Un dels resultats més rellevants de la tesi és el fet que la precipitació hivernal s’està incrementant en alguns punts dels Països Catalans tot i la davallada general de la pluviometria anual. Les muntanyes del nord d’Alacant i els Pirineus Orientals són àrees on la precipitació podria esdevenir més torrencial a l’estació hivernal dins el nou context de canvi climàtic. D’altra banda, es detecten fortes reduccions de precipitació a la primavera, sobretot al mes de març, possiblement relacionades amb canvis en la circulació atmosfèrica en l’estratosfera.

La hipòtesi del treball de recerca parteix de la necessitat de trobar un nou patró de teleconnexió de caràcter regional funcional per a la precipitació de l’est de la península Ibèrica, o dit d’una altra manera, per als Països Catalans. Un patró de teleconnexió s’entén, de forma simple, com aquella oscil•lació climàtica oposada entre dos punts geogràfics allunyats; El Niño és el més conegut. A Europa, el patró de teleconnexió que regeix els tipus de temps, a l’hivern sobretot, és l’oscil·lació de l’Atlàntic Nord, més conegut entre els climatòlegs amb l’acrònim NAO (North Atlantic Oscillation). Aquest patró permet explicar la variabilitat climàtica de la major part d’Europa i de la península Ibèrica, però no dels Països Catalans. La seva ubicació geogràfica, a sotavent dels fluxos humits de l’Atlàntic, els caracteritza d’un clima autòcton i especial.

Fenòmens adversos i freqüents com les pluges torrencials als Països Catalans no són explicables estudiant l’oscil·lació climàtica europea per excel·lència, la NAO. En conseqüència, es genera la necessitat de definir un patró de caràcter més regional. El dipol de pressió atmosfèrica conformat per l’anticicló de les Açores al sud-oest de la península Ibèrica i la depressió de la mar Lígur al nord-oest d’Itàlia permet detectar una oscil·lació climàtica particular de la Mediterrània Occidental. Es defineix com a Oscil·lació de la Mediterrània Occidental o

en anglès, Western Mediterranean Oscillation (WeMO), pel Dr. Martín Vide, director de la tesi, al 2002.

La present tesi intenta validar la funcionalitat de la WeMO amb la variable precipitació i demostrar que la seva àrea de màxima influència són els Països Catalans. Estudiant les tendències dels valors de l’índex de la WeMO es poden entendre certs canvis en el comportament i la variabilitat de la precipitació a l’àrea d’estudi al llarg de la segona meitat del segle XX. L’establiment d’un calendari de la WeMO és el resultat més funcional perquè permet assenyalar la primera quinzena d’octubre com la més probable per a l’ocurrència d’episodis extremadament torrencials als Països Catalans.

Es confirma la hipòtesi que la WeMO es pot definir com el patró de teleconnexió propi dels Països Catalans, però en la seva fase negativa. La fase negativa tindria lloc quan els camps de pressió atmosfèrica normals sobre el sud-oest de la península Ibèrica i el nord d’Itàlia s’inverteixen: potents anticiclons sobre Europa Central i depressions profundes a l’oest de la península. El resultat són fortes llevantades que poden donar lloc a pluges torrencials. Inesperadament, en la seva fase positiva, es detecta una forta influència en la precipitació del golf de Biscaia per la incidència directa dels fluxos atlàntics del nord-oest sobre la zona. Arran d’això, es trobà una pluviometria negativa i significativament correlacionada entre el golf de València i el País Basc. [Joan Albert López i Bustins]

A sota: Calendari de la WeMO per quinzenes, per al període 1951-2000, amb els corresponents episodis extremadament torrencials de >200 mm en 24 h (32 casos) a Catalunya. (Cal notar que la major concentració de casos té lloc a la 1a. quinzena d’octubre quan l’índex de la WeMO –WeMOi– es troba en els seus valors més negatius de l’any).