La Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà va acollir la presentació del Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, coeditat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Universitat de Perpinyà Via Domícia. L’obra recull uns 2.400 topònims majors, és a dir, els nuclis de població, municipis i agregats, més els hidrònims i orònims més significatius situats entre les serres de l’Albera i de les Corberes. L’edició en paper té 132 pàgines i el preu de venda és de 15 euros. També és accessible des del web de l’IEC, a la següent adreça d’Internet: http://www.iec.cat/gc/digitalAssets/9590_NomenclatorCatNord.pdf.

El Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord abasta les comarques nord-catalanes dels Aspres, l’Alta Cerdanya, el Capcir, el Conflent, el Rosselló i el Vallespir, més els de la Fenolleda —al nord de Prada de Conflent—, en occità. Per a cada topònim es dóna la forma correcta en català (o en occità quan pertoca), la transcripció fonètica dels topònims catalans, a fi de donar a conèixer les formes genuïnes i evitar així les pronúncies afrancesades, i la forma gràfica usual en la cartografia francesa, d’acord amb les recomanacions de les Nacions Unides per als noms geogràfics, ja que, com s’explica en la introducció, "l’Estat francès, malgrat la seva antiguitat administrativa i centralitzadora, no té un nomenclàtor toponímic oficial".

L’obra s’ha realitzat a l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica de l’IEC, en col·laboració amb l’Institut Francocatalà Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, i basada, fonamentalment, en la informació de Joan Peytaví, membre de l’IEC, a més de les aportacions de Patrici Pojada pel que fa a la toponímia occitana i de Manuel Figuera per a l’Alta Cerdanya. El text de presentació està signat pels presidents de l’IEC i de la Universitat de Perpinyà, respectivament, Salvador Giner i Jean Benkhelil.

Es tracta, segons els responsables, d’una obra pionera, "que neix amb la voluntat de preservar el patrimoni lingüístic i dignificar-lo, tenint en compte el valor cultural de la toponímia, i com a contribució a la normalització del català en tot el seu domini lingüístic".

En la presentació va intervenir Pere Verdaguer, en nom del president de la Secció Filològica de l’IEC, i hi foren presents Joan Peytaví i Josep Moran, director de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC.

Textos recollits en el web de l'IEC.

L’expressió "Catalunya del Nord" Amb motiu de la publicació del Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC recorda que "la denominació lingüísticament correcta d’aquest territori en català és precisament la Catalunya del Nord (similar a Amèrica del Nord i Corea del Nord, per exemple), que és la que ja apareix en les principals obres de referència en català, i no la Catalunya Nord, que encara s’empra en algun mitjà de comunicació", i afegeix que "es tracta gramaticalment d’un sintagma format per dos substantius, units necessàriament per la preposició".