Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
   
   

Brad Epps és catedràtic de llengües romàniques i literatura, i d'estudis sobre dones, gènere i sexualitat de la Universitat de Harvard. Els seus interessos van des de la literatura espanyola i llatinoamericana dels segles XIX i XX, la llengua i literatura catalana, francesa i angloamericana, passant pel cinema, el modernisme, el postmodernisme fins als estudis de gènere, sexualitat i homosexualitat.

Ha publicat una seixantena d'articles sobre cinema, art, arquitectura i literatura moderna espanyola, catalana, francesa i llatinoamericana. Entre moltes altres publicacions es poden anomenar el llibre Significant Violence: Oppression and Resistance in the Narratives of Juan Goytisolo i llibres que es publicaran pròximament com Spain beyond Spain: Modernity, Literary History, and National Identity o Passing Lines: Immigration and (Homo) sexuality.

Entre els articles recents publicats per Epps es troben temes aparentment tant inconnexos i heterogenis com crítiques cinematogràfiques a pel·lícules del director manxec Pedro Almodóvar, articles sobre la correspondència entre Miguel de Unamuno i Joan Maragall, sobre Mercè Rodoreda o sobre la construcció arquitectònica a Barcelona. A aquest bagatge polifacètic se li ha d'afegir un català perfecte,

 

El conferenciant aclaparat sota la caricatura del baró Georges Eugène Haussmann, el qual dirigí, sota Napoléon III, la transformació urbana de París després dels conflictes polítics de 1848 i un rebrot de còlera en 1849.

tot i haver nascut i crescut als Apalatxes, i uns coneixements sobre urbanisme, geografia i cultura catalana que no tenen res a envejar als que tenim molts dels qui em nascut i crescut a la seva estimada Catalunya. Com bé va explicitar el professor Antoni Luna en presentar el ponent ens podem sentir doblement avergonyits (jo afegiria honorats) pel català que parla el professor Epps i pels seus coneixements geogràfics i urbanístics.

La conferència presentada per Epps [dia 15 de desembre a l'IEC] es titulava Els llocs d'enlloc: aspiracions utòpiques i limitacions materials del Pla Cerdà. La conferència seguí un harmònic fil conductor. Les cites i referències literàries foren constants. Els Pàmies, Monlau, Villa i Albertí s'encadenaven d'una manera fluïda amb cites literals a La Teoria general de la Urbanización de Cerdà i amb escrits d'assagistes com Françoise Choay. Epps presentà una conferència plena de jocs de paraules i d'explicacions etimològiques que varen fer de la conferència, potser de manera inconscient, un bon treball de geografia textual. Encara que la conferència no va ésser plantejada inicialment per parts, se'n podrien arribar a diferenciar tres:

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Mota Moya, Pau (2005): "Els llocs d’enlloc: utopia i termenals en el Pla Cerdà. Ressenya de la conferència de Brad Epps a la Societat Catalana de Geografia, SCG (30 de novembre de 2005)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S93441.htm

La primera seria una introducció a la Barcelona contemporània. Citant a autors com Miquel de Palol (el contemporani), Sergi Pàmies o Robert Hughes, Epps va fer una introducció a la ciutat a partir de les seves principals virtuts i mancances. Anomenà alguns dels esdeveniments que varen marcar la ciutat des de l'arribada de Felip V fins a meitats del segle XIX, i contextualitzà la trama urbana dins la relació històrico-política de Barcelona amb la resta de l'estat.

 

Partint dels principals condicionants polítics i ecònomics que indiscutiblement són la base del projecte de Cerdà, el professor Epps començà a introduir pinzellades del pensament i utopisme que influïren Ildefons Cerdà en la concepció de l'Eixample. La visió moderna de la ciutat i els canvis tecnològics que tingueren lloc a l'Europa del segle XIX influïren de manera molt clara en el pensament de Cerdà i les crítiques d'uniformtitat i monotonia que avui en dia encara rep el Pla Cerdà, i que ja rebia en el moment de la seva execució, varen ser exposades d'una manera fluïda i harmònica durant aquests primers compassos de la conferència.

El cos conformaria la segona de les tres grans parts en les que es podria dividir la conferència. Aquí, el professor Epps, se centrà en el pensament utòpic de Cerdà a l'hora de projectar l'Eixample. Concretament dedicà una primera part a destacar els punts comuns entre La Teoria general de Cerdà, publicada el mateix any que Das Kapital de Marx, el 1867, i l'obra d'Engels The Condition of the Working Class in England. El socialisme utòpic, el materialisme històric i l'utopisme de què parlà Epps en l'obra de Cerdà queden reflectits en aquest paràgraf extret literalment de la conferència:

"Entre les muralles i el poble de Gràcia, en una mena de terra de ningú on era prohibit edificar, es trobava el lloc d'una ciutat més justa, d'una societat més eficient, equitativa, i higiènica: no sols la sortida i superació d'un passat restringit i conflictiu sinó també, i de manera més important, una entrada en un futur pacífic, lluminós, i il·limitat."

Epps combinà d'una manera brillant el neologisme pensat i creat per Cerdà, urbanización, amb el neologisme creat 300 anys abans per Tomàs More, Utopia.

 

"Utopia designa la negació del lloc present i l'afirmació d'un no lloc, o si voleu, d'un lloc d'enlloc."

Més enllà del socialisme utòpic, Epps també apuntà a l'instint de conservació de la classe dominant en front d'una més que possible revolta de la classe obrera. En aquest sentit Epps se centrà en la remodelació que va dur a terme el baró Georges Eugène Haussmann al París de mitjans segle XIX. "La haussmanització" (la racionalització de la ciutat en termes de sanitat, comunicacions, productivitat i control) mostra la influència que l'experiència de París exerceix sobre la por a la revolta de la classe obrera que també preocupava a Cerdà i al govern de Madrid.

En la tercera i darrera part, Epps va concloure emfatitzant la influència del socialisme utòpic i de les reformes parisines de Haussmann sobre la concepció i aprovació del Pla Cerdà. Epps posà especial èmfasi, també, en les obres de Robert Owen, Charles Fourier i, sobretot, en l'obra d'Étienne Cabet Voyage en Icarie (1842). De forma altra cop brillant, Epps conclogué la conferència apuntant una diferència entre l'obra de Cabet i l'Eixample de Cerdà, les dues marcadament utòpiques, que rau en la planificació oberta, il·limitada, del Pla Cerdà en front d'una ciutat cabetiana circular, concèntrica i tancada.

La conferència d'Epps va deixar entreveure una personalitat culta i crítica amb profunds coneixements de literatura i cultura catalana. Va mostrar un discurs ple de recursos lingüístics, combinats amb una anàlisi històrica i territorial de l'obra de Cerdà. En definitiva, el passat 15 de desembre vàrem poder gaudir d'una conferència fresca i enriquidora sobre la vessant més culta i política de l'Eixample de Cerdà. [Pau Mota]

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
29 de desembre de 2005
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat