La petita estació arqueològica de Yazilikaia cau perifèrica a la d'Hattusa, la gran capital hittita. A l'època florent d'aquesta civilització anatòlica (1500 - 1300 a.C.), la situació recíproca d'ambdues entitats venia a ser la que tenien els santuaris i monestirs fora murades de les ciutats medievals. L'emplaçament de Yazilikaia, però, havia estat totalment determinat per la singularitat de la forma i disposició del rocam emergent de la plana lleugerament basculada cap al sud. L'orientació cardinal de les cares dels penyals era feta a mida per a la l'establiment d'un observatori astronòmic en el qual es pogués determinar el calendari amb seguretat. La il·luminació que presenta cada faceta pètria dels relleus deuria permetre registrar les regularitats de la successió de les efemèrides anyals així com fer-ne la projecció futura. La importància capital del calendari com a eina de control social i econòmic en els estats de l'antiguitat és ben coneguda. A Yazilikaia, aquesta relació es manifesta per la fusió de la monarquia, concretament Tudhalia IV, el darrer rei amb entitat de la dinastia hittita, amb l'espai i el temps mitjançant la presidència de la processó dels deus intermediaris entre els Cels i la Terra. Un veritable discurs de discursos!

Reconstrucció figurada del santuari i planta general del jaciment recollits i adaptats de Jürgen Seeher, Hattuscha Führer. Ein Tag in der Hethistischen Hauptstadt (Istambul: Ege Yayintari, 2006, 3a ed.; p. 138), una guia exemplar, tot sigui dit. Text i fotografies (02/03.04.2007) de Pau Alegre.

El relleu de Tudhalia IV només era il·luminat pel Sol en ocasió del solstici d'estiu.