Annales de Géographie té l’honor de tributar homenatge al geògraf tot just desaparegut: Friedrich Ratzel , professor a la Universitat de Leipzig (1). La seva mort, imprevista del tot, deixa un gran buit. Serà pregonament sentida, no només a Alemanya, sinó a tots aquells països on se segueixen de prop els progressos de la ciència geogràfica: a França en especial, on les idees de Ratzel havien trobat eco de feia força temps.

Deixa una obra considerable la qual farà època. És sobretot com a autor de l’Anthropogeographie que és conegut a l’estranger, però la seva activitat científica abasta el domini de la geografia sencera. De jove havia estudiat ciències naturals; concretament, com li agradava recordar, a la nostra Escola de medicina de Montpeller. Se li poden citar, en l’àmbit de la geografia física, estudis sobre el límit altitudinal de les neus, sobre els Karrenfelder o lapiaz, etc.

Però és en la geografia humana on ha traçat un solc profund. En són prova els seus estudis sobre els Estats Units, en els quals ha desenvolupat (al segon volum) unes reflexions pregones i originals sobre la cultura d’aquest país en contrast amb l’amplitud de l’espai; Anthropogeographie, la seva obra senyera; Völkerkunde; Politische Geographie; Die Erde und das Leben, i un bon nombre d’altres treballs de menor volada en els quals emmotlla el seu mètode en aplicacions diverses. Fem esment en particular d’un volumet sobre Alemanya, prou estimulant i molt suggeridor. Els nostres lectors han pogut apreciar directament la tirada de Ratzel en l’article en el qual ha interpretat, en la seva línia i amb la destresa habitual, les observacions que havia recollit durant un viatge a Còrsega (2).

La majoria de les publicacions de Ratzel han estat objecte de notícia i anàlisi a Annales. Les principals han donat lloc a articles i a ressenyes crítiques (3). Ara per ara no podem fer altra cosa que remetre els nostres lectors a les reflexions que desenvolupàrem el 1898 sobre el nou concepte de geografia política que suggereixen els seus treballs. Certament, no mancaran pas oportunitats per retornar sobre els punts de vista generals que es desprenen de l’obra sencera. No han pas produït encara tots els fruits que hom pot confiar que atenyin i que continuaran, no en tenim cap dubte, després de la mort del mestre, imposant-se en les reflexions dels geògrafs. Es relacionen amb una evolució de la geografia que, en tenim ferma confiança, no s’estroncarà pas. Restablir en la geografia l’element humà, la titularitat del qual semblava oblidada, i reconstituir la

unitat de la ciència geogràfica sobre la base de la natura i de la vida és, fet i fet, el sumari del pla de la seva obra. D’aquesta manera reprenia la tradició de K. Ritter; però renovellant-la, redreçant-la vers les noves fonts del naturalisme contemporani. L’amplitud de les seves perspectives, el caient filosòfic del seu pensament el predisposaven per a aquest paper d’iniciador.

L’activitat de professor no fou pas menys fecunda que la de l’escriptor. Diversos dels geògrafs més destacats del moment han estat els seus alumnes. A redós de la seva càtedra s’aplegava una sèrie de publicacions sota la seva direcció. En la diversitat de les temàtiques tractades, l’alè del mestre es deixa sentir pertot. Aquest any mateix, per raó d’una usança pietosament conservada a Alemanya, els alumnes destacats de Ratzel cuitaven per celebrar el seixantè aniversari del seu naixement mitjançant un volum escrit en col·laboració i amb l’empremta evident del seu ensenyament. El volum ha sortit, però ha calgut canviar-li el títol; i el llibre de festa ha vingut a parar en una manifestació de dol (4).

L’activitat semblava encara ben lluny de terme. Fa cinc anys em parlava, com qui no diu res, en una perspectiva de deu o dotze anys de feina. Certament, esperances més dilatades semblaven ben assequibles a un cos tan robust i a un pensament ple de vigor. Vet aquí, tanmateix, com fins i tot aquest breu venciment no haurà pogut ésser atès! Si més no, haurà treballat fins al darrer dia. El paper del mar, des del punt de vista de la geografia política, l’havia preocupat considerablement durant els darrers anys, i tenim prou raons per pensar que preparava un estudi sobre els estats europeus riberencs de l’Atlàntic. Els deixebles de Ratzel faran sens dubte el cor fort per publicar tot el que sigui possible dels treballs que la mort ha estroncat de sobte. [P. Vidal de la Blache, Annales de Géographie, XIII (1904), pp. 466-467; versió catalana de P. Alegre]