Entrevista amb Matthew Edney,
per Jennifer Martin

Com es va interessar per la història de la cartografia?
Sempre he estat interessat per la història i pels mapes: quan cursava quart de primària, ja dibuixava mapes a partir d’atles. En el batxillerat vaig decantar-me de la història cap a la geografia i vaig decidir estudiar-ne a l’University College London, lloc on podia especialitzar-me en topografia. Però allí vaig redescobrir la història en la modalitat de geografia històrica.
En el seminari de tercer curs, dirigit per Hugh Prince, sobre mètodes de recerca en geografia històrica, vaig llegir Period an Place (a cura de Baker i Billenge; Cambridge: 1982) tot just publicat. En la secció corresponent, J.B. Harley remarcava l’interès dels mapes antics, materials d’arxiu i paisatges tangibles com a fonts d’evidència històrica. En llegir-lo, vaig pensar que podria aparellar els interessos aparentment tan allunyats de la topografia i de la geografia històrica mitjançant l’estudi de la història de la cartografia. A pilota passada això sembla obvi, però aleshores no tenia la més remota idea que això fos possible.
Vaig escriure a Harley per temptejar la possibilitat d’estudiar amb ell a Exeter. Prince m’havia citat altres historiadors de la cartografia dels Estat Units, en especial David Woodward de la Universitat de Wisconsin a Madison. (La meva primera reacció va ser: on és Wisconsin?) Crec fermament en la intuïció: quan David em va oferir un lloc com a col·laborador de recerca, vaig oblidar tots els meus plans per a esdevenir un topògraf professional i en comptes d’això me’n vaig anar a Madison en un tombant que m’obriria una carrera sorprenent i intel·lectualment estimulant.

Quines foren les seves primeres impressions de Madison o dels Estat Units?
Foren extremadament càlides! I em va sorprendre la dimensió de la Universitat. Quan vaig arribar, David em va portar a donar un tomb amb auto i allò no s’acabava mai. També vaig descobrir que era un lloc molt atractiu socialment i intel·lectual. Vaig restar profundament impressionat per les biblioteques i per la disponibilitat de recursos.
Entre les seves dèries de recerca hi ha la relació entre cartografia i imperialisme. Com es va interessar per aquest tema?
Una de les primeres coses que vaig fer a la Universitat de Wisconsin va ser avaluar possibles temes de tesi de mestratge. Vaig començar per cercar materials sobre l’Ordnance Survey britànic; en aquestes estava quan vaig ensopegar amb la memòria de George Everest de 1847 sobre els treballs del Great Arc de l’Índia en els prestatges de la biblioteca. Malhauradament, ni un ni altre tema podien documentar-se abastament amb les col·leccions documentals de la Universitat de Wisconsin. És per això que em vaig decantar per estudiar un conjunt de reconeixements territorials efectuats poc després de la Guerra Civil dels EUA. Des de 1874 fins a 1892, el govern federal va contractar professors universitaris amb

fons i equipament federals per a recórrer tretze estats amb la finalitat d’esmenar els mapes de cadascun. Vaig apropiar-me del tema per tal d’explorar el pes de l’estructura política en la cartografia en una època en què les relacions entre els estats i el govern federal eren molt fluïdes.
Tanmateix, la intuïció funcionà altra vegada en retrobar l’Índia britànica quan enllestia el mestratge en Arts. Finalment, va esdevenir el meu tema de tesi. Desitjava comprendre allò que els britànics pensaven sobre la seva actuació quan bastien la xarxa geodèsica al llarg i ample de l’Índia a començament del segle dinou i com es relacionava amb els conceptes científics europeus de govern racional. Vaig argüir que els britànics varen crear una estructura institucional singular per al reconeixement territorial de l’Índia per diferenciar-se dels indis i mentrestant perfeccionaren de manera significativa la seva ideologia d’imperi i de racionalitat.

És aleshores quan us vàreu interessar pels treballs de Brian Harley sobre poder i cartografia? [Faig un parèntesi per recordar que University of Toronto Press és a punt de publicar el vostre treball relatiu a les teories de J.B. Harley sobre poder i cartografia].
No va ser ben bé llavors; la influència directa de Brian en la tesi va ser molt minsa. Em vaig embolicar amb una mena de postestructuralisme –en el concepte d’Orientalisme d’Edward Said, en especial--, però de forma poc sòlida. No va ser fins més tard de 1990, quan un historiador de l’art a la SUNY-Binghamton, Gordon Bleach, em decantà vers la teoria crítica, com vaig començar a familiaritzar-me i assumir les idees sobre poder i cartografia amb les quals Brian s’havia barallat. En conseqüència, entorn d’un quaranta per cent de Mapping an Empire (Chicago: 1997), la versió publicada de la tesi, va ser nou.
University of Toronto acaba d’anunciar-me que la monografia sobre Harley ja és enllestida per a distribuir. Estic molt satisfet de l’aparició d’aquest treball, dotze anys després de posar fil i agulla en el projecte.

Quin tipus de recerca penseu aprofundir en el futur?
Ara per ara estic treballant sobre la ideologia del discurs institucional i la producció i consumpció de mapes en la Nova Anglaterra colonial. Té la seva arrel en el meu trasllat a la University of Southern Maine l’any 1995. En preparar una exposició per a l’Osher Map Library sobre els mapes de l’època revolucionària a Nova Anglaterra, vaig anar a parar a l’obra de William Douglass, un metge, botànic i geògraf, entre d’altres coses, l’obra del qual és il·lustrativa de la manera com els mapes i els seus productors conformaven un discurs institucional a banda i banda de l’Atlàntic durant el segle divuit. D’aquesta manera, el projecte s’ha estès molt més enllà de la proposta inicial d’un breu assaig; fet i fet, l’estic refent com una monografia i un grapat d’articles.

[Recollida de The History of Cartography. Newsletter 2005, summer, pp. 3-4; versió catalana de P. Alegre]