast entre els horitzons ocres de l'arena i les mil tonalitats dels colors verds dels oasis. Com a nota important d'aquesta geografia tan especial cal destacar l'Anti-Atlas, unes muntanyes molt velles, autèntic caos de roques i minerals, granits i zones volcàniques. I en un extrem, la comarca del Suss, una fèrtil vall oberta a l'oceà Atlàntic. A l'altra extrem, a tocar Algèria, un "erg", un bonic mar de dunes...

El nostre viatge va començar i acabar a Marràqueix. Marràqueix... que havent donat el nom actual a tot el país, en resumeix també les característiques més essencials: l'àrab i la berber, la moderna i la tradicional, la hospitalària, bulliciosa, creient... distintius principals d'un poble, d'una gent ben arrelada a casa seva, al Magrib, entre el Sàhara i la Mediterrània, entre Àfrica i Europa. [Pere Andreu]

Contrapunts fotogràfics dels participants en un viatge reeixit d'una punta a l'altra (14/23.03.2008). Hi ha més fotografies... i un record per a l'argània (...gràcies Núria!):

...i contrapunts de l'altra banda del Gran Atlas.