Ibn Battuta ha estat qualificat com "el més gran viatger de tots els temps". Nascut a Tànger l'any 703 de l'Hègira (1304), va iniciar els seus viatges l'any 1325 i durant més de trenta anys no va parar de voltar pel món, des del seu Marroc natal fins als extrems de la Xina i als límits de l'Àfrica negra coneguda a l'època. El periple que ens descriu en la seva extensa crònica és impressionant, i l'ha convertit en el prototipus de rodamón (jawwala) i en un dels mestres del relat de viatges (rihla). Els investigadors occidentals que han estudiat i traduït la seva obra a partir del segle XIX l'han anomenat també "el viatger de l'islam" -per inevitable comparança amb un altre gran viatger medieval- "el Marco Polo àrab", per bé que el nostre escriptor -seixanta anys després del venecià- va fer molt més quilòmetres, va arribar molt mes lluny i va descriure els seus itineraris amb molta més profusió de detalls, anècdotes i comentaris.

Amb la lectura de l'obra d'Ibn Battuta, el lector travessarà deserts, oceans, selves, altes muntanyes i visitarà ciutats meravelloses com el Caire, la Meca, Damasc, Delhi, Pequín, Constantinoble i Tombuctú. El to distès i fins i tot divertit, així com l'estil clar i entenedor, fan de la crònica d'Ibn Battuta un monument a la més bella tradició de la literatura de viatges i la narrativa d'aventures. [Notícia editorial]