¿Com sorgeix la iniciativa?
De l’arrelament que sempre han tingut a Catalunya els moviments per la pau. Una cosa que potser té a veure amb el famós pactisme català.

¿Sí?
La veritat és que tenim un important teixit associatiu, que, com hem comprovat, ha sigut capaç d’aflorar en grans mobilitzacions en favor de la pau.

¿Com actuarà?
El projecte de l’Institut per la Pau respon a una inquietud i a una petició explícita del moviment per la pau, al qual dóna resposta la Generalitat en el seu programa de govern. Actuarà per promoure aquesta cultura, donant a Catalunya, en aquest camp, un paper actiu al món. Fins ara no s’havia desenvolupat el compromís institucional per promoure polítiques públiques de pau.

El que sí que hi ha són moltes investigacions en marxa.
Hi ha treballs que analitzen les causes de determinats conflictes; altres, problemes d’ajuda humanitària. Alguns equips s’ocupen de polítiques d’entesa i de desarmament. També s’investiga en l’àmbit dels drets humans i en la conflictivitat relacionada amb processos de subdesenvolupament.

¿Les dones han de ser protagonistes a resoldre conflictes?
Crec que sí, i aquest haurà de ser un dels grans eixos de l’institut. Les dones són les que pateixen més en la seva vida quotidiana l’impacte dels conflictes. Per un altre costat, en nombroses societats exerceixen un important paper en la vertebració social, en la prevenció dels conflictes, i en la posada en marxa de solucions a les crisis.

¿Qui marcarà el camí?
L’Institut per la Pau es planteja com un instrument de la Generalitat al servei de la societat i també de les institucions, com el Parlament i el Govern. Es tracta de proporcionar, en el punt just, més i més bons recursos i instruments a iniciatives que ja estan en marxa.

No serà fàcil.
Haurà d’actuar fonamentalment en tres grans àmbits. En el desenvolupament i coordinació dels treballs d’investigació, en el foment de la cultura de la pau, en la mediació i intervenció i en la creació d’escenaris de diàleg en moments de conflicte. També formarà mediadors per a la pau.

¿En quina mena de conflictes?
En qualsevol que se’l reclami. Però abans haurà de delimitar el seu àmbit geogràfic de treball. A més a més, com que Catalunya és una realitat subestatal, sense Exèrcit ni diplomàcia, podrà actuar com a element positiu en conflictes de base, problemes d’encaix ètnic nacional o cultural amb realitats supraestatals o estatals, pluriètniques o plurinacionals, que generin tensions.

¿I en unes converses per a la pau al País Basc?
Sobre aquest tema és necessària moltíssima prudència. L’institut encara no és una realitat, i estem en un procés molt incipient, sobre el qual hi ha grans esperances, però també grans resistències. S’ha de veure si, tenint en compte la proximitat, seria convenient en el seu cas la intervenció d’un organisme com el que projectem. En tot cas, si es requerís la seva ajuda s’hi hauria de donar resposta.

¿Quina?
L’institut podrà tenir diferents nivells d’actuació, a més a més de la intervenció i la mediació. El Govern espanyol, qualsevol instància del País Basc, podrien requerir una actuació de suport, de creació d’opinió, d’anàlisi d’un conflicte, de facilitació de contactes amb xarxes internacionals. Un instrument com l’Institut per la Pau hauria d’estar al servei de les diverses peticions que rebi dels diferents actors en qualsevol conflicte.

¿Les grans manifestacions, com les dutes a terme contra la guerra de l’Iraq, serien un mecanisme d’actuació?
L’Institut no haurà de ser una instància d’agitació, de mobilització, sinó de vertebració; de suport, de cobertura, de compromís institucional en els nivells en què sigui convenient, al servei del conjunt de la societat.

¿Serà un complement?
Les universitats continuaran fent la seva feina; les plataformes de mobilització, exactament igual; les escoles, els mestres. El nostre repte principal és que l’institut ha de ser percebut com un instrument al servei de tothom i no l’hem de cremar fent manifestos. Aquest no ha de ser el seu paper.