El dimarts 20 de Febrer el Dr. Santiago Roquer i Soler, Catedràtic de Geografia Humana de la Universitat Rovira i Virgili, va oferir a la Societat Catalana de Geografia la conferència Els programes comarcals de desenvolupament rural a Catalunya: La iniciativa LEADER i el programa PRODER.

La conferència s’estructurà en tres grans blocs: en primer lloc, va definir l’origen dels programes de desenvolupament rural i va fer una descripció de la metodologia LEADER; en segon lloc, va analitzar el cas de Catalunya fent diferència entre els primers programes (LEADER I i LEADER II) i les actuacions que estan en període de finalització, els programes LEADER+ i PRODER; i finalment, en tercer lloc, per concloure, les valoracions de cadascun dels projectes. És a dir, va descriure des dels inicis dels programes comarcals fins a les actuacions presents avui en dia a Catalunya.

El primer bloc va descriure l’origen i la metodologia aplicada dels programes de desenvolupament rural. Va explicar com aquests programes van sorgir els anys 80 del segle XX com a resposta a la crisi del món rural a Europa, moment en el qual la Política Agrària Comunitària europea va crear els Plans de Desenvolupament rural. La finalitat d’aquests plans era donar suport a activitats no agràries (cofinanciació) gestionades a través d’una metodologia determinada que s’anomenava LEADER (Liasson Entre Activités du Développement de l’Economie Rural). Les principals directrius que defineixen a aquesta metodologia són: un enfocament territorial i endogen, un caràcter ascendent (bottom up), la gestió de les polítiques la realitzaran els actors locals, potenciar l’associacionisme local i la gestió a partir de Grups d’Acció Local (GAL), que tant poden ser grups públics com privats, un caràcter innovador de les accions (valoració dels recursos tradicionals), la multisectorialitat de les accions i intersecció de sinergies. Va exemplificar-ho a partir de diferents casos: la inclusió d’una cooperativa d’embotits o vitivinícola en una ruta turística, una cooperativa alimentària que vengui productes artesans no alimentaris de la mateixa zona, o la cooperació entre territoris per a treballar formant una xarxa local (especial del programa LEADER II).

Un cop definida la metodologia, es va passar a la descripció i anàlisi de les primeres iniciatives de desenvolupament rural a Catalunya, aquests aspectes defineixen el segon bloc de la conferència. El primer programa d’ajuts va ser el LEADER I (1989-1993) tan sols hi van participar la Terra Alta i el Pallars (Pallars Sobirà i Pallars Jussà). Davant els bons resultats obtinguts, en la següent convocatòria d’ajuts que portava per nom LEADER II (1994-1999), s’hi van adherir altres regions de Catalunya, fins arribar a un total de 10: la Terra Alta, el Pallars, l’Alt Urgell sud, el Berguedà sud, la Garrotxa, l’Alt Empordà (les Salines-Bassegoda), la Conca de Barberà, el Priorat (Montsant), el Baix Ebre (LIDEBRE) i el Montsià. En ambdós casos va ser molt important el paper dels agents promotors, generalment conduïts pels consells comarcals, que tenien com a principals objectius: generar nous llocs de treball; potenciar i consolidar el treball de les dones i els joves; analitzar la sostenibilitat ambiental, valorar allò que és propi (patrimoni); i millorar la qualitat de vida de la població

Les principals mesures subvencionables pel programa LEADER II van ser aquelles que feien referència a l’epígraf B seguit d’un número. Així l’epígraf B2) s’encarregava de formar professionals i de donar suport a l’ocupació, B3) afavoria el turisme rural, B4) la formació de petites empreses d’artesania i serveis de proximitat, B5) valorava i comercialitzava productes agraris, i finalment B6) servia per conservar i preservar el medi ambient i el patrimoni. Santiago Roquer va donar especial importància a l’aplicació dels epígrafs B3, B4 i B5, perquè la seva gestió va ser a partir d’agents privats que volien potenciar aquestes regions. Els resultats dels programes LEADER I i II van generar un total de 1.289 actuacions. Destacant el fet que hi van haver més inversions proposades que pressupost, que va tenir com a conseqüència una disminució en la subvenció per acció. Tot i que, s’ha de tenir en compte que l’actuació va ser diferent per a cada regió.

Un cop definits els programes anteriors, es va passar a la descripció dels nous programes en procés de finalització són el LEADER + i el programa PRODER, que tot i tenir orígens diferents segueixen la mateixa metodologia.

El programa LEADER + (2000-2006) s’ha basat principalment en fer una valoració del patrimoni natural i cultural, crear nova ocupació, desenvolupament del turisme rural, potenciar els recursos humans, consolidar actuacions LEADER anteriors, i finalment, consolidar els GAL millorant la seva gestió i participació en el programa.

Les actuacions PRODER (2002-2006) formen part d’un programa de desenvolupament i diversificació econòmica de les zones rurals. Els principals factors a tenir en compte són: la diversificació de les activitats agràries i afins, el turisme i l’artesania no alimentària, les PiMES i la comercialització de productes agraris, i les PiMES i la comercialització de productes agraris a minoristes. En aquest cas no es contempla una millora del patrimoni ni del medi ambient. El sector privat és pràcticament inexistent, la gestió d’aquests programes es gestiona a través dels consells comarcals.

Els territoris on hi ha actuacions LEADER + i PRODER a Catalunya, són un total de 20 regions (12 LEADER + i 10 PRODER) un total de 510 municipis que s’han beneficiat d’aquest ajut. En el cas del LEADER +: la Terra Alta, el Ripollès, el Priorat, la Garrotxa, la Conca de Barberà, el Berguedà, l’Alt Camp, els Ports, el Pallars-Ribagorça, el Montsec, l’Alt Urgell i el Baix Ebre (LIDEBRE). I els programa PRODER, l’Urgell, el Solsonès, la Segarra, la Ribera d'Ebre, el Pla d'Urgell, les muntanyes del Baix Camp, l'Alt Empordà, les Garrigues, la Noguera i Osona.

Per acabar aquest repàs, Santiago Roquer va explicar l’evolució entre els diferents programes: en el LEADER I es potenciava la diversificació de l’activitat econòmica, mentre que el LEADER II va suposar una innovació al potenciar estratègies de desenvolupament buscant elements que actuessin d’aglutinadors i acumuladors. Fet que es va consolidar en el programa LEADER + fent una promoció del territori. Ho va il·lustrar amb diferents iniciatives, com el cas de la Garrotxa amb la creació d’una etiqueta de qualitat, o la major valoració dels productes locals experimentada, per exemple, al Priorat, o l’afavoriment dels recursos naturals i culturals com al Baix Ebre. Altres actuacions rellevants del LEADER + van ser: coherència i arrelament a la comarca, noves formes d’organització i participació, desenvolupament sostenible, nous productes i serveis, transferibilitat, complementarietat amb altres programes de desenvolupament i prioritat de les actuacions que han estat promogudes per dones i joves. Les principals mesures a subvencionar són: suport tècnic, agroturisme i turisme rural, suport i promocions de PiMES, comercialització i millora del medi ambient.

En tercer i últim lloc, Santiago Roquer va concloure dient que els programes LEADER i PRODER han tingut un important èxit econòmic i social a Catalunya, malgrat que només són una petita part dels programes de Desenvolupament Rural per al conjunt d’Europa. Va destacar com en relació a la inversió ha estat un èxit que ha superat les expectatives perquè ha permès consolidar les activitats existents, estimular noves activitats, potenciar els recursos que genera cada zona i impulsar el patrimoni cultural i natural, fomentar l’associacionisme i les activitats promogudes per a les dones i joves. En definitiva, aquest conjunt de valors han estat un fre al despoblament, fet que va valorar com a molt positiu.

Es va cloure la sessió amb un torn de preguntes on van participar els assistents comentant experiències de gestió dels diferents programes locals catalans. [Ana Vera]