Dissabte 28 de maig de 2005, s’efectuà una travessia marítima al llarg de la costa del Camp, entre Torredembarra i Tarragona. Aquesta jornada de navegació de cabotatge va comptar amb la participació de nou vaixells de vela que oferiren generosament les associacions de navegants La Nació Marítima i la Confraria dels Germans de la Costa. Els velers BlackPedro, Autumn Time, Norfeu, Kowabunga, Chalao, Montserrat, Xiulet i Gaia embarcaren la tripulació, socis i amics de la Societat Catalana de Geografia, al port de Torredembarra. El veler Sylviana va haver de quedar-se a port a causa de l’absència d’algunes persones inscrites. Comandats pels seus patrons, Joan Nicolau, Lluís Marco, na Hansi, Dámaso Bueno, Pedro Cobos, Paco Pulluelo, Ángel Ezcurra i Josep Ma de Febrer, respectivament, els velers salparen i posaren rumb SW.

Les previsions i l’estat del temps els darrers dies feien témer una navegació a motor, però tot just sortits de la bocana del port, es va poder constatar amb alegria que un lleu vent del S–SE, entre xaloc i migjorn, permetia hissar les veles. La navegació oferí una perspectiva

marina del cap Gros, la Punta de la Galera, on es troba situat el far de Torredembarra -encès l’u de gener de l’any 2000 i per tant el darrer inaugurat a Espanya-, la platja d’Altafulla i el castell de Tamarit, entre els quals desemboca el riu Gaià. El vent es va mantenir, durant tota la travessia, constant en direcció i en força, la qual cosa permeté als vaixells de més eslora i per tant més ràpids deixar enrera aviat la Punta de la Mora i arribar a pocs cables dels ravals de Tarragona i de la desembocadura del Francolí.

L’estat de la mar, tot just arrissada i la poca força del vent, entre els graus 1 i 2 de l’escala de Beaufort, va facilitar que els velers despleguessin totes les seves veles, oferint un espectacle superb, sobretot si, asseguts a coberta, hom alçava la mirada cap als pals. Els velers d’un pal portaven el gènova a proa i la vela major hissada al pal; els quetxs, velers d’arboradures de dos pals, hissaren la gènova, la vela major, i la vela de mitjana, hissada en el pal més petit, situat a popa de l’embarcació. Fins i tot, algun vaixell va hissar a proa, el jenaker, vela de teixits lleugers i de gran superfície emprada per aprofitar els vents febles portants, és a dir que vénen de popa. Això permeté que en alguns moments s’assolissin els 4,8 nusos de velocitat.

La jornada tenia com objectiu retre un petit homenatge a Matthew Fontaine Maury, l’oficial de la marina dels Estats Units d’Amèrica que a mitjans del segle XIX va crear, entre d’altres, els Pilots Charts, unes cartes nàutiques l’objectiu de les quals era – i continua sent-lo-, informar els navegants dels vents que es podien trobar en les travessies oceàniques per a què triessin les rutes més ràpides i segures. A més, Maury va dissenyar un format estàndard de quadern de bitàcola per a què els capitans dels vaixells enregistressin d’una manera homogènia els esdeveniments a bord. Amb aquest motiu, es va proveir cada participant a la singladura d’un formulari de quadern de bitàcola per a què enregistrés els esdeveniments significatius de la travessia. Entre els que es proposava d’enregistrar hi havia la situació del vaixell a partir de l’establiment d’una enfilació de la torre de la Punta de la Mora i el campanar de la Catedral de Tarragona, o bé a partir de demores del Castell de Tamarit i el far de Torredembarra, juntament amb l’estat de la mar i del vent en aquestes situacions.

Tot i que fruit de la situació anticiclònica dominant, l’atmosfera estava una mica entelada, es va poder gaudir d’una vista que abastava des del cap de la Punta Ferrosa, al Garraf, fins el cap de Salou. Per darrera d’aquest escenari costaner, es dibuixava el contorn de les muntanyes de Prades, dels massís del Gaià i del Garraf.

Altres al·licients de la travessia foren apropar-nos a les maniobres d’hissar i arriar veles, així com la seva col·locació en funció de la direcció del vent, ja que a l’anada cap a Tarragona els velers tingueren vents llargs, és a dir provinents de popa, i a la tornada es navegà amb una lleugera cenyida, car els vents venien més aviat de proa.

Els assistents reberen un dossier elaborat per les tres entitats participants, Societat Catalana de Geografia, La Nació Marítima i la Confraria dels Germans de la Costa, que contenia una breu biografia de Matthew Fontaine Maury, un comentari sobre els seus treballs, un exemple d’un Pilot Chart actual de l’oceà Atlàntic, amb els vents predominants el mes de setembre, i el petit quadern de bitàcola citat més amunt. En acabar la sortida, bona part dels assistents anaren a dinar en un restaurant de Torredembarra. [Xavier Arnau i Bofarull]