Sociòloga, geògrafa... tot és u

“En els camps acadèmics no sempre s’està on es vol estar, sinó on pots estar. El pas de ciències a lletres el vaig fer obligada per unes circumstàncies imperatives que no vaig poder evitar”, explica la demògrafa Àngels Pascual de Sans. Tot i que les ciències socials sempre li havien agradat, l’atzar també va tenir alguna cosa a veure en la seva dedicació professional actual. “Quan vaig tornar de fora va resultar que la sociologia aquí estava prohibida i, com que no m’hi podia doctorar, ho vaig fer en econòmiques”. Al final, per repartiment dels plans d’estudis, va passar a geografia. “Tant és que em diguin geògrafa com sociòloga. Considero que als estudis hi ha

especialitzacions, però tot forma part d’una mateixa cosa”, - diu. Pascual de Sans ha fet estades d’estudi i recerca a la Université de Paris, a la Sorbona (França), a la Johns Hopkins University (Baltimore, EUA) i a la Università degli Studi di Firenze (Florència, Itàlia). El 1970 va iniciar una llarga llista de publicacions amb El retorn dels emigrants i dos anys després s’incorporava a la docència universitària. Membre de la Societat Catalana de Geografia i d’altres associacions professionals nacionals i internacionals, per la seva sobrietat ningú no diria que el 2004 li van concedir la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic.