Aquesta recerca segueix els processos i els canvis estructurals que ha sofert el flux migratori equatorià tant en el temps com en l’espai. Aborda la família com a iniciadora de la cadena migratòria. La família estimula i facilita l’accés al treball, i en el seu interior es desenvolupen una sèrie d’estratègies per la supervivència i l’assistència dins del projecte migratori. La dona s’ha convertit en la primera baula de la cadena migratòria equatoriana a causa dels problemes econòmics generats per la desfeta nacional i per les expectatives de trobar feina a l’Estat espanyol. En aquest sentit, les dones han estat les principals articuladores de les xarxes migratòries i s’han convertit en importants actors econòmics generant els recursos necessaris per a l’accés al mercat de treball d’elles mateixes, dels homes i de la resta dels membres dels seus grups domèstics extensos. En la recerca es posen al descobert les relacions de poder, entre elles les de gènere i les generacionals, en que la reciprocitat, les autoritats detenides fins aleshores, les renegociacions familiars, la solidaritat i el conflicte queden en evidència i es resignifiquen en un context migratori transnacional. La recerca també posa de manifest la importància que té l’accés dels fills i les filles a l’educació per a les famílies migrants equatorianes a Catalunya.
 
Notícia editorial recollida a Punt a la i, 116