Lloc de celebració: Arxiu Històric de la Ciutat, Casa de l'Ardiaca, carrer de Santa Llúcia, 1, 08002 Barcelona, tel. 93 318 11 95, a/e shb@mail.bcn.es.

Inscripcions fins el 18 de novembre. Import: 30 euros; estudiants, 15 euros.

Comitè organitzador:
Xavier Tarraubella i Mirabet, president
Ramon Grau i Fernández, coordinador
Montserrat Beltran i Morales, vocal
Dolça Roca i López, secretària

Informació recollida del tríptic anunciador

L'Arxiu Històric de la Ciutat convoca la novena edició del Congrés d'Història de Barcelona i, amb ella, renova el seu oferiment biennal d'un fòrum d'intercanvi científic i de debat d'idees obert als grups de recerca històrica provinents de les diferents institucions acadèmiques i, en general, a tots els estudiosos que tinguin la ciutat de Barcelona com un dels seus objectius d'estudi. Aquest cop, per segona vegada, l'entitat organitzadora pot comptar amb el suport del Centre d'Història Contemporània de Catalunya.

En aquesta ocasió, el títol al·ludeix a una cèlebre síntesi de Jaume Vicens Vives, segons la qual el Sexenni marca el gran tombant que divideix el segle XIX en dues fases: a la primera, els catalans treballaren preferentment amb Espanya com a marc de referència, il·lusionats amb la revolució liberal; a la segona, el desengany de la frustrada experiència democràtica inaugurada el 1868 conduí els catalans a redescobrir la personalitat diferencial col·lectiva i a pensar el futur en termes de nacionalisme, una tendència que seria confirmada a la primeria del segle XX. D'aquesta interpretació, que en queda avui, després de quasi mig segle de recerques? Dins la trajectòria històrica de Barcelona, quin és el balanç que cal fer del Sexenni?

La primera part del Congrés, que consta d'una ponència i diverses comunicacions, versarà sobre la dimensió urbanística, entre els anys 1854, en que es decreta l'enderroc de les darreres muralles, i 1874, en que, al final del Sexenni, es posa en marxa el llarg procés que portarà a la unificació municipal del Pla de Barcelona demanada per l'aplicació del projecte d'Eixample: un gran tombant que la Revolució de Setembre va empènyer amb l'enderroc de la Ciutadella. La segona part abordarà el Sexenni Democràtic a través de tres ponències que reconstrueixen els efectes de la Revolució de Setembre i la dinàmica general del període 1868-1874 en la mateixa pràctica política, en l'esbós d'una societat democràtica, oberta al protagonisme dels sectors populars, i en la reorientació econòmica liberal. Les clares interrelacions entre aquestes tres facetes fonamentals seran també palesades per un conjunt de comunicacions que sovint posen en primer terme la dimensió cultural del canvi històric.

Dimarts, 29 de novembre

10:00 Inauguració del Congrés
Sessió I   Urbanisme, 1854-1874 (1)
10:30 Ponència : La irrupció de la ciutat moderna, 1854-1874 / Isabel Moretó, Ajuntament de Barcelona
12:00 Comunicacions : La ciutat de Cerdà: de la dimensió territorial a l'espai domèstic
Sessió II   Urbanisme, 1854-1874 (2)
16:00 Comunicacions : Ornament i simbologia de la ciutat moderna
17:00 Comunicacions : Construcció i relligat dels espais urbans
19:30 Debat

Dimecres, 30 de novembre

Sessió III   El Sexenni Democràtic, 1868-1874 (1)
9:30 Ponència : La lluita política durant el Sexenni: del radicalisme democràtic al conservadorisme liberal / Marició Janué, Universitat Pompeu Fabra
11:00 Ponència : Visibilitats polítiques i vertebració social del món obrer i popular de Barcelona, 1868-1874 / Pere Gabriel Universitat Autònoma de Barcelona
12:00 Ponència : L'impuls liberalitzador del Sexenni i l'economia barcelonina / Albert Carreras, Universitat Pompeu Fabra
13:00 Debat sobre les ponències
Sessió IV   El Sexenni Democràtic, 1868-1874 (2)
16:30 Comunicacions : El periodisme polític i la revolució de 1868
18:00 Comunicacions : Aspectes de la vida cultural
19:30 Debat sobre les comunicacions

Dijous, 1 de desembre

Sessió V   El Sexenni Democràtic, 1868-1874 (3)
9:30 Comunicacions : Conflictes a la política local
11:00 Comunicacions : Activitat econòmica i política social
13:00 Debat final i clausura del Congrés