La recerca de Grau i Puig és una sòlida reflexió teòrica a través de les fonts d’empadronament per a concretar l’evolució de la migració de vilatges de tradició econòmica agrària cap a enclavaments urbans. Aquesta investigació se centra en la regió de les Muntanyes de Prades com a focus emissor de població que respectivament es desplaça a la cerca de treball a Reus, Valls, Monblanc. De fet, com explicita Llorenç Ferrer al pròleg del treball, el fet migratori intra o interregional no és nou: ve condicionat, en el trànsit de l’època moderna a la contemporaneïtat, per la polarització de l’oferta de treball, l’articulació de mercats supracomarcals i, en conseqüència, per l’inseriment de l’economia agrària en el procés d’industrialització.

El treball d’aquests dos solvents historiadors nacionals, en clau d’història comarcal, objectiva dades estadístiques que, alhora, remeten a la jerarquia de l’activitat econòmica pel que fa a la localització industrial i de serveis. Així, el llibre constata dos processos evolutius de deslocalització demogràfica. El primer, ve explicitat per l’establiment poblacional del conjunt de pobles de les Muntanyes de Prades en radis semiurbans intermedis. La segona via -definitòria i definitiva- és la “sedimentació” del segment poblacional als loci de recepció. En aquest sentit, Reus -com a àmbit d’influència econòmic intercomarcal- se situa com a entitat urbana receptora del gradient demogràfic resultant de la força de treball expulsada dels llocs d’origen que, a causa de l’explotació econòmica del factor de producció ‘terra’, són exponents d’oferta de mà d’obra elàstica. Per tant, el contingent -exèrcit de reserva agrari- es

desplaça a la cerca d’ocupació. I si pot ser, en ocupacions paral·leles a les practicades en les viles d’origen. Però això, és clar, depèn, de l’oferta del focus d’acollida. No sempre s’esdevenia que la migració trobava ocupació en les funcions dessenvolupades en el poble d’adopció. Aquest aspecte, com esmenten els autors (el d’un versemblant desarrelament), és un factor sociològic, cultural, a recercar a través de les històries de vida; però també per mitjà de memòries autobiogràfiques.

Una altra característica a destacar de la recerca és la relativa activitat ‘autònoma’ de la Riba, amb una sostinguda protoindústria-industrialització al voltant de la fabricació paperera i tèxtil. Aquest cas és interessant de continuar investigant perquè es tracta d’un “illot” -com també ho fou Alcoi- que deu seguir els factors constituents de divisió del treball. No és casualitat que tradicions familiars fundessin botigues com “El Barato” a Reus. És a dir, una especialització econòmica es desplaça a una altra localització amb recursos -una xarxa de comercialització- convergents.

En conclusió, aquesta minuciosa recerca, basada, com no podia ser d’altra manera, en fons primàries arxivístiques, suposa una contribució significativa per a situar territorialment les dinàmiques demogràfiques en el procés de divisió del treball i, doncs, com explicació de la substitució del paisatge rural per l’urbà. Encara que aquesta transició -les xarxes de relació social i econòmica no coneixen ruptures simplificadores- romangui fins avui. [Xavier Ferré (URV)]

Josep Ma. Grau i Pujol; Roser Puig i Tàrrech: Emigrar per viure. El moviment migratori de les Muntanyes de Prades en la primera meitat del segle XX, Publicacions del Museu Arxiu Montblanc, Montblanc, 2007 (Gàrgola, 1); 151 pp. Pròleg de Llorenç Ferrer. ISBN 978-84-611-6678-7.