La conferència inaugural del curs 2006-2007 de la Societat Catalana de Geografia va fer bones les millors expectatives. En efecte, el dia 17 d’octubre, el Dr. Matthew H. Edney ens va oferir una dissertació molt ocurrent, amb provocacions intel·lectuals de gran volada, i científicament escaient, d’estructura i fonamentació inatacable, sobre el tema “Mapping Empires, Mapping Bodies: Reflections on the Uses and Abuses of Cartography”, el qual lliga perfectament amb el que coneixem de la seva àmplia i lluïda trajectòria professional en els dominis de la geografia històrica i de la història de la cartografia.

Matthew H. Edney va prendre possessió del càrrec de director de The History of Cartography a la Universitat de Wisconsin a Madison ara fa un any. Succeïa els cofundadors del projecte, a John B. Harley desaparegut ja fa anys, el 1992, i a David Woodward, el setembre de 2004, amb els quals havia mantingut profundes relacions professionals i de tall personal. Així es tancava un període d’incertesa sobre el futur d’aquesta obra en curs de realització i edició. La solvència intel·lectual i organitzativa del Dr. Edney és garantia de continuïtat en la publicació d’aquesta obra tan destacada del pensament geogràfic de tots els temps.

La temàtica sobre la qual va versar la conferència es pot resumir amb el símil de les dues cares d’una mateixa moneda. L’exercici del poder es pot mostrar en un ventall infinit de cares. El conferenciant les va limitar a dues, això és en les seves vessants inextricables del domini territorial geogràfic i el de la possessió personal. En una espiral discursiva prou enlluernadora, el professor Edney il·lustrà a bastament els usos i els abusos dels mapes, d’aquí el títol, en el recobriment entre els dos topants. Fins a quin punt la mateixa cartografia no esdevé una mena de pornografia en el procés de domini imperialista?

Fins a cert punt, la qüestió plantejada per Edney, amarada en els postulats de la teoría crítica de Foucault, havia estat plantejada en la seva obra més destacada, Mapping an Empire. The geographical construction of British India, 1765-1843 (Chicago: CUP, 1997) quan en les seves conclusions afirmava que “la cartografia va ser una activitat integral de l’imperialisme britànic a l’Índia, no només com un projectil informatiu altament efectiu manipulat estratègicament i tàctica per directors, governadors, generals i oficials, sinó també com un component significatiu de les “estructures emocionals” que van legitimar, justificar i delimitar aquell imperialisme.” [340]. Manipulació de sentiments que té un dels seus reflexos més despullats en els mapes en els quals es poden resseguir les traces de domini de l’altri genèric. Reflexions, però, que poden prendre, com va precisar el conferenciant en un incís tranquil·litzador, formes tan sensibles i respectuoses com la mostrada per Brian Harley en la ja clàssica sobre el full de Newton Abbot del mapa com a biografia .

Val la pena recordar, per acabar, que el coneixement d’Edney de l’obra d’Harley és molt profunda. Fa poc (University of Toronto Press, 2005) n’ha publicat una extensa monografia, resum de dotze anys de treballs. Tanmateix, la influència de Harley en el pensament del conferenciant no és pas tan reculat. Com va manifestar en una entrevista recent, “la influència directa de Brian en la tesi [la primera versió de Mapping an Empire, 1990] va ser molt minsa. Em vaig embolicar amb una mena de postestructuralisme –en el concepte d’Orientalisme d’Edward Said, en especial-, però de forma poc sòlida. No va ser fins més tard de 1990, quan un historiador de l’art a la SUNY-Binghamton, Gordon Bleach, em decantà vers la teoria crítica, com vaig començar a familiaritzar-me i assumir les idees sobre poder i cartografia amb les quals Brian s’havia barallat.”Un pòsit del qual la conferència en va oferir un tast excel·lent.
[pau alegre]