La taula rodona va tenir lloc dissabte 25 de febrer a la Societat Catalana de Geografia a Barcelona. Durant tot el matí les participants –Tovi Fenster de la Universitat de Tel Aviv, Joos Droogleever de la Universitat d'Amsterdam, Janet Momsen de la Universitat de Califòrnia a Davis, Saraswati Raju de la Universitat Jawaharlal Nehru de l'Índia, Ana Sabaté de la Universitat Complutense de Madrid i Dina Vaiou de la Universitat Nacional Tècnica d'Atenes- van estar discutint entorn dues idees.

D'una banda, cada ponent havia de discutir dos textos escrits per altres participants. En termes generals aquestes qüestions feien referència primer a l'origen de la Geografia i gènere i quines estratègies s'havien seguit en la recerca i docència d'aquesta temàtica d'estudi. També es volia veure si sota el gran paraigües de la Geografia s'havia aglutinat la perspectiva de gènere i com s'havia fet. I per últim, com s'havia fet front a l'hegemonia angloamericana en temes relacionats amb la Geografia i gènere.

En segon lloc es plantejava l'evidència que aquesta hegemonia havia obert molts camins en aquest camp d'estudi així com també havia dibuixat i condicionat la recerca en aquests temes durant més de dues dècades. S'afirmava que era molt difícil però, tractar aquesta

hegemonia com una simple dualitat ja que hi havia moltes feministes arreu del món que havien tractat també aquests temes. I des d'aquí es formulava la pregunta al voltant de quina era la principal aportació de la Geografia i gènere de qualsevol lloc del món a aquest debat. Finalment i per tancar el bloc més experimental, es proposava analitzar si tothom a excepció dels i de les angloamericans/es feia recerca i docència sobre els temes que aquests/es últims/es proposaven donada la seva majoria i per ser també el grup més influent.

D'altra banda, la segona part de la taula rodona tenia per objectiu intentar dissenyar estratègies futures entorn la Geografia i gènere. Primerament es feia referència a com les diverses geografies del gènere podien tenir veu en la esfera internacional i que hauria de fer l'hegemonia angloamericana per obrir-se a altres realitats que no fos únicament la seva. En segon lloc, es plantejava el fet que la majoria de bibliografia utilitzada per autors angloamericans en articles i llibres era en anglès. Per contra, les referències no angleses eren cites majoritàriament d'autors no anglesos. Per tant, s'hauria de trencar aquesta tendència? I si fos el cas, com es podria fer? L'altra cara de la moneda va ser plantejar si aquesta hegemonia de la llengua anglesa era positiva ja que permetia unificar criteris i transmetre arreu noves idees i teories d'una forma fàcil i ràpida. Per últim es va parlar de quines geografies del gènere eren possibles dins les estructures de més poder com eren els seminaris internacionals, el grup de Geografia i gènere de la Unió Geogràfica Internacional, etc. Com s'haurien de dissenyar noves

estratègies de futur més inclusives i fins i tot, com es podrien crear línies de recerca que no fossin hegemòniques.

En fi, quatre dies interessantíssims dels quals es va poder treure molt de suc però que sobretot van permetre dibuixar una panoràmica de l'estat actual de la Geografia i gènere arreu del món, o si més no, de molts països. Al mateix temps, els debats suscitats en alguns moments d'aquest seminari van ajudar també a enriquir per sobre de tot l'experiència no hegemònica de la majoria de ponents que volien mostrar les seves inquietuds i incerteses no només durant les seves pròpies ponències. L'experiència d'unes i les ganes d'aprendre d'altres van donar lloc a un seminari internacional que va ser un punt de trobada i de discussió indispensable per tothom qui treballi en Geografia i gènere.

[Ariadna Cucurella / foto: Rosa Cerarols, Grup d'Estudis de Geografia i Gènere UAB]