Dilluns 10 de juliol, Eduardo Martínez de Pisón oferirà una reflexió geogràfica sobre els Parcs Nacionals durant el matí. Seguidament, Joan Nogué exposarà la realitat de l'Observatori del Paisatge de Catalunya. A la tarda, Nicolás Ortega parlarà del significat cultural del Parc Nacional del Guadarrama.

Dimarts 11 de juliol s'esmerçarà per tractar el Parc Nacional dels Pirineus pel vessant francès. Isabelle Degrémont i Jean-Yves Puyo s'hi referiran en relació amb els valors patrimonials i Hélène Saule-Sorbé ho farà en la seva dimensió artística.

Dimecres 12 de juliol, Julio Muñoz Jiménez guiarà una sortida de tot el dia a Veruela i el Parc Natural del Moncayo

Dijous 13 de juliol anirà de nord a sud: Juan Carlos Castañón Álvarez i Manuel Frochoso Sánchez faran balanç de la natura del Parc Nacional dels Picos de Europa i María Eugenia Arozena Concepción del paisatge del Parc Nacional del Teide.

Divendres 14 de juliol és reservat per a presentar les comunicacions.

L'assoliment pels llocs diversos els quals són avui els Parcs Nacionals espanyols d'aquesta figura de protecció paisatgística té una història de ritmes i criteris heteròclits. En conseqüència, ni reflecteix una selecció coherent de la geografia de la natura espanyola, ni la seva xarxa constitueix una trama equilibrada del nostre territori natural. Així mateix, ha restat a l'albir d'opinions i actituds externes d'origen divers i en moments esparsos. Els fonaments mateixos de la selecció espacial vigent són, des d'una perspectiva geogràfica, molt millorables i els que semblen proposar-se en un nou esborrany de llei, conegut el 2006, no van pas en la línia de millora que caldria desitjar. En els criteris de selecció i actuació hi ha hagut, en moments diversos, com a la resta dels espais protegits, alguna perspectiva paisatgística, no molt lluïda, certament, però que s'ha desinflat en intervenir-hi els pressupostos oficials, els de fa poc i els actuals. Altres perspectives de caire social que intervenen en els Parcs Nacionals no sembla pas que donin la importància que escau a fets i raons tant de tipus geogràfic en general com paisatgístics en particular. Tanmateix, deixant de banda l'evident entrellat geogràfic al qual hauria d'ajustar-se la seva trama de llocs selectes de conservació, els continguts paisatgístics que tenen tots els Parcs Nacionals, i alguns d'ells en particular en grau superlatiu, és d'una entitat tan gran que sembla que convidin a fer-ne una reflexió i alguna proposta en aquest context. I quan diem paisatge no deixem fora un contingut humanístic cada volta més convenient d'explorar i incorporar.

El programa d'aquest seminari ha estat establert a la vista de les diverses experiències dels ponents de manera que s'hi toquin idees i experiències novedoses. Per una banda, en sentit teòric i metodològic, i per altra sobre lloc concrets. L'engegada de l'Observatori del Paisatge a Catalunya, la redacció recent del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la Serra de Guadarrama com a possible Parc Nacional amb incorporació explícita de criteris paisatgístics, la experiència professional en el Parc Nacional del Pirineu francès, els estudis de paisatge natural al Parc dels Pics d'Europa i la proposta paisatgística en els treballs de la candidatura del Teide com a Patrimoni de la Humanitat, permeten concretar uns apropaments al paisatge en els Parcs Nacionals saltironejant sobre un perfil allargassat de serralada en serralada, des de les tramuntanals, ombrejant la mar Cantàbrica, fins al límit meridional canari tot passant pel Sistema Central. Àdhuc, la visita d'un dia al Moncayo afegirà l'experiència sobre el terreny d'un paisatge en la conservació en el Sistema Ibèric, en aquest cas en la figura de Parc Natural.

Les jornades de dilluns, dimarts i dijous són repartides en sessions de matí i tarda, cadascuna de les quals amb temps reservat per al diàleg dels ponents amb els assistents i, en especial, amb els comentaristes convidats expressament: Francisco Alonso Otero, Jacobo García Álvarez, Francisco Quirós Linares, Carmen Romero Ruiz i Concepción Sanz Herráiz.